El proceso de escritura del Sumario (1526) de Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés en el seno de circulaciones y transferencias culturales con el humanismo italiano

Autors/ores

  • Alexandre Coello de la Rosa Universitat Pompeu Fabra

Paraules clau:

Fernández de Oviedo, Humanisme, Nou Món, Navagero, segles XVI.

Resum

L’obra americana del cronista de les Índies Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (1478-1557), en particular el Sumario (1526), va ser escrita com a resposta a les expectatives i inquietuds de l’humanisme italià del segle xvi. La connexió d’«il signor Oviedo» amb els models humanistes italians és clau per a entendre les transferències culturals entre Fernández de Oviedo i les elits intel·lectuals amb les quals va entrar en contacte a l’Espanya i a la Itàlia del segle XVI. El cas de l’ambaixador de la República de Venècia, Andrea Navagero (1483-1529), ens ajudarà a entendre que els valors aristocràtics, culturals i ideològics d’aquelles elits intel·lectuals condicionaren la producció d’un determinat tipus de narrativa imperial sobre la qual noves categories —socials, naturals— eren a punt de ser edificades.

Descàrregues

Publicades

2016-12-31

Com citar

Coello de la Rosa, A. (2016) “El proceso de escritura del Sumario (1526) de Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés en el seno de circulaciones y transferencias culturales con el humanismo italiano”, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 36, pp. 143–178. Available at: https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/34605 (Accessed: 5December2023).

Número

Vol. 36 (2016)

Secció

Articles

Llicència

Drets d'autor (c) 2016 Alexandre Coello de la Rosa

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.

L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:

a)  L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.

b)  Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.

Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.

Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.