Traducciones de la hospitalidad: la hauntología negra en «Candyman» (Nia DaCosta, 2021)
DOI:
https://doi.org/10.1344/Lectora2023.29.4Paraules clau:
traducció, hospitalitat, hauntologia, cineastes afroamericanes, Nia DacostaResum
Plantegem una lectura de la pel·lícula Candyman (Nia DaCosta, 2021) en el marc de les aportacions de les dones afroamericanes a les traduccions de l’hospitalitat derridiana. Per aprofundir en el funcionament d’aquesta traducció, vincularem aquest concepte amb el pensament hauntològic, en especial, amb l’actualització dels postulats derridians de l’hauntologia negra. Amb aquest marc i una metodologia d’anàlisi fílmica centrada en els processos de significació formal, s’explora la transformació que proposa DaCosta del concepte d’hospitalitat. Després de l’anàlisi, es conclou que la cineasta, amb la seva reescriptura narrativa, el tractament espacial i la seva visibilització autoral mitjançant la forma fílmica, genera un marc d’exorcisme que reconceptualitza l’hospitalitat i dona veu als espectres de les violències patides per les comunitats afroamericanes estatunidenques.
Referències
Albarrán, Lario José (2018). Developing a hauntology of Latinidad, The University of Texas at Austin.
Apel, Dora (2015). Beautiful Terrible Ruins. Detroit and the Anxiety of Decline, Nueva Jersey, Rutgers University Press.
Baugh, Albert C. y Cable, Thomas (2002). A History of the English Language. Londres, Routledge & Kegan Paul.
Bodnar, Judit (2022). "The Gentrification of Chicago’s Cabrini Green and the Temporalities of Urban Change". Unsettled Urban Space: Routines, Temporalities and Contestations, Tihomir Viderman et. al., Nueva York y Londres, Routledge: 153-165.
Carrasco Conde, Ana (2017). Presencias irreales. Simulacros, espectros y construcción de realidades, Madrid: Plaza y Valdés.
Coly, Ayo A. (2019). Postcolonial Hauntologies: African Women’s Discourses of the Female Body, Nebraska: University of Nebraska Press. Deleuze, Gilles, & Guattari, Felix (2000). Mil mesetas. Capitalismo y esquizofrenia, Valencia, Pre-Textos. Traducción de José Vázquez Pérez.
Derrida, Jacques (1974). Glas, París, Galilée.
Derrida, Jacques (1987). Psyché: inventions de l’autre, París: Galilée.
Derrida, Jacques (1993). Spectres de Marx. L’État de la dette, le travail du deuil et la nouvelle Internationale, París, Galilée. Derrida, Jacques (1994). Politiques de l’amitié, París, Galilée.
Derrida, Jacques (1998). "Fidelité à plus d’un. Idiomes, Nationalités, Déconstructions - Rencontre de Rabat Avec Jacques Derrida", Cahiers Intersignes, 13: 221-265.
Derrida, Jacques (2001). Papier machine, París, Galilée. Derrida, Jacques (2021). Hospitalité, vol. I. Séminaire (1995-1996), París, Seuil. Derrida, Jacques (1999). "Qu’est-c’est une traduction 'relevante'?", Quinzièmes Assises de La Traduction Littéraire, Arlés, Actes Sud: 21-48.
Derrida, Jacques, & Dufourmantelle, Anne (1997). De l’hospitalité, París, Calman-Lévy. Derrida, Jacques, Soussana, Gad &
Nouss, Alexis (2001). Dire l’évenement, est-ce possible?, París, L’Harmattan.
Duarte Hidalgo, Cory, Rodríguez Venegas, Viviana, Bugueño Carvajal, Yanina y Calderón Navarro, Paula (2022). "Hilvanando narrativas: procesos de resistencias y organización de mujeres en un territorio en sacrificio", Asparkía, 40: 133-149. https://doi.org/https://doi.org/10.6035/asparkia.6174
Espinoza Meléndez, Pedro (2022). "Textos, deconstrucción, espectros, hospitalidad. Apuntes sobre Jacques Derrida y la escritura de la historia". Historia y Grafía, 59: 15-57. https://doi.org/https://doi.org/10.48102/hyg.vi59.392 Fisher, Mark (2012). "What is hauntology?", Film Quarterly, 66(1): 16-24. https://doi.org/10.1525/FQ.2012.66.1.16
Fisher, Mark (2013). Los fantasmas de mi vida: escritos sobre depresión, hauntología y futuros perdidos, Buenos Aires, Caja Negra. Traducción de Fernando Bruno.
