Aprenentatge cooperatiu o pédagogies coopératives?
Una observació del seu funcionament en Didàctica de les Ciències Socials en la formació de mestres
DOI:
https://doi.org/10.1344/ECCSS2025.1.1Paraules clau:
aprenentatge cooperatiu, pedagogies cooperatives, formació de mestres, Didàctica de les ciències socialsResum
L'article presenta un estudi que articula la cooperació entre estudiants i la Didàctica de les Ciències Socials (DCS) en la formació de mestres. El tema central és la comparació entre l'aprenentatge cooperatiu (AC), provinent del cooperative learning anglosaxó i adoptat a Espanya, i les pedagogies cooperatives (pédagogies coopératives) (PC), francòfones, pràcticament desconegudes al nostre context. S'estableix un marc teòric que inclou els dos mons sota el paraigua "cooperació entre estudiants" i, en base a les cinc fases ADDIE, es dissenyen dos estudis de cas (n=67) a l'assignatura de DCS de 4t del Grau d'Educació Primària. L'estudi de cas 1 (curs 2019-2020) aplica l'AC; i l'estudi de cas 2 (curs 2020-2021) les PC, de manera virtual degut a la covid-19. S'analitzen la configuració dels grups, la funció socialitzadora, i l'aprofitament del professor, i es realitza una valoració final, en tota una sessió. Els resultats apunten que els equips heterogenis de l'AC obtenen resultats superiors als homogenis, els quals necessiten d'un major ajut i guiatge del docent; i que les PC funcionen d'una manera més organitzada, teixida i pautada que l'AC. Les PC poden reinterpretar l'AC i desmitificar la idealització que radica en el treball en equips cooperatius de l'AC.
Referències
Aranda Hernando, A. M., i López Torres, E. (2017). Logros, dificultades y retos de la docencia e investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales. REIDICS, Revista de Inves-tigación en Didáctica De Las Ciencias Sociales, 1, 5-23. https://doi.org/10.17398/2531-0968.01.5
Aronson, E., Blaney, N., Stephan, C., Sikes, J., i Snapp, M. (1978). The jigsaw classroom. Sage.
Audigier, F. (coord.) (2000). Stratégies pour une éducation cíviques au niveau de l’enseignement primaire et secondaire. Editions du Conseil de l’Europe.
Ávila, R. Mª., Cruz, Mª. A., i Díez, Mª. C. (2008). Didáctica de las Ciencias Sociales, cu-rrículo escolar y formación del profesorado la didáctica de las Ciencias Sociales en los nuevos planes de estudio. Universidad de Jaén.
Baudrit, A. (2005). L’apprentissage coopératif - Origines et évolutions d’une méthode pédago-gique. De Boeck.
Baudrit, A. (2018). Éducation et formation dans les sociétés contemporaines. Le don/contre-don toujours d’actualité ? Presses Universitaires de la Méditerranée.
Bautier, E., i Goigoux, R. (2004). Difficultés d’apprentissage, processus de secondarisa-tion et pratiques enseignantes : une hypothèse relationnelle. Revue Française de Pédago-gie, 148, 89-100.
Bosch, D., Canals, R., i González, N. (2007). Mètodes i estratègies per a l'ensenyament-aprenentatge de les ciències socials. Perspectiva escolar, 312, 32-44. https://www.rosasensat.org/revista/maneres-densenyar-i-daprendre/
Buchs, C., Darnon, C., Quiamzade, A. Mugny, G., i Butera, F. (2008). Conflits et appren-tissage: régulation des conflits sociocognitifs et apprentissage. Revue Française de Pédago-gie, 163, 105-125.
Capitanescu Benetti, A., i Médioni, M. (2022). La formation par isomorphisme peut-elle encourager les enseignants à repenser l’organisation du travail scolaire ? Dins A. Capi-tanescu Benetti, C. Letor, i S. Guillemette (dir.), Les nouvelles formes du travail scolaire : Changer l’école pour la renforcer ? (p. 91-106). Presses universitaires de la Méditerranée. https://doi.org/10.4000/books.pulm.22076
Cohen, E. G. (1994). Designing groupwork: Strategies for the heterogeneous classroom (2nd ed.). Teachers College Press.
