Auto-ocultación e impostura: más allá de la doble invisibilidad de la traductora. El caso de María Lejárraga (o de su pseudónimo, "Gregorio Martínez Sierra")

Resum

Des dels estudis de gènere, així com des de la historiografia literària contemporània, s’ha començat a promoure recentment el (re)descobriment d’escriptores, artistes i intel·lectuals en general de la nostra Edat de Plata, amb el propòsit d’evidenciar les seves aportacions culturals a la contemporaneïtat, sovint silenciades i oblidades. La recuperació d’escriptores i artistes d’aquest període significa no sols una sortida del "anonimat" per aquestes dones, en un procés que és, sens cap dubte, d’absoluta justícia; sinó que tanmateix comporta una revisió del cànon de l’Edat de Plata, qüestionant les assumpcions i interpretacions consolidades en la nostra tradició crítica, a més de recuperar una gran quantitat de producció literària i identificar el caràcter patriarcal de les nostres elits culturals i artístiques a les portes de la modernitat. Un dels casos que més destaquen d’aquest grup de dones "silenciades" és el de María Lejárraga, figura fonamental i molt activa al Modernisme hispànic, que, per un cúmul de circumstàncies —començant per les seves pròpies decisions, al adoptar des de bon principi el nom del seu marit com a pseudònim—, va acabar convertint-se en un autèntic fantasma, malgrat la seva gran rellevància per les lletres hispàniques de la primera meitat del segle XX.