L'abisme en els confins d'Europa: La Rússia de Dostoievski

Resum

De la mà de la modernitat industrial europea i l’herència medieval, Rússia es despertava al segle XIX com el confí d’Europa, l’extrem on les idees occidentals no encaixaven amb la tradició. Els intel·lectuals de la segona meitat de segle, entre els quals hi havia Fiodor Dostoievski, van dedicar pràcticament tota la seva obra a traçar aquesta integració d’una manera essencialment pròpia i sense caure en els defectes individualistes que el capitalisme havia instal·lat a Occident. L’home del subsòl o Raskòlnikov són exemples dels intents de Dostoievski d’explicar la consciència alienada que neix de l’emmirallament amb la modernitat europea, de manera gairebé mitològica amb figures com la de Napoleó, i la moderna Sant Petersburg, escenari de les lluites dels seus personatges, com a representació de l’ànima intel·lectual russa a la recerca del progrés de la societat. La consciència de Dostoievski dels orígens de la societat russa, així com dels valors imperants d’Occident que inevitablement influïen els del territori veí, van convertir-se en una de les principals inquietuds de l’autor, que buscà gairebé desesperadament una solució a la progressiva fragmentació que patia el poble rus. Investigar aquest procés d’escissió, així com les seves causes i conseqüències, ha estat, principalment, el propòsit fonamental d’aquest article, les seqüeles dels quals, d’una manera o altra, segueixen vigents avui en dia.