Embaràs i risc: les ecografies obstètriques durant la gestació a Catalunya

Resum

La generalització de l’ecografia en el seguiment biomèdic de l’embaràs ha implicat unes transformacions a nivell obstètric, social, cultural i en la pròpia experiència corporal de l’embaràs. Aquesta recerca té per objectiu explorar i comprendre el paper de les ecografies obstètriques en l’embaràs a partir de l’anàlisi de les experiències de les dones embarassades, posant especial atenció a la manera com la realització d’ecografies intercedeix en la construcció del risc associat a l’embaràs. Per respondre aquesta qüestió s’ha realitzat una recerca etnogràfica basada en el treball de camp, i principalment, s’ha entrevistat en profunditat a onze dones embarassades. Com a conclusions s’observa com les gestants tenen interioritzada la concepció de l’embaràs com un procés «de risc» i, per tant, mostra com s’ha encarnat el procés de medicalització fruit de la naturalització del seu seguiment sanitari. La incorporació de pràctiques auto-regulatòries en els hàbits de la vida diària per minimitzar riscs de complicacions en el fetus, com a part del procés de biomedicalizació, fa que les embarassades es sentin responsables del seu compliment i del benestar del futur nadó. Finalment, s’observa com la tècnica ecogràfica permet concebre l’embaràs com a real, desplaça el coneixement corporal de l’embarassada cap al discurs tecnològic i biomèdic, i és utilitzada com a mitjà per a alleugerir les inquietuds respecte la salut i vida del fetus.