¿Aprendizaje cooperativo o pédagogies coopératives?
Una observación de su funcionamiento en la enseñanza de las Ciencias Sociales en la formación de maestros
DOI:
https://doi.org/10.1344/ECCSS2025.1.1Palabras clave:
Didáctica de las Ciencias Sociales, aprendizaje cooperativo, pedagogías cooperativas, formación de maestrosResumen
El artículo presenta un estudio que articula la cooperación entre estudiantes y la Didáctica de las Ciencias Sociales (DCS) en la formación de maestros. El tema central es la comparación entre el aprendizaje cooperativo (AC), proveniente del cooperative learning anglosajón y adoptado en España, y las pedagogías cooperativas (pédagogies coopératives) (PC), francófonas, prácticamente desconocidas en nuestro contexto. Se establece un marco teórico que incluye los dos mundos bajo el paraguas "cooperación entre estudiantes" y, en base a las cinco fases ADDIE, se diseñan dos estudios de caso (n=67) en la asignatura de DCS de 4º del Grado de Educación Primaria. El estudio de caso 1 (curso 2019-2020) aplica el AC; y el estudio de caso 2 (curso 2020-2021) las PC, de forma virtual debido a la covid-19. Se analizan la configuración de los grupos, la función socializadora y el aprovechamiento del profesor, y se realiza una valoración final, en toda una sesión. Los resultados apuntan que los equipos heterogéneos del AC obtienen resultados superiores a los homogéneos, los cuales necesitan de una mayor ayuda y guía del docente; y que las PC funcionan de una forma más organizada, hilada y pautada que el AC. Las PC pueden reinterpretar el AC y desmitificar la idealización que radica en el trabajo en equipos cooperativos del AC.
Citas
Aranda Hernando, A. M., i López Torres, E. (2017). Logros, dificultades y retos de la docencia e investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales. REIDICS, Revista de Inves-tigación en Didáctica De Las Ciencias Sociales, 1, 5-23. https://doi.org/10.17398/2531-0968.01.5
Aronson, E., Blaney, N., Stephan, C., Sikes, J., i Snapp, M. (1978). The jigsaw classroom. Sage.
Audigier, F. (coord.) (2000). Stratégies pour une éducation cíviques au niveau de l’enseignement primaire et secondaire. Editions du Conseil de l’Europe.
Ávila, R. Mª., Cruz, Mª. A., i Díez, Mª. C. (2008). Didáctica de las Ciencias Sociales, cu-rrículo escolar y formación del profesorado la didáctica de las Ciencias Sociales en los nuevos planes de estudio. Universidad de Jaén.
Baudrit, A. (2005). L’apprentissage coopératif - Origines et évolutions d’une méthode pédago-gique. De Boeck.
Baudrit, A. (2018). Éducation et formation dans les sociétés contemporaines. Le don/contre-don toujours d’actualité ? Presses Universitaires de la Méditerranée.
Bautier, E., i Goigoux, R. (2004). Difficultés d’apprentissage, processus de secondarisa-tion et pratiques enseignantes : une hypothèse relationnelle. Revue Française de Pédago-gie, 148, 89-100.
Bosch, D., Canals, R., i González, N. (2007). Mètodes i estratègies per a l'ensenyament-aprenentatge de les ciències socials. Perspectiva escolar, 312, 32-44. https://www.rosasensat.org/revista/maneres-densenyar-i-daprendre/
Buchs, C., Darnon, C., Quiamzade, A. Mugny, G., i Butera, F. (2008). Conflits et appren-tissage: régulation des conflits sociocognitifs et apprentissage. Revue Française de Pédago-gie, 163, 105-125.
Capitanescu Benetti, A., i Médioni, M. (2022). La formation par isomorphisme peut-elle encourager les enseignants à repenser l’organisation du travail scolaire ? Dins A. Capi-tanescu Benetti, C. Letor, i S. Guillemette (dir.), Les nouvelles formes du travail scolaire : Changer l’école pour la renforcer ? (p. 91-106). Presses universitaires de la Méditerranée. https://doi.org/10.4000/books.pulm.22076
Cohen, E. G. (1994). Designing groupwork: Strategies for the heterogeneous classroom (2nd ed.). Teachers College Press.