Coll, C. (1984). Estructura grupal interacción entre alumnos y aprendizaje escolar. Infan-cia y Aprendizaje, 27/28, 119-138. https://doi.org/10.1080/02103702.1984.10822047
Connac, S. (2009). Apprendre avec les pédagogies coopératives - Démarches et outils pour la classe. ESF Éditeur.
Connac, S. (2017). La coopération entre élèves. Éditions Canopé.
Connac, S. (2020). La coopération, ça s’apprend. ESF Sciences humaines.
Connac, S. (2021). La cooperación entre alumnos. Montaber-Marge Books.
Connac, S. (2024). Origins and Diversity of Cooperative Practices Between Pupils in France: Towards a Didactics of Cooperation. Dins M. Duch-Plana, i J. M. Pons-Altés (ed.), Social Alternatives in Southern Europe and Latin America. Routledge.
Connac, S., i Irigoyen, A. (2023). Apprentissage coopératif ou pédagogies coopératives ? Éducation et socialisation, 67. https://doi.org/10.4000/edso.22840
Connac, S., i Robbes, B. (2022). Est-il nécessaire de douter pour apprendre? Revue Suisse des Sciences de l’Éducation, 44(3), 338-350. https://doi.org/10.24452/sjer.44.3.4
Connac, S., i Rusu, C. (2021). Analyse de l’activité de lycéens en situations pédagogiques de travail en groupe. Activités, 18(2). https://journals.openedition.org/activites/6705#ftn5
Dalongeville, A., i Huber, M. (2011). Se former par les situations-problèmes. Des déstabilisa-tions constructives. Chronique sociale.
Dalongeville, A., Éthier, M.-A., i Lefrançois, D. (2022). Enseigner l’histoire. Enjeux et défis. Chronique Sociale.
Darnon, C., Butera, F., i Mugny, G. (2008). Des conflits pour apprendre. PUG.
Deutsch, M. (1949). A Theory of Cooperation and Competition. Human Relations, 2, 129-152.
Dewey, J. (1915). The school and society. The University of Chicago Press.
Doise, W., Mugny, G., i Perret-Clermont, A. N. (1975). Social interaction and the devel-opment of cognitive operations. European Journal of social Psychology, 5, 367-383. https://doi.org/10.1002/ejsp.2420050309
Domingo, J. (2020). El aprendizaje cooperativo: ¿qué pasa si...? Dins D. Cañabate, i Co-lomer, J. (coords.), El aprendizaje cooperativo en la universidad del siglo XXI. Propuestas, es-trategias y reflexiones (p. 41-49). Graó.
Duran, D. (2018). Aprendizaje entre iguales: evidencias, instrumento para la inclusión y aprendizaje del alumno que ofrece ayuda. Dins J. C. Torrego Seijo, i C. Monge López (coord.), Inclusión educativa y aprendizaje cooperativo (p. 175-200). Editorial Síntesis.
Duran, D., i Monereo, C. (2021). Entramat: Mètodes d'aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. Horsori.
Duran, D., i Topping, K. (2017). Learning by Teaching Evidence-based Strategies to Enhance Learning in the Classroom. Routledge.
Felices De La Fuente, Mª del M., Martínez Rodríguez, R., i Martínez Medina, R. (2018). Investigación e innovación en Didáctica de las Ciencias Sociales. Aportes y nuevas pers-pectivas. REIDICS, 3, 119-138. https://doi.org/10.17398/2531-0968.03.119
Feliu, M., i Hernàndez, F. X. (2011). 12 ideas clave. Enseñar y aprender historia. Graó.
Fernández-Río, J., Cecchini, J. A., Méndez-Giménez, A., Méndez-Alonso, D., i Prieto, J. A. (2017). Diseño y validación de un cuestionario de medición del aprendizaje coopera-tivo en contextos educativos. Anales de Psicología / Annals of Psychology, 33(3), 680–688. https://doi.org/10.6018/analesps.33.3.251321
Gavaldà, A. (2000). Com abordar valors cooperatius a l’ensenyament? Cooperació Catala-na, 226, 14-17.
