Cooperación y competencia político- económica en la larga duración: Holanda en la ruta del Mediterráneo (1621-1702)
DOI:
https://doi.org/10.1344/pedralbes2018.38.1Paraules clau:
Províncies Unides, Monarquia Hispànica, Straatvaart, Mediterrani, època modernaResum
Cooperació i competència politicoeconòmica en la llarga durada: Holanda en la ruta de la Mediterrània (1621-1702)
Des de la dècada del 1610, l’evolució econòmica i política mediterrània va dependre de la intervenció dels transportistes del nord d’Europa, que rivalitzaven
en un espai marcat per la competència i l’intercanvi desigual entre pobles autòctons amb diverses característiques socioreligioses. Aquell espai es va
veure pertorbat en moltes ocasions per les guerres, les epidèmies i el cors, fets que donaren com a resultat una percepció de decadència i crisi contínua per part de la historiografia. Els esdeveniments polítics que van marcar les relacions de la Monarquia Hispànica i la nova República de les Províncies Unides van influir, no obstant això, en el desenvolupament d’una relació marítima i comercial que vinculava importants àrees de mercat i espais econòmics. Aquest article és un esbós general sobre la participació holandesa en aquest espai a través del que ells van denominar la ruta del «Straatvaart» (navegació de l’Estret de Gibraltar). Em centraré en les característiques d’aquest fenomen de llarga durada i m’aturaré en els esdeveniments politicomilitars que van marcar el seu destí i la relació de la república de les Províncies Unides amb la Monarquia Hispànica.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2018 Ana Crespo Solana
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a) L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b) Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons. Això permet que la feina es pugui compartir amb tercers, sempre que reconeguin l'autoria de la feina, la publicació original a la revista i les condicions de llicència.
Això obliga a reconèixer l'autoria de manera apropiada , proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si s'han fet alguns canvis. Es pot indicar de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi que el llicenciador dóna suport o patrocina l'ús que s'en fa del text.
Si es remesclen, transformen o creen nous continguts a partir dels textos de la revista, s'han de difondre amb la mateixa llicència que el text original.
