Una aproximación al concepto de evaluación para el aprendizaje y al feedback con función reguladora a partir de los diarios docentes
DOI:
https://doi.org/10.1344/joned.v3i1.39642Paraules clau:
Paraules clau: desenvolupament professional; diaris reflexius; avaluació; autoregulació; funcions executives; feedback.Resum
Els apartats que formen aquest treball s'han teixit a partir de la paraula aprendre. Aprendre deriva del llatí apprehendere, composta pel prefix ad- (cap), el prefix prae- (abans) i el verb fendere (agafar, assir, agarrar). Henedere també ve de felisa (heura), que significa atrapar.
En la primera part, aprendre descobrint, es realitza un recorregut pel significat del desenvolupament professional docent, l'autoregulació i la metacognició en l'exercici professional, el concepte de funcions executives i la seva relació amb els processos d'autoregulació.
En la segona part, aprendre fent, es posa en relleu el valor dels diaris reflexius com a eina de desenvolupament professional.
En la tercera part, aprendre pensant, es mostra la recerca, els objectius, el disseny metodològic, la categorització del corpus textual, els resultats i es duu a terme una discussió que entrellaça els resultats obtinguts amb les evidències i estudis teòrics.
A aquest treball s'ha dut a terme una recerca qualitativa interpretativa basada en l'anàlisi i la conceptualització de les reflexions pedagògiques al voltant del concepte d'avaluació d'un grup de docents en actiu al llarg d'una formació.
Per a això s'ha analitzat el corpus textual de diaris reflexius docents amb la finalitat d'establir unes categories emergents en relació amb l'avaluació, l'autoregulació i la conceptualització del feedback a partir de les reflexions realitzades des de la pràctica pedagògica i la seva relació amb aportacions derivades de les evidències científiques i de les investigacions.
Referències
Eirín R., García H. M., Montero L. Desarrollo profesional y profesionalización docente. Perspectivas y problemas. Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado. 2009; 13(2): 1-13
Graham A., Phelps R. Being a teacher: developing teacher identity and enhancing practice through metacognitive and reflective learning processes. Australian Journal of Teacher Education. 2003; 27(2): 11-24.
Timperley H. Teacher professional learning and development. International Academy of Education. International Bureau of Education. 2008.
Boekaerts M., Zeidner M., Pintrich P. R. Handbook of self-regulation. Elsevier. Academic Press. 1999; 453.
Zimmerman B. J. Attaining self-regulation: A social cognitive perspective. In Handbook of self-regulation. Academic Press. 2000; 13-39.
Aguilar V. Autorregulación docente. Modelos para el fortalecimiento e investigación de la docencia. Barcelona: Octaedro; 2020.
Butler D., Novak H., Jarvis-Selinger S., Beckingham B. Collaboration, and self-regulation in teachers’ professional development. Teaching and Teacher Education. 2004; 20(5): 439.
Klingler Kaufman C., Vadillo Bueno G. Psicología cognitiva: estrategias en la práctica docente. Méjico. Mc Graw-Hill. 2000.
Martín H. R. ¿Cómo aprendemos?: una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanza. Barcelona: Graó. 2020.
Bueno i Torrens D. Neurociencia para educadores: Todo lo que los educadores siempre han querido saber sobre el cerebro de sus alumnos y nunca nadie se ha atrevido a explicárselo de manera comprensible y útil. Barcelona: Octaedro; 2019.
Ustárroz T., Muñoz-Céspedes J.M. Memoria y funciones ejecutivas. Revista de Neurología. 2005; 41 (8): 475-484.
Blakemore S. J., Frith U. Cómo aprende el cerebro. Las claves para la Educación. Barcelona: Ariel; 2007.
Tirapu Ustárroz J., García Molina A., Luna Lario P., Verdejo García A., Ríos Lago M. Corteza prefrontal, funciones ejecutivas y regulación de la conducta. En Tirapu Ustarroz J., García Molina A., Ríos Lago M., Ardila A. Neuropsicología de la corteza prefrontal y las funciones ejecutivas. Barcelona: Viguera; 2012.
Diamond A. Executive Functions. Annual Review of Psychology. 2013; 64: 135-168.
Benedito Antolí V. Organització i gestió de la universitat en el marc del EEES. Temps d’Educació. 2010; 38: 25-34.
Revuelta Domínguez F. I., Sánchez Gómez M. C. Programas de análisis cualitativo para la investigación en espacios virtuales de formación. Teoría de la Educación: Educación y Cultura en la Sociedad de la Información. 2003: 2.
Schön D. El profesional reflexivo. Cómo piensan los profesores cuando actuan. Barcelona. Paidos; 1998.
