Remedios y saberes médicos de las mujeres en la Italia renacentista y su reflejo en la obra de Moderata Fonte
DOI:
https://doi.org/10.1344/Lectora2024.30.3Paraules clau:
literatura renaixentista, Moderata Fonte, llibres de secrets, medicina popular, història de la medicinaResum
A la llum de les darreres investigacions en el àmbit de la història de la medicina, resulta incontestable que les dones han tingut un paper essencial en l’experimentació, l’aplicació i la transmissió dels sabers mèdics tradicionals. S’han constatat evidències del seu exercici durant el Renaixement, tant de la cura i de les cures familiars com de l’elaboració de remeis a casa seva. L’objectiu del nostre treball serà examinar com la literatura permet conèixer aspectes essencials dels coneixements mèdics de les dones renaixentistes. Per això, prendrem com a referència l’obra Il merito delle donne [“El mèrit de les dones”] (1600), en què Moderata Fonte no només exposa tot aquest coneixement mèdic popular, sinó que fa una crida a totes les dones per fomentar una medicina centrada en elles mateixes.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Pablo García Valdés
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
