Art Urbà abans dels tres anys?

La ciutat, el street art i l'educació infantil

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/waterfront2023.65.05.01

Paraules clau:

art, art contemporani, art públic, comunitat, creativitat, educació de la primera infància, participació

Resum

Al llarg dels últims anys l’àmbit educatiu s’ha interessat cada vegada més per l’street art i els beneficis d’aquesta expressió artística a nivell pedagògic. La majoria de les experiències d’street art en l’àmbit educatiu s’han dut a terme en les etapes d’educació primària i secundària. El present article analitza el potencial pedagògic de l’street art a l’etapa d’educació infantil. A partir d’una primera part amb una perspectiva teòrica-descriptiva, es pretén entendre el vincle existent entre
la infància i la ciutat, el paper de l’art urbà i el seu poder pedagògic a l’etapa d’educació infantil.
En una segona part, l’article aborda, des d’una perspectiva més pràctica-exploratòria, l’anàlisi de les temàtiques de les mostres d’street art en una ciutat catalana, segons la seva ubicació (zones amb mostres d’art públic en el marc d’iniciatives municipals per promoure l’art urbà a la ciutat, o bé art a les façanes de les escoles infantils). Finalment, s’elabora una proposta d’implementació de l’street art des de finals del primer cicle de l’educació infantil. Les activitats, en base a quatre eixos derivats de les investigacions i estudis previs, s’organitzen en dos parts que corresponen a les dues vies per abordar l’street art: des de l’observació i des de la creació, en ambdós casos juntament amb processos reflexius.

Biografia de l'autor/a

Maria Fusté Forné, Investigadora independent en l'àmbit educatiu

Maria Fusté Forné és mestra d'educació infantil (Universitat Internacional de La Rioja) i tècnica superior en educació infantil, amb una àmplia experiència laboral a l'etapa 0 a 3 anys.
Les seves investigacions s'emmarquen en tres eixos temàtics: el poder i el paper de l'art a l'educació infantil, l'alimentació saludable a la primera infància, i les tecnologies a l'àmbit educatiu.

Referències

Abarca Sanchís, F. J. (2010). El postgraffiti, su escenario y sus raíces: graffiti, punk, skate y contrapublicidad [Tesis Doctoral]. Universidad Complutense de Madrid.

Alcántara, A. (2018). Arte urbano, espacio público y educación. Elementos para la transformación social. Quaderns d’animació i Educació Social: Revista Semestral Para Animador@s y Educador@s Sociales, 27, 1-12.

Amao Ceniceros, M. (2017). Nuevas formas de street art: una aproximación desde la teoría de los campos. Iztapalapa Revista de Ciencias Sociales y Humanidades, 82, 141-172. https://doi.org/10.28928/revistaiztapalapa/822017/aot1/amaocenicerosm

Amaro Murillo, G. (2018). Arte urbano: del grafiti al street art. Universidad del País Vasco.

Belmonte, S. (2021). Reus aposta per l'art urbà. https://www.canalreustv.cat/noticies/reus-aposta-lart-urba

Bengtsen, P. (2014). Street art world. Almendros Granada Press.

Bohórquez Galviz, G. C. (2019). Arquitectura como herramienta para el desarrollo cognitivo en la primera infancia. Universidad Piloto de Colombia.

Brandão, A. L., Castillo García, M., Esparza Lozano, D., Padilla Llano, S. E., Paz, L., Pinto, A.J., Ríos Díaz, M., Salas, X. y Sasa, Z. (2014). Interdisciplina: l’ensenyament/ aprenentatge en projectes de disseny urbà. On the w@terfront. The online magazine on Waterfront, Public Space, Urban Design, and Public Art, 29, 22-40. https://revistes.ub.edu/index.php/waterfront/article/view/18841

Camacás Carrera, S. L. y Alvarez Cobos, J. K. (2020). Expresiones Artístico Gráfico Urbanas (Grafiti Hip Hop, Street Art), como Agentes Recuperadores de Espacios Agredidos Estéticamente en la Ciudad de Ibarra. Universidad Técnica del Norte.

Camacho Botia, P.C. (2021). “Las paredes hablan”: el arte urbano como práctica ciudadana y herramienta de resignificación de imaginarios territoriales. Un recorrido por museo libre en los barrios Nueva Colombia y Manitas en ciudad Bolívar. Universidad Externado de Colombia.

