Pràctiques religioses i devocionals en espais assistencials durant la baixa Edat Mitjana: curar-se amb Crist i altres maneres de consolar l’ànima

Resumen

Si bé és evident la influència dels valors cristians en la configuració de les institucions assistencials, així com la coexistència de pràctiques sanitàries i religioses, cal reconèixer que sovint s’ha relegat a un segon pla l’estudi d’aquestes darreres. Partint de la base que, en un context de malaltia física, la cura de l’esperit a través de la devoció pot ésser considerada com un remei per afrontar la mort, aquest article vol donar una visió global de les diferents maneres que les persones convalescents tenien de rebre assistència espiritual en els hospitals medievals, utilitzant un ventall ampli de testimonis.
Arran de la valorització epistemològica de la percepció sensorial i la creença que el pacient havia d’implicar-se activament en el procés de guarició, la visualització d’imatges devocionals i el fet d’oir els oficis litúrgics hi jugaren un rol essencial. A fi de comprendre la virtut terapèutica d’aquestes activitats i dels objectes involucrats, s’ha plantejat l’estudi des de dues perspectives diferents: en primer lloc, s’analitza a través d’ordinacions com les administracions hospitalàries gestionaven l’àmbit oficial dels serveis espirituals que oferien; en segon lloc, es tracta la relació entre l’aparat artístic desplegat en un hospital i l’estimulació visual de la devotio.