La intertextualidad en el lenguaje jurídico. Reflexión y aplicación en una ley medioambiental italiana
DOI:
https://doi.org/10.1344/AFEL2021.11.1Paraules clau:
intertextualitat, llenguatge jurídic, pragmàtica, referències intertextuals, medi ambientResum
La intertextualitat es presenta com un dels elements substancials per a l'anàlisi i comprensió dels textos, perquè és l'element essencial que dota de sentit a la macroestructura i es troba implícitament i explícita, de la mateixa manera que exigeix en el lector un coneixement previ. Aquest haurà d'interpretar la funció de descodificador de la informació a través de les diferents xarxes de transtextualitat creades amb altres textos, màximament quan es correspongui amb la figura d'un traductor. En el present article, introduïm el concepte d'intertextualitat en lingüística i reflexionarem sobre els contextos més recurrents on tenen lloc aquestes relacions textuals. Posteriorment, detallem la importància que posseeix en el llenguatge jurídic a l'ésser un llenguatge d'especialitat que recull amb exhaustivitat totes les casuístiques possibles en la seva comesa de ser el més precís possible. A tal respecte i, finalment, detallem els casos pràctics d'intertextualitat detectats en la Llei italiana sobre medi ambient 68/2015, de 22 de maig, amb la finalitat d'alertar al traductor de textos jurídics de la importància de saber teixir xarxes intertextuals en tal llenguatge per a la seva correcta traducció.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos estan subjectes a una llicència de Creative Commons: Reconeixement 4.0 Internacional.