L'ensenyament de la lectura i l'escriptura a Argentina
Reflexiones y aportes desde las neurociencias y la neuroeducación
DOI:
https://doi.org/10.1344/joned.v2i2.37527Paraules clau:
lectura, escriptura, neuroeducació, intervenció educativaResum
Introducció: L’adquisició del llenguatge escrit és possible a causa d’una sèrie d’habilitats complexes que s’han desenvolupat a partir del llenguatge oral i la visió, que s’han modificat a partir de l’exposició a aquesta eina cultural. Els éssers humans van inventar la lectura fa tot just uns mil·lennis i amb aquest invent van modificar la pròpia organització del seu cervell, cosa que va ampliar la seva capacitat de pensar. No obstant això, una gran quantitat de nens i adolescents a l’Argentina no aprenen a llegir o a comprendre textos i això no es poden atribuir exclusivament a aspectes intrínsecs, sinó especialment a factors educacionals, culturals o socioeconòmics. L’objectiu d’aquest treball consisteix a fer una revisió d’investigacions significatives sobre el cervell lector, desenvolupades a partir de les neurociències que haurien d’impactar a les propostes educatives. També es fa una descripció de l’estat de situació respecte a l’alfabetització i als resultats obtinguts pels estudiants argentins a l’àrea de pràctiques del llenguatge respecte a proves nacionals i internacionals i una anàlisi d’aquests. Conclusions: La pandèmia i la suspensió de classes presencials va deixar al descobert l’heterogeneïtat del sistema educatiu argentí i la inequitat en la distribució de recursos. Cal replantejar els mètodes d’ensenyament de la lectura i l’escriptura a partir de l’evidència científica buscant impactar als dissenys curriculars i la formació dels docents.
Descàrregues
Referències
Vallejo, I. El infinito en un junco: la invención de los libros en el mundo antiguo (Vol. 105). Siruela; 2019.
Morais, J. Alfabetizar para a democracia. Penso Editora; 2014.
Unicef Argentina. Para cada adolescente una oportunidad. Posicionamiento sobre adolescencia;2017. Recuperado de https://www.unicef.org/argentina/sites/unicef.org.argentina/files/2018-04/Unicef-Adolescencia-2017.pdf
DINIECE Operativo Nacional de Evaluación ONE 2013 Informe Nacional de
resultados del Censo de 5° /6° año de Educación Secundaria. Secretaria de
Educación. Ministerio de Educación. Presidencia de la Nación. 2013; 201. Disponible en:http://portales.educacion.gov.ar/diniece/files/2015/04/INFORME-DERESULTADOS-ONE-CENSO-2013.pdf
Urquijo, S., García Coni, A., y Fernández, D. Relación entre aprendizaje de la lectura y nivel socioeconómico en niños argentinos. Avances en Psicología Latinoamericana. 2015; 33(2), 303-318.
Unicef. Encuesta de Percepción y Actitudes de la Población. Impacto de la pandemia COVID-19 y las medidas adoptadas por el gobierno sobre la vida cotidiana”. Buenos Aires: UNICEF; 2020.
Unicef. Comunicado de prensa; 14-07-2021. Obtenido de https://www.unicef.org/argentina/comunicados-prensa/4-ronda-encuesta-rapida-educacion.
Diuk, B., Ferroni, M., Mena, M., y Barreyro, J. P. Respuesta a la Intervención y escritura en niños de grupos sociales vulnerados. Páginas de Educación. 2017; 10(2), 96-110.
Fletcher, J. M., y Grigorenko, E. L. Neuropsychology of learning disabilities: The past and the future. Journal of the International Neuropsychological Society, 2017; JINS, 23(9-10), 930.
Rodino, A. M. Aportes de investigación y buenas prácticas respecto a las condiciones propicias para promover el desarrollo de la lectoescritura emergente en preescolar. Ponencia preparada para el Sexto Informe del Estado de la Educación. San José: PEN; 2016.
Cunningham, A. y Stanovich, K. What Reading does for the Mind. Journal of Direct Instruction. 2001;Vol.1, N 2.
Ritchie, S., Bates, T.C. y Plomin. Does Learning to Read Improve Intelligence? A Longitudinal Multivariate Analysis in Identical Twins from Age 7 to 16. Child Development; 2014.
