Ús de la metodologia de l’aprenentatge basat en equips (ABE). Contribucions a l’assoliment d’un enfocament d’aprenentatge profund i a la millora de l’ensenyament
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire2018.11.220603Paraules clau:
Aprenentatge basat en equips, Enfocaments d’aprenentatge, Experiències d’innovació en educació superior, Educació universitàriaResum
INTRODUCCIÓ. L’aprenentatge basat en equips és una metodologia que ha estat utilitzada amb èxit en l’educació superior. Facilita l’aprenentatge actiu dels estudiants i la diversificació de l’ensenyament dels docents. MÈTODE. En aquest context, aquest article presenta una experiència en la qual la metodologia de l’aprenentatge basat en equips s’aplica a un grup nombrós d’estudiants que cursen una assignatura d’una carrera universitària, per avaluar-ne l’efectivitat tant en l’ensenyament com en l’assoliment d’aprenentatges profunds. RESULTATS. Els resultats obtinguts mostren, d’una banda, que aquesta metodologia va propiciar l’aprenentatge profund, ja que el 68 % dels estudiants va abordar l’assignatura, d’acord amb l’Study Process Questionnaire, des d’un enfocament profund d’aprenentatge; d’altra banda, mostren que va promoure experiències favorables d’aprenentatge, la qual cosa s’evidencia en l’índex general de les quatre dimensions considerades per a la seva avaluació (bon ensenyament, metes clares, càrrega de treball i avaluació apropiada), el qual va ser de 74 en un índex de l’1 al 100. DISCUSSIÓ. Les troballes es discuteixen sobre la base del model de presagi, procés i producte per mesurar l’efectivitat de la metodologia emprada.Referències
Alba, F., y Schumacher, C. (2008). Evaluación del aprendizaje universitario. Educación y educadores, 11(2), 91–105.
Apple, K. (2013). Embedding assessment into college-level psychology courses. En D. Dun, C. Baker, C. M. Mehrotra, R. E. Landrum, y J. H. Wilson (Eds.), Assessing teaching and learning psychologist (pp. 35–43). Belmont: Waswordth, Cengage Learning.
Biggs, J. (1987). The Study Process Questionnaire (SPQ): Manual. Hawthorn: Australian Council for Educational Research.
Biggs, J. (2008). Calidad del aprendizaje universitario. Madrid: Narcea.
Biggs, J., y Tang, C. (2007). Teaching for quality learning at university: what the student does (3a ed). Philadelphia, Pa.: Society for Research into Higher Education / Open University Press.
Bowden, J., y Marton, F. (2004). The university of learning. London: Routledge.
CRUCH (2015). Informe de gestión. Vicepresidencia ejecutiva del consejo de rectores de universidades chilenas, CRUCH. Período noviembre de 2011 a marzo de 2015. CRUCH.
Doménech, F., Jara, P., y Rosel, J. (2004). Percepción del proceso de enseñanza/aprendizaje desarrollado en Psicoestadística I y su incidencia en el rendimiento. Psicothema, 16, 32–38.
Ellis, R., y Goodyear, P. (2010). Students’ experiences of e-learning in higher education. The ecology of sustainable innovation. Nueva York y Londres: Routledge.
Entwistle, N. J., y Ramsden, P. (1983). Understanding student learning. London: Croom Helm.
Ginns, P., y Ellis, R. A. (2009). Evaluating the quality of e-learning at the degree level in the student experience of blended learning. British Journal of Educational Technology, 40(4), 652–663. http://doi.org/10.1111/j.1467-8535.2008.00861.x
Ginns, P., Kitay, J., y Prosser, M. (2008). Developing conceptions of teaching and the scolarship of teaching through a graduate certificate in higher education. The international Journal for Academic Development, 13, 175–185. http://doi.org/10.1080/13601440802242382
González, C. (2010). Investigación sobre el aprendizaje y conocimiento académico sobre la enseñanza como claves para mejorar la docencia universitaria. Revista Calidad en la Educación, 33(2º semestre), 126–143.
González, C. (2011). Extending research on conceptions of teaching commonalities and differences in recent investigations. Teaching in Higher Education, 16(1), 65–80. http://doi.org/10.1080/13562517.2010.507302
González, C., Montenegro, H., López, L., Munita, I., y Collao, P. (2011). Relación entre la experiencia de aprendizaje de estudiantes universitarios y la docencia de sus profesores. Revista Calidad en la Educación, 35(2º semestre), 21–49. http://doi.org/10.4067/S0718-45652011000200002
Haggis, T. (2009). What Have We Been Thinking of? A Critical Overview of 40 Years of Student Learning Research in Higher Education. Studies in Higher Education, 34(4), 377–390. http://doi.org/10.1080/03075070902771903
Ion, G., Silva, P., y Cano, E. (2013). El feedback y el feedforward en la evaluación de las competencias de estudiantes universitarios. Profesorado. Revista de Curriculum y Formación de Profesorado, 17(2), 283–301.
Lee, X., Lagos, K., y Mella, J. (2014). Formación docente en el aprendizaje activo a través de las técnicas Team Based Learning e Immediate Feedback Assessment Technique. Revista de Educación en Ciencia de la Salud, 11(2), 154–160.
Marchant, J., Fauré, J., y Abricot, N. (2016). Adaptación y validación del SPQ y el CEQ para el estudio de la formación en docencia universitaria en el contexto chileno. Psykhe, 25(2), 1–18. http://doi.org/10.7764/psykhe.25.2.873
Michaelsen, L. K., y Sweet, M. (2008). The essential elements of team-based learning. New directions for teaching and learning, 116, 7–27. http://doi.org/10.1002/tl.330
Prosser, M., y Trigwell, K. (1999). Understanding learning and teaching. The experience in higher education. Buckingham: SRHE y Open University Press.
Prosser, M., y Trigwell, K. (2006). Confirmatory factor analysis of the approaches to teaching inventory. British Journal of Educational Psychology, 76, 405–419. http://doi.org/10.1348/000709905X43571
Ruiz-Campo, S., Soria-Barreto, K. y Zuñiga-Jara, S. (2016). Aprendizaje basado en equipos con IF-AT: Impacto y percepción en estudiantes universitarios. Estudios Pedagógicos, XLII (1), 255–269. http://doi.org/10.4067/S0718-07052016000100016
Sobrados, M. (2016). El trabajo docente en grupos numerosos. Experiencias en el uso del portafolio. Opción, 32(10), 773–788.
Webster, B. J., Chan, W. S. C., Prosser, M. T., y Watkins, D. A. (2009). Undergraduates’ learning experience and learning process: quantitative evidence from the East. Higher Education, 58(3), 375–386. http://doi.org/10.1007/s10734-009-9200-6
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.