Campamentos y asentamiento temprano durante la diáspora vikinga: Inglaterra, Irlanda, y el caso de Galicia
DOI:
https://doi.org/10.1344/Svmma2019.13.5Paraules clau:
víkings, campaments, longphuirt, Galicia, assentament, Anglaterra, IrlandaResum
Des del segle IX al segle XI, els víkings van atacar constantment àrees com Anglaterra, Irlanda i Normandia. Durant les primeres fases dels assentaments, el campament víking (anomenat longphort en els annals irlandesos) apareix com un model d’estructura des del qual controlar el territori adjacent a rius i costes. Algunes d’aquestes estructures van evolucionar i es van tornar centres comercials i militars. En alguns casos, es van convertir en centres urbans i van ser el germen de ciutats com Dublín. Aquests campaments són fonamentals per a entendre el desenvolupament d’una fase de ràtzies a una d’assentament. No obstant això, aquests campaments no s’han trobat en altres regions menys estudiades de la diàspora vikinga, com és el cas de Galícia. Galícia va rebre atacs víkings durant tota l’Era vikinga i també va ser poblada per víkings, encara que a molta menys escala que a altres parts de la diàspora. En aquest article, presentaré les similituds dels campaments víkings d’Anglaterra i Irlanda i avaluaré quin tipus d’estructura es podria trobar a Galícia.Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2019 SVMMA. Revista de Cultures Medievals
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
a. Els autors conserven els drets d'autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra. SVMMA Revista de Cultures Medievals publica amb una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l'autoria, sense ànim de lucre i compartin l'obra derivada en les mateixes condicions.
b. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l'obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se'n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
c. S'encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple), amb l'objectiu d'aconseguir intercanvis productius i fer que l'obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).