Carrasco-Bahamonde, D. (2021). Arte, Memoria y Territorio - Estudio de caso del proyecto “muralismo en mi barrio” en Huechuraba, Chile. On the w@terfront. The online magazine on Waterfront, Public Space, Urban Design, and Public Art, 63(10), 36-59. https://doi.org/10.1344/waterfront2021.63.10.02

Chamizo-Nieto, F. J., Martín-Alonso, D. y Sánchez-Ávila, J. (2022). Estudio de caso sobre procesos participativos en una intervención artística en el espacio público a través de la educación artística. Arts Educa, 31, 209-221. https://doi.org/10.6035/artseduca.6066

Cloutier, M.S. y Torres, J. (2010). L’enfant et la ville: notes introductoires. Enfances Familles Générations. Revue interdisciplinaire sur la famille contemporaine, 12, 1-14.

Crespo Martín, B. (2016). Art Participatiu En l’espai Públic. Porpostes metodològiques Sobre Els Seus Preceptes. On the w@terfront. The online magazine on Waterfront, Public Space, Urban Design, and Public Art, 45(2), 7-36. https://revistes.ub.edu/index.php/waterfront/article/view/18678

Danysz, M. (2016). Antología del Arte Urbano. Del Graffiti al Arte Contextual. Promopress.

Del Río del Olmo, A. (2021). Transformando el entorno. Interpretación del arte urbano en educación plástica colaborativa. Universidad Politécnica de Madrid.

Espuig, F. (2021). L’art comunitari, una ferramenta d’aprenentatge i d’inclusió social fonamental per als cicles formatius de la família de serveis socioculturals i a la comunitat. Quaderns d’animació i educación social, 33, 1-33.

Fernández Díez, P. I. (2019). Propuesta de intervención en educación infantil desde el arte contemporáneo. Universidad de Valladolid.

Flores Prieto, P., Gómez Arrieta, N. R. y Osman Flores, J. P. (2017). Urbanismo e infancia: hacia un modelo de ciudad que promueva la conciencia ambiental. Chasqui. Revista Latinoamericana de Comunicación, 136, 79-94.

Font Bosch, M. C. (2014). El uso de las expresiones artísticas urbanas como recurso didáctico para el aprendizaje y desarrollo de la creatividad en Educación Infantil. Universidad Internacional de La Rioja.

Fuentes, L., Ramírez, M., Rodríguez, S., (2021). Mi barrio, mis derechos: Diseño urbano con perspectiva de infancia. Síntesis de Investigación, 11, 1-8. https://doi.org/10.7764/cedeus.si.11

García Ruiz, C. R. y González Milea, A. (2022). Niveles de comprensión práctica de la literacidad visual crítica y arte urbano en futuras maestras de Educación Infantil. Aula Abierta, 51(1), 57-66.

GeoPortal Reus (2023). Plànol de la ciutat de Reus. https://geoportal.reus.cat/geoportal/#/home

Gil Vallejo, M. T. (2022). Street art y pensamiento visible: una propuesta de intervención para la prevención del acoso escolar. Universidad de Valladolid.

Grané Feliu, P. (2019). Educación comunitaria a través de graffiti y arte urbano con jóvenes: investigación-acción y etnografía visual en Collblanc-La Torrassa (L’Hospitalet de Llobregat). Arteterapia - Papeles de arteterapia y educación para inclusión social, 14, 3-19. https://doi.org/10.5209/arte.62284

Grané Feliu, P., Rifà Valls, N. i Essomba Gelabert, M.A. (2017). Educación comunitaria a través de las artes: hacia una etnografía visual del graffiti y del arte urbano con jóvenes. Arteterapia - Papeles de arteterapia y educación para la inclusión social, 12, 61-78. https://doi.org/10.5209/ARTE.57562

Gülgönen, T. M. (2016). Espacio urbano, ciudadanía e infancia: apuntes para pensar la integración de los niños en la ciudad. En: P. Ramírez Kuri (Coord.), La reinvención del espacio público en la ciudad fragmentada (pp. 409-438). Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) - Instituto de Investigaciones Sociales.

Hernández Sampieri, R., Fernández Collado, C. y Baptista Lucio, M.d.P. (2014). Metodología de la investigación. McGraw-Hill.

Holmes, A. (2014). Street Art as Public Pedagogy & Community Literacy: What Walls Can Teach Us. The Journal of Literature, Literacy, and the Arts, Praxis Strand, 1(1), 34-48.