Coll, C. (1984). Estructura grupal interacción entre alumnos y aprendizaje escolar. Infan-cia y Aprendizaje, 27/28, 119-138. https://doi.org/10.1080/02103702.1984.10822047
Connac, S. (2009). Apprendre avec les pédagogies coopératives - Démarches et outils pour la classe. ESF Éditeur.
Connac, S. (2017). La coopération entre élèves. Éditions Canopé.
Connac, S. (2020). La coopération, ça s’apprend. ESF Sciences humaines.
Connac, S. (2021). La cooperación entre alumnos. Montaber-Marge Books.
Connac, S. (2024). Origins and Diversity of Cooperative Practices Between Pupils in France: Towards a Didactics of Cooperation. Dins M. Duch-Plana, i J. M. Pons-Altés (ed.), Social Alternatives in Southern Europe and Latin America. Routledge.
Connac, S., i Irigoyen, A. (2023). Apprentissage coopératif ou pédagogies coopératives ? Éducation et socialisation, 67. https://doi.org/10.4000/edso.22840
Connac, S., i Robbes, B. (2022). Est-il nécessaire de douter pour apprendre? Revue Suisse des Sciences de l’Éducation, 44(3), 338-350. https://doi.org/10.24452/sjer.44.3.4
Connac, S., i Rusu, C. (2021). Analyse de l’activité de lycéens en situations pédagogiques de travail en groupe. Activités, 18(2). https://journals.openedition.org/activites/6705#ftn5
Dalongeville, A., i Huber, M. (2011). Se former par les situations-problèmes. Des déstabilisa-tions constructives. Chronique sociale.
Dalongeville, A., Éthier, M.-A., i Lefrançois, D. (2022). Enseigner l’histoire. Enjeux et défis. Chronique Sociale.
Darnon, C., Butera, F., i Mugny, G. (2008). Des conflits pour apprendre. PUG.
Deutsch, M. (1949). A Theory of Cooperation and Competition. Human Relations, 2, 129-152.
Dewey, J. (1915). The school and society. The University of Chicago Press.
Doise, W., Mugny, G., i Perret-Clermont, A. N. (1975). Social interaction and the devel-opment of cognitive operations. European Journal of social Psychology, 5, 367-383. https://doi.org/10.1002/ejsp.2420050309
Domingo, J. (2020). El aprendizaje cooperativo: ¿qué pasa si...? Dins D. Cañabate, i Co-lomer, J. (coords.), El aprendizaje cooperativo en la universidad del siglo XXI. Propuestas, es-trategias y reflexiones (p. 41-49). Graó.
Duran, D. (2018). Aprendizaje entre iguales: evidencias, instrumento para la inclusión y aprendizaje del alumno que ofrece ayuda. Dins J. C. Torrego Seijo, i C. Monge López (coord.), Inclusión educativa y aprendizaje cooperativo (p. 175-200). Editorial Síntesis.
Duran, D., i Monereo, C. (2021). Entramat: Mètodes d'aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. Horsori.
Duran, D., i Topping, K. (2017). Learning by Teaching Evidence-based Strategies to Enhance Learning in the Classroom. Routledge.
Felices De La Fuente, Mª del M., Martínez Rodríguez, R., i Martínez Medina, R. (2018). Investigación e innovación en Didáctica de las Ciencias Sociales. Aportes y nuevas pers-pectivas. REIDICS, 3, 119-138. https://doi.org/10.17398/2531-0968.03.119
Feliu, M., i Hernàndez, F. X. (2011). 12 ideas clave. Enseñar y aprender historia. Graó.
Fernández-Río, J., Cecchini, J. A., Méndez-Giménez, A., Méndez-Alonso, D., i Prieto, J. A. (2017). Diseño y validación de un cuestionario de medición del aprendizaje coopera-tivo en contextos educativos. Anales de Psicología / Annals of Psychology, 33(3), 680–688. https://doi.org/10.6018/analesps.33.3.251321
Gavaldà, A. (2000). Com abordar valors cooperatius a l’ensenyament? Cooperació Catala-na, 226, 14-17.
