Embaràs i risc: les ecografies obstètriques durant la gestació a Catalunya

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/contxt.2024.13.219-250

Paraules clau:

embaràs, ecografia, risc, fetus, medicalització

Resum

La generalització de l’ecografia en el seguiment biomèdic de l’embaràs ha implicat unes transformacions a nivell obstètric, social, cultural i en la pròpia experiència corporal de l’embaràs. Aquesta recerca té per objectiu explorar i comprendre el paper de les ecografies obstètriques en l’embaràs a partir de l’anàlisi de les experiències de les dones embarassades, posant especial atenció a la manera com la realització d’ecografies intercedeix en la construcció del risc associat a l’embaràs. Per respondre aquesta qüestió s’ha realitzat una recerca etnogràfica basada en el treball de camp, i principalment, s’ha entrevistat en profunditat a onze dones embarassades. Com a conclusions s’observa com les gestants tenen interioritzada la concepció de l’embaràs com un procés «de risc» i, per tant, mostra com s’ha encarnat el procés de medicalització fruit de la naturalització del seu seguiment sanitari. La incorporació de pràctiques auto-regulatòries en els hàbits de la vida diària per minimitzar riscs de complicacions en el fetus, com a part del procés de biomedicalizació, fa que les embarassades es sentin responsables del seu compliment i del benestar del futur nadó. Finalment, s’observa com la tècnica ecogràfica permet concebre l’embaràs com a real, desplaça el coneixement corporal de l’embarassada cap al discurs tecnològic i biomèdic, i és utilitzada com a mitjà per a alleugerir les inquietuds respecte la salut i vida del fetus.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Arianna Rosich-Soteras, Universitat de Barcelona

Arianna Rosich-Sotera és Diplomada en Infermeria (Universitat de Barcelona), treballa al servei d'oncohematologia de l'Hospital Clínic des de l'any 2012. Va cursar el Màster oficial en metodologia de la investigació aplicada a les cures infermeres (Universitat de Barcelona). Des que va acabar infermeria es va endinsar al món de l'antropologia, finalitzant el grau en Antropologia Social i Cultural el 2023 (Universitat de Barcelona).

Referències

Andaya, Elise y Mounia El Kotni. 2022. “The Anthropology of Reproduction.” En A Companion to Medical Anthropology, editado por Merrill Singer, Pamela I. Erickson, y César E. Abadía-Barrero, 213–229. Oxford: John Wiley & Sons.

Beck, Ulrich. 2019. Sociedad del riesgo. Barcelona: Paidós.

Blázquez Rodríguez, María Isabel. 2005. “Aproximación a la antropología de la reproducción.” AIBR: Revista de Antropología Iberoamericana, no. 42: 1-25. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1248272

Conrad, Peter. 2007. The medicalization of society: on the transformation of human conditions into treatable disorders. Baltimore: Johns Hopkins University Press.

Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. 2018. Protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya. 3ª edició revisada: https://salutpublica.gencat.cat/web/.content/minisite/aspcat/promocio_salut/embaras_part_puerperi/protocol_seguiment_embaras/protocol-seguiment-embaras-2018.pdf

Departament de Salut. 2021. Servei de Salut Maternoinfantil. Dades 2020. https://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/promocio_salut/Embaras-part-i-puerperi/Xifres-i-dades/Infografia-dades-2020/

Esteban, Mari Luz. 1994. Actitudes y percepciones de las mujeres respecto a su salud reproductiva y sexual; necesidades de salud percibidas por las mujeres y respuesta del sistema sanitario. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona.

______. 2013. Antropología del cuerpo: género, itinerarios corporales, identidad y cambio. Manresa: Edicions Bellaterra.

Foucault, Michel. 1999. Estrategias de poder. Barcelona: Paidós.

______. 1980. Power/knowledge: selected interviews and other writings 1972-1977. Edited by Colin Gordon. New York: Harvester Wheatsheaf.

