Des souverains plurilingues pour un royaume multilingue: d’Alphonse d’Aragon à Ferdinand de Naples (1442-1503).

Resum

Sobirans plurilingües per a un regne multilingüe: d’Alfons d’Aragó a Ferran de Nàpols (1442-1503)   El Regne de Nàpols sota la Monarquiaaragonesa (1442-1503) va haver de negociar entre ladominació ibèricai la identitat«italiana»renaixentista. Els nous governants van haver deguanyar-se una legitimitat i la italianitat que els faltava mitjançant l’ús d’una política lingüístic i cultural particilar, basada en la hibridació. En efecte, si des d’un punt de vista literari, el llatítenia un paper de llengua de prestigi, per als demés nivells de llenguatge, la creació d’unallengua comprensible«mixta», cada vegada més italianitzada al llargdel període, va permitirdirigir-se a tots els cercles socials de tots els territoris. No és cap casualitat que un dels primersautors que va escriure en italià toscà vulgar normalitzat en l’època de la«questione dellalingua», a principis del segle XVI, fos un napolità, Jacopo Sannazaro.