Literacitat crítica com a eina per educar pel diàleg: la insurgència de veus invisibilitzades
DOI:
https://doi.org/10.1344/ECCSS2024.22.5Paraules clau:
literacitat crítica, educació dialògica, formació del professorat, racisme estructuralResum
Aquest article investiga, des del marc teòric de la literacitat crítica (Aguiar, 2021, 2023; Monte Mór, 2019; Shor, 1999; Sardinha, 2018; Bishop, 2014), la importància de formar docents per treballar des de la perspectiva de l’educació dialògica (Freire, [1968] 2019; Freire i Shor, 1986) amb la intenció de formar estudiants més crítics i més compromesos socialment i políticament amb les seves comunitats. L’anàlisi es centra en un extracte d’una gravació d’una classe d’Arts celebrada en una escola d’un barri perifèric del Brasil. Per analitzar aquestes dades, s’utilitza el marc teòric-metodològic de la Investigació Col·laborativa Crítica (PCCol), una metodologia activista que busca intervenir en els espais on treballa el investigador, amb l’objectiu de promoure la transformació social dels subjectes involucrats. Finalment, s’entén que educar a través del diàleg és una forma d’apropar la democràcia a l’escola i fer que docents i estudiants aprenguin a construir coneixement de manera col·laborativa a través de l’escolta sensible dels altres.
Referències
Aguiar, A. E. (2021). Letramento crítico e colaboração crítica – entrelaçando teorias com vistas à transformação social. Calidoscópio, v. 19(4), 509-523. doi: 10.4013/cld.2021.194.06
Aguiar, A.E. (2023). Aprendendo a leitura perversa do mundo: a formação com professores na perspectiva do Letramento Crítico. São Carlos: Pedro e João Editores.
Bakhtin, M. M. (2006). Estética da criação verbal. São Paulo: Martins Fontes.
Bakhtin, M. M. (2010). Questões de literatura e de estética: a teoria do romance. Trad. Aurora Fornoni Bernardini et al. 6. ed. São Paulo: UNESP: Hucitec.
Bishop, E. (2014). Critical Literacy. Bringing theory to praxis. Journal of Curriculum Theorizing, v.30(1), 51-63. Recuperado de: https://journal.jctonline.org/index.php/jct/article/view/457/pdf
Coffey, H. (2008). Critical Literacy. Learn NC: UNC School of Education, p.01-10, 2008. Recuperado de: https://www.nvit.ca/docs/critical%20literacy.pdf
Foucault, M. ([1978] 1990). Qu'est-ce que la critique? Critique et Aufklärung. Bulletin de la Société française de philosophie, v. 82(2), 35 - 63, (Conferência proferida em 27 de maio de 1978). Tradução de Gabriela Lafetá Borges. Recuperado de: https://michel-foucault.weebly.com/uploads/1/3/2/1/13213792/critica.pdf
Freire. P. ([1968] 2019). Pedagogia do Oprimido. Rio de Janeiro: Paz e Terra.
Freire, P.; Shor, I. (1986). Medo e Ousadia: o cotidiano do professor. Rio de Janeiro: Paz e Terra.
Hooks, b. (2013). Ensinando a transgredir: a educação como prática da liberdade. 1ª ed. Tradução Marcelo B. Cipolla. São Paulo: WMF Martins Fontes.
Hooks, b. (2019). Erguer a voz: pensar como feminista, pensar como negra. Tradução de Cátia Bocaiuva Maringolo. São Paulo: Elefante.
Jordão, C. M. (2016). No tabuleiro da professora tem...letramento crítico? En: Jesus, D. M. de; Carbonieri, D. (Ed.), Práticas de multiletramentos e letramento crítico: outros sentidos para a sala de aula de línguas estrangeiras (pp.41-53). Campinas-SP: Pontes.
Kalantzis, M., Cope, B. y Pinheiro, P. (2020). Letramentos. 1. ed. Campinas: Editora Unicamp.
Kleiman, A.B. (2006). Processos identitários na formação profissional: o professor como agente de letramento. En: Corrêa, M.; Boch, F. (Ed.), Ensino de língua: letramento e representações (pp.77-94). Campinas: Mercado de Letras.