Gavaldà, A. (coord.) (2016). El treball cooperatiu. Una estratègia per ensenyar i aprendre des de les ciències socials. Publicacions URV i Servei de Publicacions UVic-Eumogràfic.
Gavaldà, A., i Pons-Altés, J. M. (2020). Hacia la cooperación práctica de estudiantes del grado de Educación Primaria. Dins D. Cañabate, i J. Colomer (coord.), El aprendizaje coo-perativo en la universidad del siglo XXI. Propuestas, estrategias y reflexiones (p. 119-128). Edi-torial Graó.
Gómez, C. J., Ortuño, J., i Miralles, P. (2018). Enseñar ciencias sociales con métodos activos. Octaedro.
Johnson, D. W., Johnson, R. T., i Holubec, E. J. (1999). El aprendizaje cooperativo en el aula. Paidós.
Irigoyen, A. (2021). Entrevista a Sylvain Connac. Comunicació Educativa, 34, 7-51. https://doi.org/10.17345/comeduc20217-51
Irigoyen, A. (2023). La cooperació entre estudiants de Didàctica de les Ciències Socials en la formació de mestres. Una comparació entre l'aprenentatge cooperatiu i les "pédagogies coopéra-tives" (Tesi doctoral). Universitat Rovira i Virgili. http://hdl.handle.net/10803/689820
Irigoyen, A. (2024). Entrevista a David Duran. Comunicació Educativa, 37, 11-44. https://doi.org/10.17345/comeduc37.4029
Irigoyen, A., i Connac, S. (2023). L’aprenentatge cooperatiu i les pédagogies coopérati-ves: dues concepcions diferents de treballar en grup cooperatiu. Comunicació Educativa, 36, 99-125. https://doi.org/10.17345/comeduc36.3300
Irigoyen, A., Pons-Altés, J. M., i Gauthié, C. (2024). Cooperation Between Pupils, a Comparative View: Spain, France and Italy. Dins M. Duch-Plana, i J. M. Pons-Altés (ed.), Social Alternatives in Southern Europe and Latin America. Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003439554-12
Kagan, S., i Kagan, M. (2013). Kagan Cooperative Learning Structures. Kagan Publishing.
Lewin, K. (1945). The research center for group dynamics. Sociometry, 8(2), 126-136. https://doi.org/10.2307/2785233
Meirieu, P. (2010/1984). Itinéraire des pédagogies de groupe. Apprendre en groupe-1. Chro-nique sociale.
Meirieu, P. (octubre, 2022). 1921-2022: De la LIEN à Convergence(s) [Conferència de clausura]. 3a Biennale Internationale de l’Éducation Nouvelle. Convergence(s) pour l’Éducation Nouvelle.
Meirieu, P. (2024). Diccionari inesperat de pedagogia. Associació de Mestres Rosa Sensat.
Miralles, P., Molina, S., i Ortuño, J. (2011). La Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales. Educatio Siglo XXI, 29, 149-174. https://revistas.um.es/educatio/article/view/119921
Miralles, P., Rodríguez, R., i Gómez, C. J. (2023). Formación inicial del profesorado en pensamiento histórico y método activos. Dins I. Bellatti, C. Fuentes, P. Miralles, i L. Sán-chez (coord.), Las ciencias sociales y su didáctica (p. 225-243). Octaedro.
Moreno-Vera, J. R., Monteagudo-Fernández, J., i Gómez-Carrasco, C. J. (eds.) (2023). Teaching history to face the world today. Socially-conscious approaches, activity proposals and historical thinking competencies. Peter Lang.
Netter, J. (2018). Culture et inégalités à l'école. Esquisse d'un curriculum invisible. Presses Universitaires de Rennes.
Oller, M. (2010). Métodos y estrategias para la enseñanza y el aprendizaje de las Cienci-as Sociales. Dins A. Santisteban, i J. Pagès (coords.), Didáctica del Conocimiento del Medio Social y Cultural en la Educación Primaria (p. 163-184). Editorial Síntesis.
