La figura de la costurera en la literatura popular argentina de la primera mitad del siglo XX: un ejemplo de regulación femenina

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/Lectora2024.30.13

Paraules clau:

sociabilitat, dones, fer mitja, literatura

Resum

A la cultura argentina de la primera meitat del segle XX van circular una sèrie de relats breus de ficció que buscaven regular la moral i la conducta de les noies dels sectors populars centrant-se en un tipus de dona en particular: la cosidora. Des del camp de la història cultural amb perspectiva de gènere, aquest article revisa cinc d’aquests relats i es pregunta com un saber-fer que la cultura occidental va associar amb les dones, en començar a produir-se en l’espai públic i per al mercat, és concebut al límit de la respectabilitat i col·loca les seves practicants femenines al punt de mira de les regulacions socials.

Descàrregues

Publicades

2024-10-31

Com citar

[1]
Caldo, P. and Pulido , A. 2024. La figura de la costurera en la literatura popular argentina de la primera mitad del siglo XX: un ejemplo de regulación femenina. Lectora: revista de dones i textualitat. 30 (Oct. 2024), 239–256. DOI:https://doi.org/10.1344/Lectora2024.30.13.

Número

No 30 (2024): Humanidades médicas y perspectivas de género: una unión necesaria

Secció

MISCEL·LÀNIA

Llicència

Drets d'autor (c) 2024 Paula Caldo, Aldana Pulido

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

 

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).