La pintura romànica catalana i la litúrgia eucarística: teofanies, crucifixions i Verges amb el Nen

Resum

Les pintures murals romàniques procedents de l'actual Catalunya i dels seus marges septentrionals mostren una voluntat singular de ressaltar la celebració de l'Eucaristia i els seus vincles amb la litúrgia celestial. S'han establert múltiples connexions a través de temes generalment interpretats en aquest sentit, com l'Anyell i el Sacrifici d'Abel, però també a través de les tres imatges divines que es poden qualificar de canòniques. El Crist entronitzat exerceix la seva funció de gran sacerdot d'aquesta litúrgia celestial mentre la seva cort realitza gestos o accions que entren en ressonància amb la celebració de la missa: els serafins, els querubins i presumiblement els Vivents i els Ancians de l'Apocalipsi canten el Sanctus, els arcàngels advocats transmeten a Déu l'oració del Pater Noster, altres àngels encenen les oblates que han estat col·locades a l'altar durant l'ofertori i el serafí d'Àneu dóna la comunió. Per la seva banda, la Crucifixió es refereix a la reiteració diària del sacrifici de Crist a la creu i el seu cos turmentat es correspon amb el pa i el vi consagrats, a l'igual que el Nen als braços de la seva mare. Finalment, sovint la Verge revesteix una casulla per presentar aquest Cos diví o per sostenir un calze, igual que l'oficiant quan eleva el pa i el vi consagrats, mentre els Mags es fan ressò de la processó de l'ofertori.