Empara, agonia i fracàs d’un pallasso: María Zambrano davant el mirall fílmic de Charles Chaplin
DOI :
https://doi.org/10.1344/Aurora2022.23.4Mots-clés :
Chaplin, identitat, cinema, pallasso, filosofiaRésumé
El text present aborda, a partir de l’article «Charlot o l’histrionisme» de María Zambrano i les seves connexions amb altres crítiques filosòfiques sobre el cinema de Chaplin, l’empara, l’agonia i el fracàs del subjecte modern. Aquest es personifica a través del pallasso Chaplin/ Charlot, que funciona com a mirall fílmic des del qual Zambrano no tan sols fa una interpretació d’aquest personatge, sinó també una crítica al pensament i a la construcció de la identitat del subjecte.
Téléchargements
Publié-e
2022-02-28
Comment citer
Luquin Calvo, A. (2022). Empara, agonia i fracàs d’un pallasso: María Zambrano davant el mirall fílmic de Charles Chaplin. Aurora. Papeles Del Seminario María Zambrano, (23). https://doi.org/10.1344/Aurora2022.23.4
Numéro
Rubrique
Articles
Licence
(c) Tous droits réservés Andrea Luquin Calvo 2022
Cette œuvre est sous licence Creative Commons Attribution 4.0 International.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
