La intertextualidad en el lenguaje jurídico. Reflexión y aplicación en una ley medioambiental italiana

Resum

La intertextualitat es presenta com un dels elements substancials per a l'anàlisi i comprensió dels textos, perquè és l'element essencial que dota de sentit a la macroestructura i es troba implícitament i explícita, de la mateixa manera que exigeix en el lector un coneixement previ. Aquest haurà d'interpretar la funció de descodificador de la informació a través de les diferents xarxes de transtextualitat creades amb altres textos, màximament quan es correspongui amb la figura d'un traductor. En el present article, introduïm el concepte d'intertextualitat en lingüística i reflexionarem sobre els contextos més recurrents on tenen lloc aquestes relacions textuals. Posteriorment, detallem la importància que posseeix en el llenguatge jurídic a l'ésser un llenguatge d'especialitat que recull amb exhaustivitat totes les casuístiques possibles en la seva comesa de ser el més precís possible. A tal respecte i, finalment, detallem els casos pràctics d'intertextualitat detectats en la Llei italiana sobre medi ambient 68/2015, de 22 de maig, amb la finalitat d'alertar al traductor de textos jurídics de la importància de saber teixir xarxes intertextuals en tal llenguatge per a la seva correcta traducció.