Ortega-Sánchez, D. (2019). Didáctica de las Ciencias Sociales: finalidades, retos y pers-pectivas de investigación en el contexto español. Temas de educación, 25(1), 31-44.
Ovejero, A. (2018). Aprendizaje cooperativo crítico. Mucho más que una eficaz técnica pedagó-gica. Pirámide.
Pagès, J. (2008). Formar profesores de história na Espaha: quando Clio resiste à muda-nça. O caso da Universidade Autônoma de Barcelona (Catalunha/Espanha). Dins E. Zamboni, i S. Guimarâes (orgs.), Espaços de formaçâo do professor de história (p. 45–76). Pa-pirus.
Pagès, J., i Santisteban, A. (eds.) (2011). Les qüestions socialment vives i l’ensenyament de les ciències socials. UAB.
Pagès, J., i Santisteban, A. (2014). Una mirada del pasado al futuro en la Didáctica de las Ciencias Sociales. Dins J. Pagès, i A. Santisteban (eds.), Una mirada al pasado y un proyecto de futuro: investigación e innovación en didáctica de las ciencias sociales, vol. 1 (p. 17-39). UAB-AUPDCS.
Paternotte, C. (2017). Agir ensemble - Fondements de la coopération. Vrin.
Perrenoud, P. (2011). Construire des compétences dès l'école. ESF.
Prats, J., i Valls, R. (2011). La Didáctica de la Historia en España: estado reciente de la cuestión. Didáctica de las Ciencias Experimentales y Sociales, 25, 17-35.
Pujolàs, P. (2008). 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Editorial Graó.
Pujolàs, P. (2012). Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar: el treball en equips cooperatius com a recurs i com a contingut. Suports: Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat, 12, 21-37.
Pujolàs, P., i Lago, J. R. (2018). Aprender en equipos de aprendizaje cooperativo. El Programa CA/AC (Cooperar para aprender / Aprender a cooperar). Octaedro.
Quinquer, D. (2004). Estrategias metodológicas para enseñar y aprender ciencias socia-les: interacción, cooperación y participación. Íber. Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, 40, 7-22.
Robbes, B. (2020). L’autorité éducative dans la classe. Douze situations pour apprendre à l’exercer. ESF.
Seixas, P., i Morton, T. 2013. The Big Six Historical Thinking Concepts. Nelson College In-digenous.
Sharan, Y. (2010). Cooperative Learning for Academic and Social Gains: valued peda-gogy, problematic practice. European Journal of Education, 45(2), 300-310. https://doi.org/10.1111/j.1465-3435.2010.01430.x
Sharan, Y., i Sharan, S. (1992). Expanding Cooperative Learning Through Group Investiga-tion. Teachers College Press.
Slavin, R. (1999). Aprendizaje cooperativo. Teoría, investigación y práctica. Aiqué.
Slavin, R., Sharan, S., Kagan, S., Lazarowitz, R. H., Webb, C., i Schmuck, R. (1985). Learning to cooperate, cooperating to learn. Plenum Press.
Thelen, H. (1954). Dynamics of groups at work Chicago. University of Chicago Press.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Albert Irigoyen
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Aquells autors/es que tinguin publicacions amb aquesta revista, accepten els termes següents:
Els autors/es conservaran els seus drets d'autoria i garantiran a la revista el dret de primera publicació de la seva obra. A partir de 2024, la reutilització dels treballs pot fer-se en els termes que digui la llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional. Les publicacions fins al 2023 estan subjectes a la llicència de Creative Commons Atribució-NoComercial-SenseDerivades 4.0.
Els autors/es podran adoptar altres acords de llicència no exclusiva de distribució de la versió de l'obra publicada (p. ex.: dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
Es permet i recomana als autors/es difondre la seva obra a través d'Internet (p. ex.: en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés d'enviament, cosa que pot produir intercanvis interessants i augmentar les cites de l'obra publicada.
