El procés de normativització com a factor de canvi lexicosemàntic: el verb “assabentar”

Resum

Aquest estudi s’insereix dins una recerca que analitza la influència de la norma lingüística en l’evolució del català contemporani. La recerca abasta els diversos components de la llengua (la pronúncia i l’ortografia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic i la fraseologia). Ací estudiem la influència de la norma en l’evolució del lèxic: parem atenció sobre "assabentar". Aquest verb va dins un grup important de paraules que, recuperades dels textos medievals, han assolit una freqüència d’ús important el català, particularment escrit i en registres orals de formalitat mitjana i alta. Mostrarem que "assabentar" havia caigut en desús a la darreria del segle XV, reapareix a començament del segle XX i ho fa amb accepcions i amb variants construccionals noves. El lector trobarà ací a) l’anàlisi de l’evolució de "assabentar" des de les primeres atestacions; b) la descripció de l’ús d’aquest mateix tipus lèxic en llengües veïnes (francès antic i encara ara en occità: "assavanter" i "assabentar", respectivament); i c) l’enlairament de "assabentar", l’arrelament del verb en els textos contemporanis, el desenvolupament de sentits nous i els canvis construccionals que ha experimentat, i, finalment, la reculada paral·lela de "enterar".