Les terminacions àtones de primera i segona persona del plural en català. Una aproximació diacrònica i geolingüística
DOI:
https://doi.org/10.1344/AFEL2018.8.7Paraules clau:
canvi lingüístic, morfologia natural, flexió verbal, vocals posttòniques, català nord-occidental, català anticResum
Una de les evolucions característiques del català, enfront d’altres llengües romàniques, és el tancament en [e] de A àtona en síl·laba final travada llatina o romànica (RŎSAS > roses, CANTANT > canten, ASPARĂGU > espàrrec). Malgrat això, les terminacions àtones de primera i segona persona del plural de l’imperfet d’indicatiu i del condicional coneixen en parlars nord- occidentals variants que sembla que restringeixin l’abast del tancament esmentat ([kan'taβam], [kanta'ɾiaw]). En el present article, partint d’un corpus enregistrat en quaranta localitats nord- occidentals, es delimita l’àrea en què les terminacions àtones -AMUS, -ATIS han arribat a un resultat diferent de -em, -eu. Tot seguit, amb l’ajuda de materials cartografiats en l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) i de documents aplegats en el Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), es descarta la possibilitat que les variants nord-occidentals estudiades es puguin explicar en termes estrictament fonètics. Finalment, a l’empara del marc teòric de la morfologia natural, es basteix una justificació per als canvis en les terminacions àtones de primera i segona persona del plural, la qual parteix de la conversió de variants al·lofòniques en autèntics al·lomorfs, gràcies a la redistribució dels quals dins dels paradigmes temporals s’assoleix una major congruència del sistema flexiu verbal.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.