Luke, A. y Dooley, K. (2011). Critical Literacy and Second Language Learning. En: Hinkel, E (Ed.), Handbook of Research in Second Language Teaching and Learning (pp. 856-868). Routledge, United States, New York & UK, Oxford.
Magalhães, M.C.C. (2004). A formação do professor como um profissional crítico: linguagem e reflexão. Campinas, SP: Mercado de Letras.
Magalhães, M.C.C. (2011). Pesquisa Crítica de Colaboração: escolhas epistemo-metodológicas na organização e condução de pesquisas de intervenção no contexto escolar. En: Magalhães, M.C.; Fidalgo, S. (Ed.), Questões de Método e de Linguagem na Formação Docente (pp.13-40). Campinas, SP: Mercado de Letras.
Magalhães, M.C.C. (2012). Vygotsky e a pesquisa de intervenção no contexto escolar: a pesquisa crítica de colaboração – PCCOL. En: Liberali, F.; Mateus, E. y Damianovic, M.C. (Ed.), A Teoria da Atividade Socio-Histórico-Cultural e a Escola: recriando realidades sociais. Campinas, SP: Pontes Editores.
Menezes de Souza L. M. T. M. (2011). Para uma redefinição de letramento crítico:
conflito e produção de significação. En: Maciel, R. F. y Araújo, V. A. (Ed.).
Formação de professores de línguas: ampliando perspectivas (pp.128-140). São Paulo: Paco.
Monte Mór, W. (2019). Letramentos Críticos e expansão de perspectivas: diálogos sobre práticas. En: Jordão, C.M., Martinez, J.Z. y Monte Mór, W. Letramentos em Prática na Formação Inicial de Professores de Inglês (pp. 315-335). 2 ed. Campinas, SP: Pontes Editores.
Morgan, W. (1997). Critical literacy in the classroom: the art of the possible. New York: Routledge.
Oliveira, W. y Magalhães, M. C. C. (2011). A colaboração crítica como uma categoria de análise da atividade docente. En: Magalhães, M. C. C. y Fidalgo, S. S. (Ed.), Questões de método e de linguagem na formação docente (pp.65-76). Campinas, SP: Mercado de Letras.
Sardinha, P.M.M. (2018). Letramento crítico: uma abordagem crítico-social dos textos. Linguagens & Cidadania, v.20, 01-17. doi: 10.5902/1516849232421
Shor, I. (1999). What is Critical Literacy? Journal of Pedagogy, Pluralism, and Practice. v. 1(4), 282-297. Recuperado de: https://digitalcommons.lesley.edu/jppp/vol1/iss4/2.
Street, B. V. ([1984] 2014). Letramentos sociais: abordagens críticas do letramento no desenvolvimento, na etnografia e na educação. Trad. Marcos Bagno. São Paulo: Parábola.
Volochínov, V. N. (2011). A palavra na vida e na poesia: introdução ao problema da poética sociológica. En: Volochínov, V. N. (Bakhtin, Mikhail). Palavra própria e palavra outra na sintaxe da enunciação. Trad. V. Miotello. São Carlos: Pedro & João Editores.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 André Effgen De Aguiar
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Aquells autors/es que tinguin publicacions amb aquesta revista, accepten els termes següents:
Els autors/es conservaran els seus drets d'autoria i garantiran a la revista el dret de primera publicació de la seva obra. A partir de 2024, la reutilització dels treballs pot fer-se en els termes que digui la llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional. Les publicacions fins al 2023 estan subjectes a la llicència de Creative Commons Atribució-NoComercial-SenseDerivades 4.0.
Els autors/es podran adoptar altres acords de llicència no exclusiva de distribució de la versió de l'obra publicada (p. ex.: dipositar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
Es permet i recomana als autors/es difondre la seva obra a través d'Internet (p. ex.: en arxius telemàtics institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés d'enviament, cosa que pot produir intercanvis interessants i augmentar les cites de l'obra publicada.
