De Kiev a Weimar: l'ús del mètode retrospectiu per a l'aprenentatge de la història contemporània (2022-1919)
DOI:
https://doi.org/10.1344/ECCSS2023.21.3Paraules clau:
mètode retrospectiu, metodologies actives, TILC, enfocament competencial, invasió russa d'UcraïnaResum
Després de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna el 24 de febrer de 2022, els autors del present article, tots dos professors d'educació secundària, decidim replantejar la seva programació didàctica i dissenyar i implementar un projecte, titulat "De Kíev a *Weimar: una cronologia inversa del món contemporani (2022-1919)", els objectius del qual són l'adquisició d'una visió global del món contemporani, l'ús del coneixement històric per a argumentar idees i revisar-les de manera crítica, i el desenvolupament d'un pensament crític i creatiu que permeti analitzar els problemes socials rellevants. La seva metodologia gira al voltant de tres eixos: l'aplicació del mètode retrospectiu, el tractament integrat de llengua i continguts (TILC) i l'ús de metodologies actives. Un treball que s'alinea amb les directrius establertes tant en la *LOMLOE com en el nou currículum d'ordenació dels ensenyaments de batxillerat a Catalunya. El projecte, encara en fase d'implementació, ha presentat dues dificultats fins al moment: d'una banda, la resistència de part de l'alumnat davant una metodologia no basada en la presentació cronològica dels fets per a la seva memorització. Per un altre, la quantitat d'esforç invertit pels docents per a programar i planificar de manera minuciosa totes les tasques. No obstant això, aquestes dificultats s'han vist compensades pel grau de participació i motivació que el projecte està despertant a l'aula, convertida en un espai molt més participatiu i obert al debat i a l'opinió.
Referències
ARENDT, H. (2006). Los orígenes del totalitarismo. Alianza.
ARONSON, E. (1978). The jigsaw classroom. Sage.
BLOCH, M. (1957). Introducción a la historia. Fondo de Cultura Económica.
CANALS, R. (2007). La argumentación en el aprendizaje del conocimiento social. Ense- ñanza de las Ciencias Sociales,6, 49-60.
CASAS, M.; BOSCH, D. Y GONZÁLEZ-MONFORT, (2005). Competencias comunicativas en la formación democrática de los jóvenes: describir, explicar, justificar, interpretar y argumentar. Enseñanza de las Ciencias Sociales, 4, 39-52.
CHIVA, O. Y MARTÍ, M. (2016). Métodos pedagógicos activos y globalizadores. Graó.
DECRET 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat. Di- ari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 8758, de 22 de septiembre de 2022. Eli/es- ct/d/2022/09/20/171/dof
DIBURZI, N., MILIA, L. Y SCARAFÍA, I. (2006). El método retrospectivo en la enseñanza de la Historia. Algunas reflexiones a partir del compromiso docente de Susana Simián de Molinas. Clio & Asociados, 9-10, 103-115.
FUKUYAMA, FRANCIS. (1992). El fin de la historia y el último hombre. Silex.
GALLEGO, F. (2006). De Múnich a Auschwitz. Ensayo.
HILLMANN, KARL-HEINZ. (2005). Diccionario enciclopédico de Sociología. Herder.
LEY ORGÁNICA 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. Boletín Oficial del Estado, 340, de 30 de diciembre de 2020. https://www.boe.es/eli/es/lo/2020/12/29/3
LLUSÀ I SERRA, JUAN. (2015). Ensenyar historia des de la contemporaneïtat. Estudi de cas sobre la construcción del concepte contemporaneïtat a l’ESO. Universitat Autònoma de Barce- lona. Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials.
MENDO, CARLOS. (1989). El fin de la historia. El País. Recuperado a partir de https://el- pais.com/diario/1989/08/31/opinion/620517611_850215.html
OCAÑA, J. (2005). Historiasiglo20.org. El sitio web de la historia del siglo XX. Recuperado el 12 de octubre de 2022, de http://www.historiasiglo20.org
PAYERAS, MIQUEL. (2022). La recuperació de la Guerra Freda. El Temps, 1970, 32-34. PERRENOUD, P. (2004). Diez nuevas competencias para enseñar. Graó.
SANTISTEBAN, A. (2019). La enseñanza de las Ciencias Sociales a partir de problemas sociales o temas controvertidos. Estado de la cuestión y resultados de una investigación. El Futuro del Pasado: revista electrónica de historia. 10, 57-79.
SERA, MARINA. (2022). El ataque ruso y el abuso de la acusación de nazismo como arma de propaganda. SWI Swissinfo.ch. Recuperado a partir de https://www.swis- sinfo.ch/spa/ucrania-guerra-historia_el-ataque-ruso-y-el-abuso-de-la-acu- saci%C3%B3n-de-nazismo-como-arma-de-propaganda/47490754
SIMIAN DE MOLINAS, S. (1970). El método retrospectivo en la enseñanza de la Historia. Án- gel Estrada y Cía.
TOTALITARISME | enciclopedia.cat. (s. f.). Enciclopedia.cat. Recuperado el 12 de octu- bre de 2022, de https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/totalitarisme
XTEC. (s.f.). Tractament Integrat de Llengua i Contingut (TILC). xtec.gencat.cat. Recupe- rado el 16 de octubre de 2022, de https://xtec.gencat.cat/ca/projectes/plurilin- guisme/metodologies/tilc
VILAR, P. (1994). Introducció a la història de Catalunya. Edicions 62. ZABALA, A. (1999). Enfocament globalitzador i pensament complex. Graó.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 David Carbonell Gou, Ernest Parellada Torres
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Aquells autors/es que tinguin publicacions amb aquesta revista, accepten els termes següents:
Els autors/es conservaran els seus drets d'autoria i garantiran a la revista el dret de primera publicació de la seva obra. A partir de 2024, la reutilització dels treballs pot fer-se en els termes que digui la llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional. Les publicacions fins al 2023 estan subjectes a la llicència de Creative Commons Atribució-NoComercial-SenseDerivades 4.0.
Els autors/es podran adoptar altres acords de llicència no exclusiva de distribució de la versió de l'obra publicada (p. ex.: dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
Es permet i recomana als autors/es difondre la seva obra a través d'Internet (p. ex.: en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés d'enviament, cosa que pot produir intercanvis interessants i augmentar les cites de l'obra publicada.
