Quomodo Scit Quod Mortuus Erat? Els signes de la mort a la Itàlia del Quattrocento
DOI:
https://doi.org/10.1344/Svmma2016.7.%25xParaules clau:
Quattrocento, Itàlia, mort, signes mortalsResum
Els materials hagiogràfics del Quattrocento italià revelen diversos signes de mort que es tenien en compte per confirmar si una persona havia mort o s’apropava a la mort. Els signes més freqüentment repetits són la fredor del cos, canvis en el color de la pell, i la falta de pols o respiració. La pèrdua del coneixement, l’absència de parla i la immobilitat també s’observaven sovint.Una anàlisi en profunditat mostra molts altres senyals inesperats. Alguns signes en els ulls de la gent, les dents o la llengua també podien ser una prova de mort. De vegades, fins i tot les llàgrimes als ulls o la suor al front eren considerats signes mortals. Per a alguns, la posició adoptada per una persona moribunda assenyalava la mort, per exemple, jeure sobre l’esquena o amb el cap cot, com era el costum per als morts. De la mateixa manera, les ferides o el dolor indicaven que la mort s’apropava. Les expressions ‘dents de cera’, ‘llengua negra’, ‘llavis morts’, i ‘suor i llàgrimes de mort’ demostren que les persones observaven senyals que avui no s’associen amb la mort.
Descàrregues
Publicades
2016-06-21
Número
Secció
Articles
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d'autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra. SVMMA Revista de Cultures Medievals publica amb una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l'autoria, sense ànim de lucre i compartin l'obra derivada en les mateixes condicions.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l'obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se'n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S'encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple), amb l'objectiu d'aconseguir intercanvis productius i fer que l'obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).