Archives
-
La Vaginalidad elegida
No. 65 (2023)En aquest número de tardor recollim les ponències de María-Milagros Rivera Garretas, Stefania Ferrando i Marta Jiménez Xiberta −i els debats de després−, presentades al Seminari internacional de Duoda de 2023, dedicat a la vaginalitat com a possibilitat d’elecció. La idea neix d’una pregunta de María-Milagros Rivera Garretas. El final del patriarcat que hem portat les feministes al món contemporani ha fet que la vaginalitat deixi de ser obligatòria, és a dir, que es pugui escollir tant entrar-hi com sortir-ne. Quines conseqüències té per a les dones desvincular el plaer sexual de la penetració?
-
La llum que flueix entre místiques
No. 64 (2023)La llum que flueix entre místiques és el camí de les estrelles. Punts resplendents que orienten el caminar de la vida ordinària. Orient: lloc solar del naixement diari; lloc quotidià de retrobament de l’origen. Línia de foc on collir cada dia, ordinàriament, quelcom extra/ordinari.
En aquest volum de la revista ens submergim en el camí de les estrelles que algunes místiques han traçat de la mà d’altres místiques. És la mística una experiència solitària? Per a la teòloga i mística Antonietta Potente primer som amigues i després místiques. L’experiència de l’amistat permet convertir-nos en místiques.
-
Contrasting friendship. The art of intracultural relations between women
No. 63 (2022)El número de tardor recull les ponències del Seminari de Duoda organitzat en primavera. El temps calorós propicia les trobades. És l’època en què moltes mares busquen amistats de joc a filles i fills. Saben que en la infància l’amistat és clau pel creixement, per descobrir el món i descobrir-s’hi en el dos relacional. Amistat és sempre plural, com l’amor d’on deriva. Amistat ve d’amor i amor, de mare. Amistat, amor i mare comparteixen origen lingüístic i verb: amar.
-
La naturaleza se declara sobrenatural
No. 62 (2022)Este número de la revista hemos querido dedicarlo a devolver el misterio a la naturaleza, a volver a su misterio. Es una necesidad del alma corporal del presente, como diría Simone Weil a través de Antonietta Potente. Necesitamos recuperar la abundancia que trae el vínculo amoroso con ella, esa cualidad de la relación que convierte los pozos oscuros y profundos en los que la palabra no
se puede asentar, en lugares de revelación de palabra viva, la palabra creadora de María Zambrano o la lengua materna del feminismo de la diferencia. La naturaleza sometida al orden del lenguaje del logos ha precipitado la entrada en el antropoceno, el nombre neutro que se le da al actual ciclo geológico. No ha sido la mano del ser humano asexuado, el anthropos, sino el aner, el hombre del patriarcado occidental, filósofo-científico-tecnológico y socioeconómico el responsable de la alteración de los ciclos
vitales de los seres vivos del Cielo y de la Tierra.