Gavaldà, A. (coord.) (2016). El treball cooperatiu. Una estratègia per ensenyar i aprendre des de les ciències socials. Publicacions URV i Servei de Publicacions UVic-Eumogràfic.
Gavaldà, A., i Pons-Altés, J. M. (2020). Hacia la cooperación práctica de estudiantes del grado de Educación Primaria. Dins D. Cañabate, i J. Colomer (coord.), El aprendizaje coo-perativo en la universidad del siglo XXI. Propuestas, estrategias y reflexiones (p. 119-128). Edi-torial Graó.
Gómez, C. J., Ortuño, J., i Miralles, P. (2018). Enseñar ciencias sociales con métodos activos. Octaedro.
Johnson, D. W., Johnson, R. T., i Holubec, E. J. (1999). El aprendizaje cooperativo en el aula. Paidós.
Irigoyen, A. (2021). Entrevista a Sylvain Connac. Comunicació Educativa, 34, 7-51. https://doi.org/10.17345/comeduc20217-51
Irigoyen, A. (2023). La cooperació entre estudiants de Didàctica de les Ciències Socials en la formació de mestres. Una comparació entre l'aprenentatge cooperatiu i les "pédagogies coopéra-tives" (Tesi doctoral). Universitat Rovira i Virgili. http://hdl.handle.net/10803/689820
Irigoyen, A. (2024). Entrevista a David Duran. Comunicació Educativa, 37, 11-44. https://doi.org/10.17345/comeduc37.4029
Irigoyen, A., i Connac, S. (2023). L’aprenentatge cooperatiu i les pédagogies coopérati-ves: dues concepcions diferents de treballar en grup cooperatiu. Comunicació Educativa, 36, 99-125. https://doi.org/10.17345/comeduc36.3300
Irigoyen, A., Pons-Altés, J. M., i Gauthié, C. (2024). Cooperation Between Pupils, a Comparative View: Spain, France and Italy. Dins M. Duch-Plana, i J. M. Pons-Altés (ed.), Social Alternatives in Southern Europe and Latin America. Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003439554-12
Kagan, S., i Kagan, M. (2013). Kagan Cooperative Learning Structures. Kagan Publishing.
Lewin, K. (1945). The research center for group dynamics. Sociometry, 8(2), 126-136. https://doi.org/10.2307/2785233
Meirieu, P. (2010/1984). Itinéraire des pédagogies de groupe. Apprendre en groupe-1. Chro-nique sociale.
Meirieu, P. (octubre, 2022). 1921-2022: De la LIEN à Convergence(s) [Conferència de clausura]. 3a Biennale Internationale de l’Éducation Nouvelle. Convergence(s) pour l’Éducation Nouvelle.
Meirieu, P. (2024). Diccionari inesperat de pedagogia. Associació de Mestres Rosa Sensat.
Miralles, P., Molina, S., i Ortuño, J. (2011). La Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales. Educatio Siglo XXI, 29, 149-174. https://revistas.um.es/educatio/article/view/119921
Miralles, P., Rodríguez, R., i Gómez, C. J. (2023). Formación inicial del profesorado en pensamiento histórico y método activos. Dins I. Bellatti, C. Fuentes, P. Miralles, i L. Sán-chez (coord.), Las ciencias sociales y su didáctica (p. 225-243). Octaedro.
Moreno-Vera, J. R., Monteagudo-Fernández, J., i Gómez-Carrasco, C. J. (eds.) (2023). Teaching history to face the world today. Socially-conscious approaches, activity proposals and historical thinking competencies. Peter Lang.
Netter, J. (2018). Culture et inégalités à l'école. Esquisse d'un curriculum invisible. Presses Universitaires de Rennes.
Oller, M. (2010). Métodos y estrategias para la enseñanza y el aprendizaje de las Cienci-as Sociales. Dins A. Santisteban, i J. Pagès (coords.), Didáctica del Conocimiento del Medio Social y Cultural en la Educación Primaria (p. 163-184). Editorial Síntesis.
Ortega-Sánchez, D. (2019). Didáctica de las Ciencias Sociales: finalidades, retos y pers-pectivas de investigación en el contexto español. Temas de educación, 25(1), 31-44.
Ovejero, A. (2018). Aprendizaje cooperativo crítico. Mucho más que una eficaz técnica pedagó-gica. Pirámide.
Pagès, J. (2008). Formar profesores de história na Espaha: quando Clio resiste à muda-nça. O caso da Universidade Autônoma de Barcelona (Catalunha/Espanha). Dins E. Zamboni, i S. Guimarâes (orgs.), Espaços de formaçâo do professor de história (p. 45–76). Pa-pirus.
Pagès, J., i Santisteban, A. (eds.) (2011). Les qüestions socialment vives i l’ensenyament de les ciències socials. UAB.
Pagès, J., i Santisteban, A. (2014). Una mirada del pasado al futuro en la Didáctica de las Ciencias Sociales. Dins J. Pagès, i A. Santisteban (eds.), Una mirada al pasado y un proyecto de futuro: investigación e innovación en didáctica de las ciencias sociales, vol. 1 (p. 17-39). UAB-AUPDCS.
Paternotte, C. (2017). Agir ensemble - Fondements de la coopération. Vrin.
Perrenoud, P. (2011). Construire des compétences dès l'école. ESF.
Prats, J., i Valls, R. (2011). La Didáctica de la Historia en España: estado reciente de la cuestión. Didáctica de las Ciencias Experimentales y Sociales, 25, 17-35.
Pujolàs, P. (2008). 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Editorial Graó.
Pujolàs, P. (2012). Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar: el treball en equips cooperatius com a recurs i com a contingut. Suports: Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat, 12, 21-37.
Pujolàs, P., i Lago, J. R. (2018). Aprender en equipos de aprendizaje cooperativo. El Programa CA/AC (Cooperar para aprender / Aprender a cooperar). Octaedro.
Quinquer, D. (2004). Estrategias metodológicas para enseñar y aprender ciencias socia-les: interacción, cooperación y participación. Íber. Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, 40, 7-22.
Robbes, B. (2020). L’autorité éducative dans la classe. Douze situations pour apprendre à l’exercer. ESF.
Seixas, P., i Morton, T. 2013. The Big Six Historical Thinking Concepts. Nelson College In-digenous.
Sharan, Y. (2010). Cooperative Learning for Academic and Social Gains: valued peda-gogy, problematic practice. European Journal of Education, 45(2), 300-310. https://doi.org/10.1111/j.1465-3435.2010.01430.x
Sharan, Y., i Sharan, S. (1992). Expanding Cooperative Learning Through Group Investiga-tion. Teachers College Press.
Slavin, R. (1999). Aprendizaje cooperativo. Teoría, investigación y práctica. Aiqué.
Slavin, R., Sharan, S., Kagan, S., Lazarowitz, R. H., Webb, C., i Schmuck, R. (1985). Learning to cooperate, cooperating to learn. Plenum Press.
Thelen, H. (1954). Dynamics of groups at work Chicago. University of Chicago Press.
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2025 Albert Irigoyen

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Aquellos autores/as que tengan publicaciones con esta revista, aceptan los términos siguientes:
Los autores/as conservarán sus derechos de autoría y garantizarán a la revista el derecho de primera publicación de su obra. A partir de 2024, la reutilización de los trabajos puede hacerse en los términos que diga la licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional. Las publicaciones hasta el 2023 están sujetas a la licencia de Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.
Los autores/as podrán adoptar otros acuerdos de licencia no exclusiva de distribución de la versión de la obra publicada (p. ej.: depositarla en un archivo telemático institucional o publicarla en un volumen monográfico) siempre que se indique la publicación inicial en esta revista.
Se permite y recomienda a los autores/as difundir su obra a través de Internet (p. ej.: en archivos telemáticos institucionales o en su página web) antes y durante el proceso de envío, lo cual puede producir intercambios interesantes y aumentar las citas de la obra publicada.