Dehaene, S. Reading in the brain: The new science of how we read. Penguin; 2009.
Wolf, M. Cómo aprendemos a leer. Historia y ciencia del cerebro, y. la lectura. Buenos Aires: Ediciones B; 2008.
Manguel A. Una historia de la lectura. Alianza Editorial Madrid; 1996.
Carroll, J. M., Bowyer Crane, C., Duff, F., Hulme, C., y Snowling, M. Developing language and literacy: Effective intervention in the early years. John Wiley y Sons; 2011.
Gough, P., y Tunmer, W. Decoding, reading and reading disability. Remedial and Special Education. 1986; 7, 6-10.
Hoover, W.A., Gough, P.B. The simple view of reading. Reading and Writing. 1990; 2, 127–160 https://doi.org/10.1007/BF00401799.
Scarborough, H. S. Connecting early language and literacy to later reading disabilities: Evidence, theory, and practice. In SB Neuman & DK Dickinson Eds., Handbook of early literacy research. New York: Guilford Press; 2001, pp. 97-110.
Elliott, J. G., y Grigorenko, E. L. The dyslexia debate (No. 14). Cambridge University Press; 2014.
Snow, C.E (2021) “Enseñando a leer a los niños: lo que hacemos, lo que debemos hacer y lo que no debemos hacer” Proleer webinnar series; 2021. https://ada.us19.list-manage.com/track/click?u=a1b5666274bb321fd6531f661&id=8a6e581f0b&e=87384ed248
Snow, C. E. Simple and not-so-simple views of reading. Remedial and Special Education; 2018. 39(5), 313-316.
Hulme, C., y Snowling, M. J. Learning to read: What we know and what we need to understand better. Child development perspectives. 2013;7(1), 1-5.
Ramus, F. (2014). Neuroimaging sheds new light on the phonological deficit in dyslexia. Trends in cognitive sciences. 2014; 18(6), 274-275
Ozernov‐Palchik, O., Norton, E. S., Wang, Y., Beach, S. D., Zuk, J., Wolf, M., Gabrielli, J. y Gaab, N. The relationship between socioeconomic status and white matter microstructure in pre‐reading children: a longitudinal investigation. Human brain mapping. 2019; 40(3), 741-754.
Norton, E. S., y Wolf, M. Rapid automatized naming (RAN) and reading fluency: Implications for understanding and treatment of reading disabilities. Annual review of psychology. 2012; 63, 427-452.
Fonseca L.; Corrado I., Lasala, E.; Gracía Blanco L.; y Simian, M. Valor predictor y discriminante de la velocidad de nombrado en español: experiencia con niños argentinos. Ocnos; 2019. Disponible en https://doi.org/10.18239/ocnos_2019.18.2.1812
Fonseca L, Corrado I.; Pujals, M.; Migliardo G.; Mendivelzúa A.; Sánchez M.; Lagomarsino, I.; Lasala E.; García Blanco L.; Alegre M. y Simián M. TDR Test de denominación rápida Autores de Argentina. Buenos Aires; 2019. ISBN 978-987-761-756-6.
Snowling, M. J., y Hulme, C. Evidence-based interventions for reading and language difficulties: Creating a virtuous circle. British Journal of Educational Psychology. 2011; 81(1), 1–23. doi:10.1111/j.2044-8279.2010.02014.x
Abusamra, V.; Borzone, A.M.; Canet, L.; Diuk, B.; Feldman, D.; Ferreres, A.; et al. Los desafíos de la alfabetización en el contexto argentino actual. Grupo D.I.L.E. Docentes e investigadores en Lectura y Escritura, 2021. Recuperado a partir de https://www.scribd.com/document/547197351/DILE-Desafi-os-para-alfabetizacio-n
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Liliana Fonseca

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista accepten els següents termes:
a. Els autors conserven els drets d’autor i d’organisme a la revista el dret de la primera publicació
b. Els textos que es publicaran sota una Llicència d'Atribució No Comercial Creative Commons permeten altres activitats del treball, sempre que inclogui un reconeixement de l’autorització del treball, la seva actualització inicial en aquesta revista i els termes de la llicència, i no se'n faci un ús comercial.