Ús de la metodologia de l’aprenentatge basat en equips (ABE). Contribucions a l’assoliment d’un enfocament d’aprenentatge profund i a la millora de l’ensenyament

Romina Gomez, Eladio Donoso

Resum


INTRODUCCIÓ. L’aprenentatge basat en equips és una metodologia que ha estat utilitzada amb èxit en l’educació superior. Facilita l’aprenentatge actiu dels estudiants i la diversificació de l’ensenyament dels docents. MÈTODE. En aquest context, aquest article presenta una experiència en la qual la metodologia de l’aprenentatge basat en equips s’aplica a un grup nombrós d’estudiants que cursen una assignatura d’una carrera universitària, per avaluar-ne l’efectivitat tant en l’ensenyament com en l’assoliment d’aprenentatges profunds. RESULTATS. Els resultats obtinguts mostren, d’una banda, que aquesta metodologia va propiciar l’aprenentatge profund, ja que el 68 % dels estudiants va abordar l’assignatura, d’acord amb l’Study Process Questionnaire, des d’un enfocament profund d’aprenentatge; d’altra banda, mostren que va promoure experiències favorables d’aprenentatge, la qual cosa s’evidencia en l’índex general de les quatre dimensions considerades per a la seva avaluació (bon ensenyament, metes clares, càrrega de treball i avaluació apropiada), el qual va ser de 74 en un índex de l’1 al 100. DISCUSSIÓ. Les troballes es discuteixen sobre la base del model de presagi, procés i producte per mesurar l’efectivitat de la metodologia emprada.


Paraules clau


Aprenentatge basat en equips; Enfocaments d’aprenentatge; Experiències d’innovació en educació superior; Educació universitària

Text complet:

PDF (Español)

Referències


Alba, F., y Schumacher, C. (2008). Evaluación del aprendizaje universitario. Educación y educadores, 11(2), 91-105.

Apple, K. (2013). Embedding assessment into college-level psychology courses. En D. Dun, C. Baker, C. M. Mehrotra, R. E. Landrum, y J. H. Wilson (Eds.), Assessing teaching and learning psychologist (pp. 35-43). Belmont: Waswordth, Cengage Learning.

Biggs, J. (1987). The Study Process Questionnaire (SPQ): Manual. Hawthorn: Australian Council for Educational Research.

Biggs, J. (2008). Calidad del aprendizaje universitario. Madrid: Narcea.

Biggs, J., y Tang, C. (2007). Teaching for quality learning at university: what the student does (3a ed). Philadelphia, Pa.: Society for Research into Higher Education / Open University Press.

Bowden, J., y Marton, F. (2004). The university of learning. London: Routledge.

CRUCH (2015). Informe de gestión. Vicepresidencia ejecutiva del consejo de rectores de universidades chilenas, CRUCH. Período noviembre de 2011 a marzo de 2015. CRUCH.

Doménech, F., Jara, P., y Rosel, J. (2004). Percepción del proceso de enseñanza/aprendizaje desarrollado en Psicoestadística I y su incidencia en el rendimiento. Psicothema, 16, 32-38.

Ellis, R., y Goodyear, P. (2010). Students’ experiences of e-learning in higher education. The ecology of sustainable innovation. New York & London: Routledge.

Entwistle, N. J., y Ramsden, P. (1983). Understanding student learning. London: Croom Helm.

Ginns, P., y Ellis, R. A. (2009). Evaluating the quality of e-learning at the degree level in the student experience of blended learning. British Journal of Educational Technology, 40(4), 652-663. http://doi.org/10.1111/j.1467-8535.2008.00861.x

Ginns, P., Kitay, J., y Prosser, M. (2008). Developing conceptions of teaching and the scolarship of teaching through a graduate certificate in higher education. The international Journal for Academic Development, 13, 175-185. http://doi.org/10.1080/13601440802242382

González, C. (2010). Investigación sobre el aprendizaje y conocimiento académico sobre la enseñanza como claves para mejorar la docencia universitaria. Revista Calidad en la Educación, 33(2º semestre), 126-143.

González, C. (2011). Extending research on conceptions of teaching commonalities and differences in recent investigations. Teaching in Higher Education, 16(1), 65-80. http://doi.org/10.1080/13562517.2010.507302

González, C., Montenegro, H., López, L., Munita, I., y Collao, P. (2011). Relación entre la experiencia de aprendizaje de estudiantes universitarios y la docencia de sus profesores. Revista Calidad en la Educación, 35(2º semestre), 21-49. http://doi.org/10.4067/S0718-45652011000200002

Haggis, T. (2009). What Have We Been Thinking of? A Critical Overview of 40 Years of Student Learning Research in Higher Education. Studies in Higher Education, 34(4), 377–390. http://doi.org/10.1080/03075070902771903

Ion, G., Silva, P., y Cano, E. (2013). El feedback y el feedforward en la evaluación de las competencias de estudiantes universitarios. Profesorado. Revista de Curriculum y Formación de Profesorado, 17(2), 283-301.

Lee, X., Lagos, K., y Mella, J. (2014). Formación docente en el aprendizaje activo a través de las técnicas Team Based Learning e Immediate Feedback Assessment Technique. Revista de Educación en Ciencia de la Salud, 11(2), 154-160.

Marchant, J., Fauré, J., y Abricot, N. (2016). Adaptación y validación del SPQ y el CEQ para el estudio de la formación en docencia universitaria en el contexto chileno. Psykhe, 25(2), 1-18. http://doi.org/10.7764/psykhe.25.2.873

Michaelsen, L. K., y Sweet, M. (2008). The essential elements of team-based learning. New directions for teaching and learning, 116, 7-27. http://doi.org/10.1002/tl.330

Prosser, M., y Trigwell, K. (1999). Understanding learning and teaching. The experience in higher education. Buckingham: SRHE y Open University Press.

Prosser, M., y Trigwell, K. (2006). Confirmatory factor analysis of the approaches to teaching inventory. British Journal of Educational Psychology, 76, 405-419. http://doi.org/10.1348/000709905X43571

Ruiz-Campo, S., Soria-Barreto, K. y Zuñiga-Jara, S. (2016). Aprendizaje basado en equipos con IF-AT: Impacto y percepción en estudiantes universitarios. Estudios Pedagógicos, XLII (1), 255-269. http://doi.org/10.4067/S0718-07052016000100016

Sobrados, M. (2016). El trabajo docente en grupos numerosos. Experiencias en el uso del portafolio. Opción, 32(10), 773-788.

Webster, B. J., Chan, W. S. C., Prosser, M. T., y Watkins, D. A. (2009). Undergraduates’ learning experience and learning process: quantitative evidence from the East. Higher Education, 58(3), 375-386. http://doi.org/10.1007/s10734-009-9200-6




DOI: http://dx.doi.org/10.1344/reire2018.11.220603

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.




Copyright (c) 2018 Romina Gomez Lopez, Eladio Donoso

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona