Empara, agonia i fracàs d’un pallasso: María Zambrano davant el mirall fílmic de Charles Chaplin
DOI:
https://doi.org/10.1344/Aurora2022.23.4Paraules clau:
Chaplin, identitat, cinema, pallasso, filosofiaResum
El text present aborda, a partir de l’article «Charlot o l’histrionisme» de María Zambrano i les seves connexions amb altres crítiques filosòfiques sobre el cinema de Chaplin, l’empara, l’agonia i el fracàs del subjecte modern. Aquest es personifica a través del pallasso Chaplin/ Charlot, que funciona com a mirall fílmic des del qual Zambrano no tan sols fa una interpretació d’aquest personatge, sinó també una crítica al pensament i a la construcció de la identitat del subjecte.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Andrea Luquin Calvo
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.