Gammeltoft, Tine, y Hạnh Thị Thuý Nguyễn. 2007. “The Commodification of Obstetric Ultrasound Scanning in Hanoi, Vietnam.” Reproductive Health Matters 15 (29): 163-171. https://europepmc.org/article/MED/17512387

Gareth M., Thomas, Julie Roberts, Frances E. Griffiths. 2017. "Ultrasound as a technology of reassurance? How pregnant women and health care professionals articulate ultrasound reassurance and its limitations". Sociology of Health and Illness 39 (6): 893–907. DOI: 10.1111/1467-9566.12554

Georges, Eugenia. 1996. “Fetal Ultrasound Imaging and the Production of Authoritative Knowledge in Greece.” Medical Anthropology Quarterly 10 (2): 157-175. https://www.jstor.org/stable/649291

Harris, Gillian, Linda Connor, Andrew Bisits, y Nick Higginbotham. 2004. “'Seeing the Baby': Pleasures and Dilemmas of Ultrasound Technologies for Primiparous Australian Women.” Medical Anthropology Quarterly 18 (1): 23-47. https://doi.org/10.1525/maq.2004.18.1.23

Imaz Martínez, Elixabete. 2009. Mujeres gestantes, madres en gestación. Tesis doctoral, Universidad del País Vasco. http://hdl.handle.net/10810/12245

Krakovski-Chazan, Lilian, y Livi F. T. Faro. 2016. “'Holy Scan' or 'Picture of the Baby?' Biomedicalization and Stratification in the Use of Obstetric Ultrasound in Rio de Janeiro.” História, Ciências, Saúde 23, no. 1: 1-21. https://doi.org/10.1590/S0104-59702016000100005

Larrea-Killinger, Cristina, Araceli Muñoz, Arantza Begueri, y Jaume Mascaró Pons. 2019. “'Como un sedimento que se va quedando en el cuerpo': Percepción social del riesgo sobre compuestos tóxicos persistentes y otras sustancias químicas sintéticas en la alimentación entre mujeres embarazadas y lactantes en España.” Revista de Antropología Iberoamericana 14, no. 1 (enero-abril): 121–144. https://doi.org/10.11156/aibr.140107e

Lupton, Deborah. 2012. “'Precious Cargo’: Foetal Subjects, Risk and Reproductive Citizenship.” Critical Public Health 22, no. 3 (septiembre): 329–340. https://doi.org/10.1080/09581596.2012.657612

Martin, Emily. 1993. The Woman in the body: a cultural analysis of reproduction. Boston: Beacon Press.

Roberts, Julie; Frances E. Griffiths, Alice Verran, Catherine Ayre. 2015. "Why do women seek ultrasound scans from commercial providers during pregnancy?". Sociology of Health & Illness, 37, no.4 (June): 594-609. https://doi.org/10.1111/1467-9566.12218

Stephenson, Niamh, Kim McLeod, y Catherine Mills. 2016. “Ambiguous Encounters, Uncertain Foetuses: Women’s Experiences of Obstetric Ultrasound.” Feminist Review 113 (1): 17–33. https://doi.org/10.1057/fr.2016.6

Taylor, Janelle S. 2000. “Of Sonograms and Baby Prams: Prenatal Diagnosis, Pregnancy, and Consumption.” Feminist Studies 26, no. 2 (verano): 391–418. https://doi.org/10.2307/3178541

Vidal, Maria José et al. (eds). 2022. Indicadors de salut perinatal a Catalunya. Any 2020. Informe executiu. Secretaria de Salut Pública. Departament de Salut.

Descàrregues

Publicades

2024-11-29

Com citar

Rosich-Soteras, Arianna. 2024. “Embaràs I Risc: Les Ecografies obstètriques Durant La Gestació a Catalunya”. (Con)textos: Revista d’antropologia I Investigació Social, no. 13 (November). Barcelona, Espanya:219-50. https://doi.org/10.1344/contxt.2024.13.219-250.

Número

Secció

Projectes de recerca