Esteve O., Carandell Z. La formació permanent del professorat des de la pràctica reflexiva. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura. 2009;49: 47-62
Stobart G. Testing times: The uses and abuses of assessment. Londres: Routledge; 2008.
Sanmartí N. Avaluar i aprendre: un únic procés. Barcelona: Octaedro Editorial; 2019.
Anijovich R., & González, C. Evaluar para aprender: conceptos e instrumentos. Buenos Aires: Aique; 2011.
Guerra M. Á. S. Una flecha en la diana: la evaluación como aprendizaje. Madrid: Narcea; 2003.
Hattie J., Timperley H. The power of feedback. Review of educational research. 2007; 77(1): 81-112.
Arbel Y. The effect of task difficulty on feedback processing in children. Int J Psychophysiol. 2020; 153:1-7.
Cockburn J., Holroyd CB. Feedback information and the reward positivity. Int J Psychophysiol. 2018; 132(Pt B):243-251
DePasque S., Tricomi E. Effects of intrinsic motivation on feedback processing during learning. Neuroimage. 2015; 119:175-86.
Jiang Y., Kim S., Bong M. Effects of reward contingencies on brain activation during feedback processing. Frontiers in Human Neuroscience. 2014; 8: 656.
Bueno D. ¿Qué aporta la neurociencia a la comprensión del feedback? ¿Cómo diseñar experiencias de feedback con el soporte de la tecnología?; Conferencia realizada el 9 de septiembre de 2021; Barcelona. Universidad de Barcelona. Institut de Desenvolupament Professional (IDP-ICE).
Dickerson KC., Delgado MR. Contributions of the hippocampus to feedback learning. Cogn Affect Behav Neurosci. 2015; 15(4): 861-77.
Carless D. Diseñar el feedback para promover el diálogo. En Cabrera N. y Mayordomo R.M. (eds.) El feedback formativo en la universidad. Experiencias con el uso de la tecnología. Barcelona: LMI; 2016. Disponible en: http://www.lmi.ub.es/transmedia1/
Vygotsky L.S. Mind in society. The development of higher psychological processes. Cambridge: Harvard University Press; 1978.
Black P., Wiliam D. In praise of educational research: Formative assessment. British educational research journal. 2003; 29(5): 623-637.
Wiliam D. What is assessment for learning? Studies in educational evaluation. 2011; 37(1): 3-14.
Dweck C. Mindset: how you can fulfill your potential. Londres. Robinson; 2012.
Höltje G., Mecklinger A. Electrophysiological reward signals predict episodic memory for immediate and delayed positive feedback events. Brain Res. 2018; 1701: 64-74.
Yin H., Wang Y., Zhang X., Li P. Feedback delay impaired reinforcement learning: Principal components analysis of Reward Positivity. Neuroscience leters. 2018; 685: 179-184.
Miller A. Feedback for Thinking: Working for the Answer [Internet] Edutopia. 2015. [Consultado el 27 de abril de 2022] Retroalimentació per pensar: cercant la resposta. Traducció al català pel grup de treball d’AvaluarPerAprendre de Rosa Sensat. Disponible en: https://www.edutopia.org/blog/feedback-for-thinking-working-for-answer-andrew-miller
Morales M. Lo que necesitan tus alumnos es un buen feedback [Internet]. 2019. [Consultado el 15 de abril de 2022]. Disponible en: https://practicareflexiva.pro/lo-que-necesitan-tus-alumnos-es-buen-feedback/
Valentin W., Maddox W. T., Ashby F. G. Dopamine dependence in aggregate feedback learning: A computational cognitive neuroscience approach. Brain and cognition. 2016; 109: 1-18.
Cano E. Com millorar les competències dels docents. Guia per a l’autoavaluació i el desenvolupament de les competències del professorat. Barcelona: Graó; 2005.
Nicol D., Thomson A., Breslin, C. Rethinking feedback practices in higher education: a peer review perspective. Assessment & Evaluation in Higher Education. 2014; 39(1): 102-122.
Goldsmith M. Try feedforward instead of feedback. Journal for Quality and Participation. 2003: 38-40.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Iolanda Nieves de la Vega
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista accepten els següents termes:
a. Els autors conserven els drets d’autor i d’organisme a la revista el dret de la primera publicació
b. Els textos que es publicaran sota una Llicència d'Atribució No Comercial Creative Commons permeten altres activitats del treball, sempre que inclogui un reconeixement de l’autorització del treball, la seva actualització inicial en aquesta revista i els termes de la llicència, i no se'n faci un ús comercial.
