General Extenders in Spanish Interactions: Frequent Forms, Pragmatic Functions y todo eso

Resum

Les publicacions realitzades des del camp de l’anàlisi del discurs en espanyol no inclouen habitualment les fórmules generalitzadores dins la categoria dels marcadors del discurs, una postura que també es defensa en aquest treball i que explica la carència d’estudis sobre aquestes unitats en l’àmbit hispànic. Per aquest motiu, aquest article presenta una descripció de les fórmules generalitzadores en l’espanyol peninsular centrada en tres aspectes fonamentals: les formes més freqüents, la seva naturalesa semàntica, i les funcions discursives que cobreixen. L’estudi es basa en una sòlida base empírica (3 700 000 mostres extretes de dos corpus orals, el Corpes XXI i el Corpus Val.Es.Co.) i, a més, té en compte diferents tipus de textos i gèneres discursius. L’anàlisi se centra en dues macro-funcions pragmàtiques interactives (cortesia, atenuació, intensificació) i metadiscursives (delimitació, marcació de llocs de transició discursiva i planificació sobre la marxa). Aquestes dues macro-funcions són el resultat de la pèrdua del significat referencial original causat per un procés de desemantització parcial que dona pas a uns usos relacionats amb el coneixement compartit en la interacció. Les dades de l’espanyol peninsular donen suport a la hipòtesi de l’existència de trets formals i funcionals compartits per les fórmules generalitzadores en llengües diverses. Per últim, les conclusions del treball suggereixen algunes línies d’investigació futures sobre aquests elements en espanyol.