Creences en moviment: Els beguins del Llenguadoc i la construcció d’una nova identitat herètica

Resumen

L'octubre de 1319, l'arquebisbe de Narbona i l'inquisidor dominicà Joan de Belna van lliurar al braç secular els primers membres del grup d'homes i dones coneguts pels historiadors com a beguins del Llenguadoc. L'execució que se’n va seguir, va marcar un punt d'inflexió en l'evolució d'un moviment religiós que s'havia desenvolupat legítimament durant dècades sota l'ala de la branca més radical de l'Orde Franciscà. En qüestió de mesos, aquests individus i els seus seguidors es van veure forçats a adaptar-se a la clandestinitat per sobreviure. L'objectiu d'aquest article és mostrar com les autoritats eclesiàstiques van considerar als beguins del Llenguadoc com una "nova heretgia", la novetat de la qual els obligava a elaborar una definició pràctica que els ajudés a perseguir-la. També s'estudiarà com alguns dels trets del que de fet era una cultura religiosa alternativa es van incorporar al discurs inquisitorial i com l’“heretgia” resultant va ser el resultat d'una co-construcció duta a terme pels inquisidors i els propis dissidents religiosos.