Femicidios, paranoia e impunidad: las marcas del neopolicial en Chicas muertas (2014) de Selva Almada

Autors/ores

  • Mariana Oggioni Università Ca'Foscari Venezia

DOI:

https://doi.org/10.1344/Lectora2022.28.20

Paraules clau:

femicidi, paranoia, impunitat, neopolicial, Latinoamèrica

Resum

Chicas muertas (2014) tracta sobre la investigació de tres assassinats de dones que van tenir lloc als anys vuitanta a Argentina i que, en el seu moment, van quedar impunes. La veu narrativa reconstrueix aquestes històries individuals i visibilitza com aquestes morts van ser un problema de matriu col·lectiu, quan encara la caràtula de femicidi no existia ni per la Llei argentina ni pels mitjans de comunicació. Aquesta obra està catalogada com a no-ficció; no obstant, conté tots els elements necessaris per ser llegida des de la òptica del neopolicial contemporani ja que, tal i com anticipa el seu títol, tot en ella té a veure amb violència, dones víctimes i una narradora — investigadora— a la recerca de respostes i de la justícia que l’Estat no ha sabut proveir. A la vegada, és un relat travessat per marques de suspens i tensió constant que l’apropen a l’estètica del policial.

Referències

Adriaensen, Brigitte y Valeria Grinberg Pla (eds.) (2012), Narrativas del crimen en América Latina. Transformaciones y transculturaciones del policial, Berlín, Lit Verlag.

Almada, Selva (2014), Chicas muertas, Buenos Aires, Random House.

Alonso Alonso, María (2016), "El realismo brutal de las narrativas contra el feminicidio: Chicas muertas como ejemplo paradigmático de novela de no- ficción", Nuevas perspectivas literarias y culturales (I CIJIELC), Rocío Hernández Arias, Gabriela Rivera Rodríguez, Soledad Cuba López y David Pérez Álvarez (eds.), Vigo, MACC-ELICIN: 225-234.

Amado, Abril (2019), "Discursos alternativos: ¿disidentes o coincidentes? El rol del discurso esotérico en Chicas muertas de Selva Almada", Luthor, 40: 37-36.

BBC Mundo, "No podemos permitir que sigan muriendo más latinoamericanas y caribeñas por el solo hecho de ser mujeres". BBC Mundo, 25/11/2021. <https://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/11/151125_selva_almada_femi nicidios_violencia_genero_ep>

Bollig, Ben (2020), "Muchas mujeres para las que no hubo justicia. Cuentos de delitos por tres escritoras argentinas", El taco en la brea 11, 7 (11): 164-182.

Chiani, Miriam (2021), "Imaginarios testimoniales en escritoras argentinas contemporáneas (Gabriela Cabezón Cámara, Selva Almada, Belén López Peiró)", Altre modernità: 195-211.

Di Paolo Harrison, Osvaldo y Fabián Mossello (2020), Femicrímines. Femicidios en la literatura del siglo XX y XXI, Buenos Aires, Teseo.

Falcón, Lidia (2014), Los nuevos machismos, Barcelona, Editorial UOC.

Franken, Clemens y Magda Sepúlveda Eriz (2009), Tinta de sangre. Narrativa policial chilena en el siglo XX, Santiago de Chile, Ediciones Universidad Católica Silva Henríquez.

Giardinelli, Oscar "Mempo" (2013), El género negro: ensayos sobre literatura policial, Buenos Aires, Capital intelectual.

Link, Daniel (comp.) (2003), El juego de los cautos. La literatura policial: de Poe al caso Gubileo, Buenos Aires, La Marca. Martín Escribá, Álex y Javier Sánchez Zapatero (2007), "Una mirada al neopolicial latinoamericano: Mempo Giardinelli, Leonardo Padura y Paco Ignacio Taibo II", Anales de Literatura Hispanoamericana, 36: 49-58.

Molinaro, Nina L. (2002), "Writing the Wrong Rites?: Rape and Women’s Detective Fiction in Spain", Letras femeninas, 28 (1): 100-117.

Montiel Figueiras, Mauricio (2003), "Para una lectura infinita. Entrevista con Ricardo Piglia", Letras libres, 20/08/2021. <https://letraslibres.com/revista- mexico/por-una-lectura-infinita/>

Morales, Esmeralda (2018), "Crímenes impunes y desconfianza en la ley. El caso de Chicas muertas de Selva Almada", Clásicos y contemporáneos en el género negro, Álex Martín Escribá y Javier Sánchez Zapatero (eds.), Salamanca, Andavira: 189-194.

Noguerol Jiménez, Francisca (2006), "Neopolicial latinoamericano: el triunfo del asesino", CiberLetras: revista de crítica literaria y de cultura, 15: 23-57.

Origlia, Gabriela (2016), "Misterio en Córdoba: una década sin pistas de dos mujeres que desaparecieron", La Nación, 04/12/2016. <https://www.lanacion.com.ar/seguridad/misterio-en-cordoba-una-decada- sin-pistas-de-dos-mujeres-que-desaparecieron-nid1962104/>.

Pezzé, Andrea (2018), Delirios panópticos y resistencia. Literatura policial y testimonio en América Central, Guatemala, SOPHOS.

Pineda, Esther (2018), "El femicidio en Argentina (2014-2017). Un análisis dese la criminología cautelar", Anuari del conflicte social, 8: 30-54.

Poe, Edgar A. (2007), La filosofía de la composición; El cuervo, México D. F., Fontamara. [1846]

Regazzoni, Susanna (2020), "Lo plural en la escritura. Selva Almada, Mariana Enríquez y Gabriela Cabezón Cámara", Escrituras plurales. Resonancias, María del Carmen Gutiérrez, Edivaldo González Ramírez y Sofía Mateo Gómez (eds.), París, Colloquia: 111-122.

Retamozo Quintana, Tatiana (coord.) (2019), La violencia contra las mujeres y sus formas extremas: los feminicidios/femicidios, Madrid, AIETI.

Russell, Diana (2012), "Defining Femicide", Cosecha roja, Ludmila Azcue (trad.), 20/10/2021. <http://cosecharoja.org/el-discurso-de-diana-russell-que- definio-al-femicidio/>

Saccomano, Celeste (2017), "El femicidio en América Latina: ¿Vacío legal o déficit del Estado de derecho?", Revista CIDOB d’Afers Internacionals, 117: 51-78.

Uribe Merino, Catalina (2006), "Sartre y la figura del intelectual comprometido", Ciencia Política, 2: 30-57.

Descàrregues

Publicades

2023-03-25 — Actualitzat el 2023-03-25

Versions

Com citar

[1]
Oggioni, M. 2023. Femicidios, paranoia e impunidad: las marcas del neopolicial en Chicas muertas (2014) de Selva Almada. Lectora: revista de dones i textualitat. 28 (Mar. 2023), 365–380. DOI:https://doi.org/10.1344/Lectora2022.28.20.