Constitució i altar: la fiscalització del comportament del clergat per part del cap polític durant el Trienni Liberal (1820-1823)

Xavier Sànchez Sancho

Resum


El cap polític com a màxima autoritat civil va ser conscient des
d’un bon inici del Trienni Liberal (1820-1823) que s’havien de controlar els
comportaments que tenien a l’altar els clergues de l’arquebisbat de Tarragona.
El sacerdot, com a guia espiritual, a través dels seus actes incidia sobre
l’opinió pública d’una manera que ni les societats patriòtiques, ni cap espai
de confluència social d’activitat política, podia fer-ho. Ens trobem amb una
estructura eclesiàstica generalment reticent a acceptar el liberalisme, on la
gran majoria de clergues desoïa les ordres de promocionar el constitucionalisme
des de l’altar. En aquesta recerca s’explicarà que a mesura que la tensió
social i la desobediència clerical van anar creixent, hi va haver una major
imposició del cap polític sobre l’arquebisbat de Tarragona.


Paraules clau


Església, cap polític, zelador eclesiàstic, Trienni Liberal, vicaris generals, Constitució, arquebisbat de Tarragona

Text complet:

PDF


DOI: https://doi.org/10.1344/cercles2020.23.1010

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.
RCUB RCUB Declaració ètica Avís Legal Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació Universitat de Barcelona