Joventut Reus (s/f). LLAMBORDES - Programa de foment de l'art junvenil al carrer. https://www.joventutreus.cat/llambordes

Ligtelijn V. y Strauven, F. (2008). Aldo van Eyck: Writings. SUN Publishers.

Llobet Frau, J. A. (2021). Intervencions artístiques murals a Palma: del carrer a les escoles d’educació primària. Universitat de les Illes Balears.

Llorens, J. (2015). Graffiti en Elche. Las paredes urbanas como recurso para la Educación Artística. Universidad Complutense de Madrid.

Lugo Laguna, E. (2017). Los espacios urbanos para la infancia, entre lo público y lo privado. Entretextos, 26, 75-88.

Malagón Corrales, J. D. (2021). Trazos afectivos del acontecer urbano. Universidad Tecnológica de Pereira.

Martínez Felipe, C. y Martínez Agut, M. d. P. (2021). El arte urbano en la educación no formal: propuestas educativas. Quaderns d’animació i Educació Social: Revista Semestral Para Animador@s y Educador@s Sociales, 34, 1-16.

Martinho, H. (2016). Ballena a la vista... Experiencias de arte urbano. Revista Infancia en Europa, 29, 7-9.

Mascarell Palau, D. y Cardona Rojas, L. (2021). La educación artística como propuesta interdisciplinar para la acción educativa. El aula de infantil de 4 años. Revista Educare, 25(3), 340-363. https://doi.org/10.46498/reduipb.v25i3.1511

Mayoral-Campa, E., Pozo-Bernal, M. y Miró-Miró, C. (2021). Paisajes infantiles. La infancia como constructora de un imaginario urbano. ACE: Architecture, City and Environment, 16(47), 1-24. https://doi.org/10.5821/ace.16.47.9945

Mediero González, A. (2018). Experiencias de arte comunitario en la escuela: una necesidad en la educación del futuro. Saber y Educar, 24, 1-9. http://dx.doi.org/10.17346/se.vol24.332

Mora, F. (2013). Neuroeducación: solo se puede aprender aquello que se ama. Alianza Editorial.

Moreno, A. (2016). La mediación artística. Arte para la transformación social, la inclusión social y el desarrollo comunitario. Octaedro.

Moreno Hernández, A. C. (2019). El mural como recurso para el desarrollo del pensamiento creativo de un grupo multigrado. Educando para educar, 38, 71-86.

Moyano Pacheco, M. del R. (2010). El mural, una propuesta inclusiva. Revista digital para profesionales de la enseñanza, 8, 1-7.

Pérez Santos, T. (2018). Educación social, arte urbano, graffiti y activismo feminista. Tabanque, 31, 164-184. https://doi.org/10.24197/trp.31.2018.164-184

Pérez Sendra, R. (2017). El graffiti como recurso didáctico en el ámbito educativo. El caso de g-Granada. UNES – Universidad, Escuela y Sociedad, 3, 64-82.

Raedó, J. (2023). La infancia, volver a la arquitectura. Dearq, 35, 6-13.

Rasmussen, K. (2004). Places for children. Children’s places. Childhood, 11(2), 155-173.

Salas Véjar, X. P. (2020). La interculturalidad y su influencia al arte urbano, en estudiantes de la carrera de pedagogía de las artes y las humanidades, UNACH. Universidad Nacional De Chimborazo.

San Juan Fernández, J. (2018). Grafiti y arte urbano: una propuesta patrimonial de futuro. Estudios de Patrimonio, 1, 181-210.

Tonucci, F. (2007). Frato, 40 años con ojos de niño. Editorial Graó.

Tonucci, F. (2016). La ciudad de los niños. Editorial Losada.

Visors - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2023). Mapa de la població de Catalunya per Municipis - Visors – ICGC. https://visors.icgc.cat/mapa-poblacio-municipis/#7.55/41.602/1.239

Ward, C. (1978). The child in the city. The Architectural Press Ltd.

Young, A. (2014). Street art, public city: crime and the urban imagination. Routledge.

Descàrregues

Publicades

2023-05-22

Com citar

Fusté Forné, Maria. 2023. “Art Urbà Abans Dels Tres Anys? La Ciutat, El Street Art I l’educació Infantil”. on the w@terfront. Public Art.Urban Design.Civic Participation.Urban Regeneration 65 (5):3-30. https://doi.org/10.1344/waterfront2023.65.05.01.