Mens sana in corpore sano. Cultura i funció pública a la Catalunya dels anys trente del segle XX

Resum

L’article ofereix una visió alternativa del món literari i periodístic català durant els anys de la Segona República. S’hi observa com molts escriptors i artistes treballaven en la funció pública municipal o de la Generalitat, perquè, lògicament, no podien sobreviure econòmicament del seu estricte treball artístic o intel·lectual. La feina de funcionari no era el seu ideal de vida, però la crua realitat quotidiana els obligà a cercar una feina que, tot i ser considerada moralment embrutidora, almenys els allunyava del dur espai del món del
treball manual i de fàbrica. Tanmateix, aquests Intel·lectuals-funcionaris intentaren dignificar professionalment i discursivament la seva professió d’empleat públic tot compaginantla amb la d’escriptor, periodista o artista. Agrupats molt d’ells en l’Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC), aquesta entitat va estar integrada fonamentalment per intel·lectuals i professionals adscrits al republicanisme i el socialisme catalanista, com també el comunisme heterodox partidari d’una revolució nacional i proletària catalana. Aquest aiguabarreig de sensibilitats polítiques conformà dins de l’AFGC un discurs intel·lectual i professional força eclèctic capaç de conjuminar l’elitisme del Noucentisme amb la passió popular pel futbol. En el fons, la visió intel·lectual de l’AFGC i dels seus empleats públics no fou altra cosa que un clar reflex de l’eclèctica política cultural que va portar a terme l’Esquerra Republicana de Catalunya des de la Generalitat, on cabien en forma reciclada el Noucentisme, les avantguardes i totes les formes d’expressió de la cultura de masses