Garrido Ortolà, Anabel (2022). "Reivindicaciones feministas de la cuarta ola: la transnacionalización de la protesta", Asparkía, 40: 191-216. https://doi.org/x.doi.org/10.6035/asparkia.6184
Gómez Tarín, Francisco Javier (2011). Elementos de narrativa audiovisual: Expresión y narración, Santander, Shangrila. Hägglund, Martin (2008). Radical Atheism: Derrida and the Time of Life, California, Stanford University Press.
Jordan-Zachery, Julia S. (2017). "Beyond the Side Eye: Black Women’s Ancestral Anger as a Liberatory Practice", Journal of Black Sexuality and Relationships, 4: 61-81. https://doi.org/10.1353/bsr.2017.0021
López Lizana, Alejandro (2022). "Estrategias visuales y metaficcionales para la reivindicación del legado en Candyman (Nia DaCosta, 2021)", L’Atalante. Revista de Estudios Cinematográficos, 34: 227-239. http://www.revistaatalante.com/index.php?journal=atalante&page=article&op=view&path%5B%5D=964
Lovelace, Vanessa Lynn (2021). "The rememory and re-membering of Nat Turner: Black feminist hauntology in the geography of Southampton county", Southeastern Geographer, 61(2): 130–145. https://doi.org/10.1353/sgo.2021.0010
Luckhurst, Robert (1996). “'Impossible mourning' in Toni Morrison’s Beloved and Michele Roberts’s Daughters of the House", Critique, 37(4): 243–260. https://doi.org/10.1080/00111619.1996.9937891
Means, Robin R. (2011). Horror Noire. Blacks in American Horror Films from the 1890s to Present, Londres y Nueva York, Routledge. Powell, Kashif Jerome (2014). Specters and Spooks: Developing A Hauntology of The Black Body Public Deposited. University of North Carolina at Chapel Hill Graduate School. https://doi.org/https://doi.org/10.17615/3ayx-fw87
Powell, Kashif Jerome (2016). "Making #BlackLivesMatter Michael Brown, Eric Garner, and the Specters of Black Life—Toward a Hauntology of Blackness", Cultural Studies? Critical Methodologies, 16: 253-260. https://doi.org/10.1177/1532708616634770
Rodríguez Serrano, Aarón (2019). "Spaces of Contemporary Horror: Poverty and Social Exclusion as 21st Century Spectres", Home Cultures, 16(3): 191-211. https://doi.org/10.1080/17406315.2020.1757380
Saleh-Hanna, Viviane (2015). "Black Feminist Hauntology, Champ Pénal/Penal Field, XXI, s/n. https://doi.org/https://journals.openedition.org/champpenal/9168
Spivak, Gayatri Chakravorty (2003). "¿Puede hablar la subalterna?", Asparkía, 39: 297-364. Traduccion de M. Rosario Martín Ruano. https://www.e-revistes.uji.es/index.php/asparkia/article/view/871/781
Wigley, Mark. (1997). The Architecture of Deconstruction: Derrida’s Haunt, Cambridge, MIT Press.
Wood, Robin. (2003). Hollywood from Vietnam to Reagan... and beyond, Nueva York, Columbia University Press.
Vergara, Ana, Peña Mónica, Chávez Paulina y Vergara Enrique (2015). "Los niños como sujetos sociales: El aporte de los Nuevos Estudios Sociales de la infancia y el Análisis Crítico del Discurso", Psicoperspectivas. Individuo y Sociedad, 14. https://dx.doi.org/10.5027/psicoperspectivas-Vol14-Issue1-fulltext-544
Zunzunegui, Santos (1989). Pensar la imagen, Madrid, Cátedra.
Zunzunegui, Santos (1994). Paisajes de la forma: ejercicios de análisis de la imagen, Madrid, Cátedra.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Núria Molines Galarza, Aarón Rodríguez Serrano
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
