Viatge al centre del «no saber»: les sensacions corporals en el desenvolupament del Treball Final de Grau d’Educació Social

Eider Gamboa Ruiz de Eguilaz, Asier Huegun Burgos, Pello Jauregi Etxaniz

Resum


INTRODUCCIÓ. La idea fonamental del nostre projecte és considerar l’experiència com a font de coneixement vàlid per al desenvolupament de les competències de l’alumne, així com a element clau en el procés de reflexió que es duu a terme durant el Treball Final de Grau (TFG) del grau d’Educació Social. D’aquesta experiència emanen les inquietuds respecte a una situació social o educativa per arribar a problematitzar-la amb la finalitat de transformar-la. A aquest procés l’anomenem «reflexió sentida», i les bases teòriques del nostre projecte es fonamenten en la filosofia d’allò implícit. MÈTODE. Hem desenvolupat eines basades en l’aprenentatge per indagació per tal de dur a terme el procés d’elaboració del TFG. Així mateix, utilitzem eines qualitatives per a l’observació de resultats. RESULTATS. Les dades recollides han permès extreure resultats significatius respecte a la rellevància de l’experiència de l’alumnat, així com de les sensacions corporals dels processos reflexius. DISCUSSIÓ. És rellevant crear noves eines per indagar en l’experiència de l’alumnat amb vista a generar processos d’aprenentatge des del «no saber».

Paraules clau


Treball Final de Grau; Focusing; Educació social; Filosofia d’allò implícit; Docència universitària

Text complet:

PDF (Español)

Referències


Aguilar, E. (2011). Niveles experienciales en grupo de prácticas de Pensar desde Borde (PDB/TAE) de Gendlin. Miscelánea Comillas. Revista de Ciencias Humanas y Sociales, 69(134), 55–82.

Barceló, T. (2015). La creación de significado. El modelo de filosofía experiencial del lenguaje de Eugene T. Gendlin. Miscelánea Comillas. Revista de Ciencias Humanas y Sociales, 73(142), 5–34.

BOPV. (2015). Normativa sobre la elaboración y defensa del Trabajo fin de grado en la Universidad del País Vasco. Recuperado de https://www.euskadi.eus/y22-bopv/es/bopv2/datos/2015/04/1501652a.shtml

Doi, A. (2008). Let the felt sense speak in English. Experiential learning and teaching of English as a second language. The Folio: A Journal for focusing and experiential therapy, 21(8), 206–212.

Ferrer, V., Carmona, M., y Soria, V. (2008). El Trabajo Fin de Grado. Guía para estudiantes, docentes y agentes colaboradores. Madrid: McGraw-Hill.

Freire, P. (2008). Pedagogía del oprimido. Madrid: Siglo XXI.

Gadamer, H. G. (1977). Verdad y método. Salamanca: Sígueme.

Gendlin, E. T. (1983). Focusing: proceso y técnica del enfoque corporal. Bilbao: Mensajero.

Gendlin, E. T. (1997). La escala experiencial. En C. Alemany (coord.), Psicoterapia experiencial y focusing. La aportación de E.T. Gendlin (pp. 101–108). Bilbao: Desclée de Brouwer.

Gendlin, E. T. (2009). Introducción a “Pensando desde el borde” (Thinking at the Edge). Recuperado de http://www.focusing.org/es/pdb_introduccion_moreno_lopez_es.html

Gigerenzer, G. (2008). Decisiones instintivas. La inteligencia inconsciente. Barcelona: Ariel.

Gromi, A. (2013). Juzgar. De la opinión no fundamentada al juicio elaborado. Madrid: Narcea.

Hernández, F., Forés, A., Sancho, J. M., Sánchez, J. A., Casablanca, S., Creus, A., Padro, C. (2011). Aprender desde la indagación en la universidad. Barcelona: Octaedro.

Merleau-Ponty, M. (2008). The world of perception. Londres: Routledge.

Morín, E. (1990). Introducción al pensamiento complejo. Barcelona: Gedisa.

Prigogine, I. (2008). Las leyes del caos. Madrid: Crítica.

Rodríguez, F. (2014). Ensayo sobre el ensayo. La literatura reflexiva como aprendizaje. Madrid: Delta.

Tokumaru, S. (2011). Qualitative research with TAE steps. Thinking at the Edge: Theory and Applications. Japón: Keisuisha.

UPV-EHU. (2017). Grado en Educación Social. Donostia. Recuperado de http://www.ehu.eus/documents/1457269/1494745/educacion_social%20%28C%29.pdf

Vanhulle, S. (2009). Des saviors en jeu aux saviors en “je”. Lieja: Peter Lang.

Velarde, J. (1996). Pensamiento difuso, pero no confuso: de Aristóteles a Zadeh (y vuelta). Psicothema, 8(2), 435–466.

Wagensberg, J. (2008). El gozo intelectual. Teoría y práctica sobre la inteligibilidad y la belleza. Barcelona: Tusquets.

Zadeh, L. (2014). What is Fuzzy Logic and What Does it Have to Offer? Ponencia presentada en WCECS, San Francisco. Resumen recuperado de http://www.iaeng.org/WCECS2014/doc/WCECS_2014_keynote_speech_I.pdf

Zambrano, M. (1996). Filosofía y Poesía. México: Fondo de Cultura Económica.




DOI: https://doi.org/10.1344/reire2019.12.121099



Copyright (c) 2018 Eider Gamboa Ruiz de Eguilaz, Asier Huegun Burgos, Pello Jauregi Etxaniz

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona