Aprenentatge basat en l'ús d'eines d'IA: experiència de realitat augmentada a l'assignatura de “Nocions d'Economia” amb estudiants de dret de la Universitat Tecnològica Metropolitana de l'Estat de Xile
DOI:
https://doi.org/10.1344/REYD2024.2%20Extraordinario.49196Paraules clau:
Intel·ligència Artificial, IA, Dret, Educació, Innovació Tecnològica, Realitat Augmentada, RAResum
L'evolució dinàmica de la tecnologia ha modificat de manera significativa els mètodes que s'utilitzen en educació, cosa que permet que la integració d'eines basades en Intel·ligència Artificial (IA) contribueixi al perfeccionament dels processos d'ensenyament-aprenentatge. En aquest sentit, la IA ofereix solucions diverses com a suport de treball, segons les diferents necessitats de suport en el context educatiu i les emergents dels estudiants, així com als canvis socials i tecnològics. A la investigació es descriu una activitat de metodologia activa, amb la implementació d'una eina d'IA basada en la Realitat Augmentada (RA), desenvolupada a l'aula per a l'assignatura de Nocions d'Economia de la carrera de Dret de la Universitat Tecnològica Metropolitana (UTEM). Sota una metodologia quantitativa, es va avaluar la percepció dels estudiants davant de l'ús de les tecnologies aplicades en educació. Posterior a l'experiència d'aprenentatge, els estudiants van valorar l'activitat. Els resultats evidencien que l'aprenentatge basat en les eines de la IA va ser valuós per activar la participació, la interactivitat i facilitar la comprensió més profunda i pràctica de la matèria. D'aquesta manera, es va destacar el paper dels estudiants durant el desenvolupament de l'activitat docent i, simultàniament, va permetre col·locar en pràctica un dels segells de la institució, que és la tecnologia, i alhora és una de les característiques del perfil de curs de la carrera de Dret.
Referències
Al-Adwan, A. & Smedley, J. (2013). Exploring students acceptance of e-learning using Technology Acceptance Model in Jordanian universities. International Journal of Education and Development using ICT, 9(2), 4–18. https://www.learntechlib.org/p/130283/.
Al Darayseh, A. (2023). Acceptance of artificial intelligence in teaching science: Science teachers' perspective. Computers and Education: Artificial Intelligence, (4), 100-132.
Barroso-Osuna, J., Cabero-Almenara, J. & Gutiérrez-Castillo, J. (2018). La producción de objetos de aprendizaje en realidad aumentada por estudiantes universitarios. Grado de aceptación de esta tecnología y motivación para su uso. Revista mexicana de investigación educativa, 23(79), 1261-1283. http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1405-66662018000401261&lng=es&tlng=es
Bender, E., Mcmillan-Major, A., Gebru, T. & Shmitchell, S. (2021). On the Dangers of Stochastic Parrots: Can Language Models be too big? Proceedings of the 2021 ACM conference on fairness, accountability, and transparency, 610-623. https://doi.org/10.1145/3442188.3445922
Biblioteca Del Congreso Nacional De Chile. (1993). Ley N°19.239. Crea la Universidad Tecnológica Metropolitana del Estado de Chile. Chile. https://bcn.cl/2p6kx
Biblioteca Del Congreso Nacional De Chile. (2018). Ley 21.094. Sobre Universidades Estatales. CHILE. https://bcn.cl/2f6x8
Biblioteca Del Congreso Nacional De Chile. (1994). Decreto con Fuerza de Ley N°2. Aprueba Estatuto Orgánico de la Universidad Tecnológica Metropolitana. Chile. https://bcn.cl/2p96c
Cabero-Almenara, J., Llorente-Cejudo, C., & Gutiérrez-Castillo, J. J. (2017). Evaluación por y desde los usuarios: objetos de aprendizaje con Realidad aumentada. Revista de Educación a Distancia (RED), 17(53). https://revistas.um.es/red/article/view/289521
Chen, L., Chen, P. & Lin, Z. (2020). Artificial intelligence in education: A review. Ieee Access, (8), 75264-75278.
Cruz-Pichardo, I. M. & Cabero-Almenara, J. (2020). Una experiencia gamificada en el aprendizaje de los triángulos en geometría: grado de aceptación de la tecnología. Prisma Social: revista de investigación social, (30), 65-87.
Fernández Robles, B. Y Martínez-Pérez, S. (2023). Experiencia formativa sobre el uso de realidad aumentada con estudiantes del grado de Pedagogía. Tecnología, Ciencia y Educación, 24, 119-140. https://doi.org/10.51302/tce.2023.2804
Fombona Cadavieco, J., Pascual Sevillano, M. Á., & Ferreira Amador, M. F. (2012). Realidad aumentada, una evolución de las aplicaciones de los dispositivos móviles. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, (41), 197-210.
Fullan, M. & Langworthy, M. (2014). A Rich Seam: How New Pedagogies Find Deep Learning. London, Pearson, 231-233.
García-Peñalvo, F. (2023). La percepción de la Inteligencia Artificial en contextos educativos tras el lanzamiento de ChatGPT: disrupción o pánico. Education in the Knowledge Society (EKS), 24, e31279. https://doi.org/10.14201/eks.31279.
García, M. & Pérez, R. (2021). Transformación digital y metodologías activas en la educación. Journal of Modern Learning, 27(1), 87-102.
Hernández, F. & Romero, M. (2020). Aplicación de la inteligencia artificial para la personalización del aprendizaje en entornos virtuales. Educación y Tecnología, 4(2), 101-120. https://doi.org/10.1590/S0104-40362020000200008.
Huang, J., Saleh, S. & Liu, Y. (2021). A review on artificial intelligence in education. Academic Journal of Interdisciplinary Studies, 10(3), 206-207.
Lizzio, A. & Wilson, K. (2004). Action learning in higher education: An investigation of its potential to develop professional capability. Studies in higher education, 29(4), 469-488.
Lobos, K., Cobo-Rendón, R. Guzmán, E. & Bruna, C. (2022). Adaptación y validación de dos cuestionarios sobre implementación de la tecnología en la docencia universitaria. Formación universitaria, 15(5), 1-14.
Marín-Díaz, V. Y Sampedro-Requena, B. (2020). La realidad aumentada en la educación primaria desde la visión de los estudiantes. Alteridad. Revista de Educación, 15(1), 61-73. https://doi.org/10.17163/alt.v15n1. 2020.05.
Mora, H. (2022). Reflexiones en torno a la enseñanza del derecho en un contexto latinoamericano. Educación, 31(60), 299-314. https://dx.doi.org/10.18800/educacion.202201.014.
Moreno Martínez, Noelia Y Leiva Olivencia, Juan José (2017). Experiencias formativas de uso didáctico de la realidad aumentada con alumnado del grado de educación primaria en la Universidad de Málaga, EDMETIC, Revista de Educación Mediática y TIC, 6 (1), 81-104.
Pimbo-Tibán, A. G., Manotoa-Labre, H. R., Medina-Chicaiza, R. P. & Morocho-Lara, H. D. (2023). Tecnologías del Aprendizaje y el Conocimiento: Análisis de aceptación de implementación basado en el Modelo TAM. Revista Odigos, 4(1), 89-110.
Rivera-Laylle, L. I., Fernández-Morales, K., Guzmán-Games, F. J. & Eduardo-Pulido, J. (2017). La aceptación de las TIC por profesorado universitario: Conocimiento, actitud y practicidad. Revista Electrónica Educare, 21(3), 1-18.
Salanova, M., Llorens, S. & Cifre, E. (2013). The dark side of technologies: Technostress among users of information and communication technologies. International Journal of Psychology, 48(3), 422-436.
Strauss, A. & Corbin, J. (2002). Bases de la investigación cualitativa. Técnicas y procedimientos para desarrollar la teoría fundamentada. Editorial Universidad de Antioquia.
Sullivan, M. &. (2023). ChatGPT in higher education: Considerations for academic integrity and student learning. Journal of Applied Learning & Teaching, 6(1), 31-40. doi:https://doi.org/10.37074/jalt.2023.6.1.17.
Tribunal Constitucional De Chile. (2006). Sentencia ROL N°523. considerando 12°. Chile.
UNESCO. (2019). Consenso de Beijing, Conferencia Internacional sobre la Inteligencia y la Educación. Planificación de la educación en la era de la inteligencia artificial: dirigir los avances. Beijing, República Popular China.
Weissman, J. (2023). ChatGPT is a plague upon education. Inside Higher. Obtenido de https://bit.ly/3zo5wa3
Zawacki-Richter, O., Marin, V. I., Bond, M. & Gouverneur, F. (2019). Systematic review of research on artificial intelligence applications in higher education – where are the educators? International Journal of Educational Technology in Higher Education, 16(39). https://doi.org/10.1186/s41239- 019-0172-8.
Zhang, C., Schießl, J., Plößl, L., Hofmann, F. & Gläser-Zikuda, M. (2023). Acceptance of artificial intelligence among pre-service teachers: a multigroup analysis. International Journal of Educational Technology in Higher Education, 20(1), 49-70.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Mabel Cándano Pérez, Nicolás Del Solar-Duarte, Rebeca Remeseiro Reguero, Pedro Luis Bracho-Fuenmayor, Carmen Gloria Baeza Ugarte, Marcela Guzmán Sánchez

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
El/la autor/a que publica en esta revista está de acuerdo con los términos siguientes:
- El/la autor/a conserva los derechos de autoría y otorga a la revista el derecho de primera publicación de la obra.
- Los textos se difundirán con la licencia de reconocimiento de Creative Commons que permite compartir la obra con terceros, siempre que éstos reconozcan su autoría, su publicación inicial en esta revista y las condiciones de la licencia.