Un estudi sobre els relats de ficció de l'alumnat d'educació secundària: distòpies i organització social
DOI:
https://doi.org/10.1344/ECCSS2023.21.8Paraules clau:
ficció, organització social, política, distòpia, utopia, educacióResum
Aquesta recerca indaga en les representacions sobre l'organització social de l'alumnat a partir de la seva aproximació als relats de ficció. Des de la perspectiva de l'ensenyament hem volgut utilitzar les distòpies, molt presents en els mitjans de comunicació digitals i amb molta influència en els joves. La perspectiva de l'aprenentatge es concreta en els relats de l'alumnat, en els seus testimoniatges, en els seus escrits i en les seves reflexions. La distòpia ens ha permès situar-nos entre la realitat i la ficció, donant lloc a una crítica social contemporània, que al seu torn ens permet connectar amb l'educació per al futur, però també del present, transformant-se en una eina molt útil. En recerca, ens permet acostar-nos a les representacions socials de l'alumnat i a les seves possibilitats de canvi. Quant a la innovació educativa és una estratègia magnífica per a treballar a partir de problemes o conflictes socials.
Referències
AMES, M. (2013). Engaging “apolitical” adolescents: Analyzing the popularity and educational potential of dystopian literature post-9/11. The High School Journal, 97(1), 3–20.
BERGER, P. L., & Luckmann, T. (1988). La construcció social de la realitat. Barcelona: Herder.
BERNABÉ, D. (2018). La trampa de la diversidad. Madrid: Akal.
BURGOS, A. (2019). Young adult dystopian novels of the 21st century cultural dimensions and reception of s. Westerfield's uglies, s. Collins' the hunger games, v. Roth’s divergent and b. Revis' across the universe. Tesis Doctoral. Universitat de València.
CAMPBELL, J. (2010). The Order and the Other: Power and Subjectivity in Young Adult Science Fiction and Dystopian Literature for Adolescents. Normal: Illinois State University.
CEBREIRO, B. M. (2004). Estudio de casos. Málaga: Aljibe.
DURANTI, A. (2000). Antropología Lingüística. Madrid: Cambridge University Press.
GIROUX, H. (2001). El ratoncito feroz. Disney o el fin de la inocencia. Madrid: Fundación G. S. Ruipérez.
GIROUX, H. (2019). La Guerra del neoliberalismo contra la educación superior. Barcelona: Herder.
GISPERT, E. (2009). Cine, ficción y educación. Barcelona: Laertes educación.
MARSHALL, M. (2014). What Mainstream Centers Cannot Hold: Growing Critical Literacy with Dystopian Fiction. In P. Paugh, T. Kress, & R. Lake (Eds.). Teaching towards Democracy with Postmodern and Popular Culture Texts. (pp. 135–150). Rotterdam: Brill Sense.
PAGÈS, J. Y SANTISTEBAN, A. (2008). Cambios y continuidades: aprender la tempora- lidad histórica. In Jara, M.A. (coord.): Enseñanza de la Historia. Debates y Propuestas (pp. 95- 127). Neuquén (Argentina): EDUCO Editorial de la Universidad Nacional del Comahue.
PASCUAL, Y. (2021) El paper de la ficció i les distopies en les representacions sobre l’or- ganització social. Un estudi de casos múltiples a l’educació secundària a partir dels relats de l’alumnat. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/record/250057
PIOTROWSKI, A., & RYBAKOVA, K. (2015). Reading adolescents in dystopian YAL through the lens of feminism. GALA Journal: A Journal of the Gender in Literacy and Life Assembly, 21, 23–30.
SANTISTEBAN, A. (2004). Formación de la ciudadanía y educación política. En Vera, M.I.; Pérez; D. (eds.). Formación de la ciudadanía: Las TICs y los nuevos problemas (pp. 377- 388). Alicante: AUPDCS/Universidad de Alicante.
SANTISTEBAN, A.; PAGÈS, J. (2009). Una propuesta conceptual para la investigación en educación para la ciudadanía. Educación y Pedagogía, 53, 15-31.
SANTISTEBAN, A., & ANGUERA. (2013). Las imágenes del futuro en los medios de co- municación y su influencia en la enseñanza de las ciencias sociales. A J. J. Matarranz, A. Santisteban, & Á. Cascarejo (eds.). Medios de comunicación y pensamiento crítico. Nuevas formas de interacción social (p. 253-267). Guadalajara: Universidad de Alcalá/AUPDCS.
SIMMONS, A. M. (2014). Class on fire: Using the Hunger Games trilogy to encourage social action. In P. Paugh, T. Kress, & R. Lake (Eds.). Teaching towards Democracy with Postmodern and Popular Culture Texts (pp. 77–95). Rotterdam: Brill Sense.
SOARES, M. A. (2018). Here’s looking at you kids: The urgency of dystopian texts in the secondary classroom. In Han, J. J., Triplett, C. C., & Anthony, A. G. (Eds.). Worlds Gone Awry: Essays on Dystopian Fiction. (pp. 210–224). Jefferson: McFarland.
STEVEN, P. J. (2013). When undergraduate students read Huxley's brave new world and Plato's The Republic in a educational foundations course. A J. Heybach, & E. Sheffield, A Dystopia & Education: Insights into Theory, Praxis, and Policy in an Age of Uto-pia-Gone- Wrong (p. 117-135). Charlotte: Information Age Publishing.
VAN DIJK, T. (2002). El análisis crítico del discurso y el pensamiento social. Athenea digital, 2002, 1, 18-24. https://raco.cat/index.php/Athenea/article/view/34083
VAN DIJK, T. (2008). Discurso y Poder. Barcelona: Gedisa.
WARMINGTON, P. (2015). Dystopian social theory and education. Educational Theory, Vol.65 (3), 265-281.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Yolanda Pascual Moncada
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Aquells autors/es que tinguin publicacions amb aquesta revista, accepten els termes següents:
Els autors/es conservaran els seus drets d'autoria i garantiran a la revista el dret de primera publicació de la seva obra. A partir de 2024, la reutilització dels treballs pot fer-se en els termes que digui la llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional. Les publicacions fins al 2023 estan subjectes a la llicència de Creative Commons Atribució-NoComercial-SenseDerivades 4.0.
Els autors/es podran adoptar altres acords de llicència no exclusiva de distribució de la versió de l'obra publicada (p. ex.: dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
Es permet i recomana als autors/es difondre la seva obra a través d'Internet (p. ex.: en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés d'enviament, cosa que pot produir intercanvis interessants i augmentar les cites de l'obra publicada.
