Constitució i altar: la fiscalització del comportament del clergat per part del cap polític durant el Trienni Liberal (1820-1823)
DOI:
https://doi.org/10.1344/cercles2020.23.1010Paraules clau:
Església, cap polític, zelador eclesiàstic, Trienni Liberal, vicaris generals, Constitució, arquebisbat de TarragonaResum
El cap polític com a màxima autoritat civil va ser conscient des
d’un bon inici del Trienni Liberal (1820-1823) que s’havien de controlar els
comportaments que tenien a l’altar els clergues de l’arquebisbat de Tarragona.
El sacerdot, com a guia espiritual, a través dels seus actes incidia sobre
l’opinió pública d’una manera que ni les societats patriòtiques, ni cap espai
de confluència social d’activitat política, podia fer-ho. Ens trobem amb una
estructura eclesiàstica generalment reticent a acceptar el liberalisme, on la
gran majoria de clergues desoïa les ordres de promocionar el constitucionalisme
des de l’altar. En aquesta recerca s’explicarà que a mesura que la tensió
social i la desobediència clerical van anar creixent, hi va haver una major
imposició del cap polític sobre l’arquebisbat de Tarragona.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
