La censura contra Els mallorquins, de Josep Melià (1964-1967)

Resumen

Amb Els mallorquins, redactat entre 1963 i 1964, un jove Josep Melià va aconseguir completar la tasca de reflexió identitària iniciada per Jaume Vicenç Vives i continuada brillantment per Joan Fuster. Contra tot pronòstic, la censura va esser molt dura contra Els mallorquins. S’ha de destacar un informe procedent de la Delegación Provincial de Baleares de Información y Turismo que l’acusava de catalanista radical, de fer propaganda de personalitats separatistes i de distorsionar la realitat mallorquina.

Aquest informe, així com un altre de més moderat que també era d’autoria mallorquina, demostrava que les autoritats franquistes tenien un bon coneixement dels cercles culturals mallorquins. Es va iniciar un llarg procés de negociació entre l’autor i les autoritats censores en el qual va intervenir personalment el director general d’Información, Carlos Robles Piquer. Finalment, el març de 1967 l’obra es va poder publicar. Tot i que s’havien suprimit nombrosos passatges i expressions com «nació» o «nacional», no es van desvirtuar les tesis principals de l’obra, que eren la catalanitat històrica i cultural de Mallorca i la denúncia d’un llarg procés de castellanització cultural, desenvolupat amb la col·laboració sobretot de la burgesia i l’apatia de la massa de la població.