Los lugares de no-saber de una docente novel. Una indagación difractiva

Judit Onsès

doi:10.1344/reire2019.12.121106

Autors/ores

Judit Onsès Universitat de Barcelona http://orcid.org/0000-0001-5681-2356

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire2019.12.121106

Paraules clau:

Llocs de no-saber, Docent novell, Educació superior, Relacions pedagògiques, Indagació difractiva

Resum

INTRODUCCIÓ. Aquest article es presenta com a part d’una indagació difractiva sobre els llocs de no-saber d’una docent novella que imparteix classes en un context que li és aliè. MÈTODE. El mètode emprat és la difracció i l’escriptura com a indagació. Després d’una primera introducció (pròleg) que ajuda a situar-se, es presenten tres fenòmens d’aprenentatge ocorreguts en diferents classes a la universitat i es difracten amb conceptes com «institucionalització» i «normalització», relacionant-los amb els de «zona de confort», «direccionalitat en educació» i «pedagogia de l’esdeveniment». RESULTATS i DISCUSSIÓ. Els resultats i la discussió formen part de la indagació difractiva, on es plantegen interrogants i qüestions sobre les possibilitats que té l’educació, si entenem les relacions pedagògiques com un garbuix material-espacial-temporal on es posen en joc —i calen ser negociades— diferents posicions, relacions de poder i maneres d’entendre l’ensenyament. Finalment, es despleguen algunes línies a partir de les quals es pot continuar indagant des de l’esdevenir pedagògic, incorporant els llocs de no-saber com a part de l’aventura educativa i entenent el procés d’escriptura, és a dir, aquest mateix article, com un fenomen d’aprenentatge més.

Referències

Ade, M. (dir.). (2016). Toni Erdmann [Película]. Alemania: Komplizen Film.

Atkinson, D. (s.f.). Pedagogy of the Event. Recuperado el 2 junio 2017 de http://www.kettlesyard.co.uk/wp-content/uploads/2014/12/onn_atkinson.pdf

Atkinson, D. (2011). Art, Equality and Learning. Pedagogies Against the State. Rotterdam/Boston/Taipei: Sense Publishers.

Atkinson, D. (2015). The adventure of pedagogy, learning and the not-known. Subjectivity, 8(1), 43–56.

Barad, K. (1996). Meeting the Universe Halfway. Realism and Social Constructivism Without Contradiction. En L. Hankinson Nelson, y J. Nelson. (eds.), Feminism, Science, and the Philosophy of Science (pp. 161–194). Dordrecht/Boston/Londres: Kluwer Academic Publishers.

Barad, K. (2003). Posthumanist Performativity: Toward an Understanding of How Matter Comes to Matter. Journal of Women in Culture and Society, 28(3), 801–831.

Barad, K. (2007). Meeting the Universe Halfway. Durham/ Londres: Duke University Press.

Barad, K. (2014). Diffracting Diffraction: Cutting Together-Apart. Parallax, 20(3), 168–187. http://dx.doi.org/10.1080/13534645.2014.927623

Bowie, D. (1969). Space Oddity [Videoclip]. Consultado el 21 marzo 2018 de https://www.youtube.com/watch?v=D67kmFzSh_o

Brown, M. (2008). Comfort Zone: Model or metaphor? Australian Journal of Outdoor Education, 12(1), 3–12.

Buck-Morss, S. (2010). The second time as farce... Historical pragmatics and the untimely present. En C. Douzinas, y S. Zizek (eds.), The idea of communism (pp. 67–80). Londres/Nueva York: Verso.

Conde-Jiménez, J., y Martín-Gutiérrez, Á. (2016). Potencialidades y necesidades de mejora en la formación de profesores noveles universitarios. Revista Electrónica de Investigación Educativa, 18(1), 140–152. Recuperado el 9 julio 2017 de http://redie.uabc.mx/redie/article/view/767

Doody, G. A. (2012). Jump out of your comfort zone and into the learning zone’: the challenge point framework and its application to medical education. Medical Education, 46, 440–446.

Ecclestone, K. (2010). Learning in a comfort zone: cultural and social capital inside an outcome‐based assessment regime. Assessment. Education: Principles, Policy & Practice, 11(1), 29–47. http://dx.doi.org/10.1080/0969594042000208985

Ellsworth, E. (2005). Posiciones en la enseñanza. Diferencia, pedagogía y el poder de la direccionalidad (L. Trafí, trad.). Madrid: Akal. (Trabajo original publicado en 1977).

Forés, A., Sánchez-Valero, J. A., y Sancho-Gil, J. (2014). Salir de la zona de confort. Dilemas y desafíos en el EEES. Tendencias pedagógicas, 23, 205–214.

Haraway, D. (1999). Las promesas de los monstruos: Una política regeneradora para otros inapropiados/bles (E. Casado, trad.). Política y sociedad, 30, 121–163. (Trabajo original publicado en 1992).

Hernández-Hernández, F., Sancho, J. M., y Fendler, R. (2015). Las zonas grises de estudiantes y docentes como acontecimiento: Aprender de lo que nos perturba. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 8(2), 368–379. http://dx.doi.org/10.1344/reire2015.8.28226

Kraftwerk (1978). The Robots [Videoclip]. Recuperado el 21 marzo 2018, de https://www.youtube.com/watch?v=b9iDrSeFR8c

Maturana, H. (s.f.). La belleza del pensar: Humberto Maturana [Video, entrevista de Cristián Warnken a Humberto Maturana en el programa televisivo “La belleza de pensar”]. Recuperado el 21 marzo 2018 de https://www.youtube.com/watch?v=ElvGUSpD3rs

Ramis, H. (dir.). (1993). Atrapado en el tiempo (Groundhog Day) [Película]. EUA: Columbia Pictures.

Richardson, L., y St. Pierre, E. (2005). Writing. A method of Inquiry. En N. K. Denzin, y Y. S. Lincoln (eds.), The SAGE Handbook of Qualitative Research (3a ed., pp. 959–978). Londres: SAGE Publications.

Sánchez-Claros, J. P. (2014). Influencia de la cultura académica de origen en el desempeño docente de profesores universitarios noveles. Historia y Comunicación Social, 19(Especial Febrero), 523–533. http://dx.doi.org/10.5209/rev_HICS.2014.v19.45046

St. Pierre, E. A. (1997). Methodology in the fold and the irruption of transgressive data. International Journal of Qualitative Studies in Education, 10(2), 175–189.

White, A. (2009). From Comfort Zone to Performance Management. Understanding Development and Performance. Baisy-Thy: White & MacLean Publishing.