L' actitud fenomenològica de l’epokhé en un estudi sobre participació política de dones joves
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire.35693Paraules clau:
Participació política, Experiència, Fenomenologia, HermenèuticaResum
INTRODUCCIÓ. L’enfocament fenomenològic comporta una exploració constant. Per això resulta imprescindible que l’equip de recerca revisi els preconceptes que s’activen en relació amb el tema d’estudi. L’epokhé té un paper fonamental per comprendre la participació política de dones joves. El procés de revisió constant de les idees i els prejudicis és la part central en la recerca fenomenològica.
MÈTODE. S’exposen les quatre fases del procés de recerca, i amb més deteniment la primera part de la segona fase; en concret, en l’experiència de participació política de l’equip de recerca. Les reflexions sobre les experiències de les integrants de l’equip es fan a partir de relats, preguntes obertes i reunions sobre participació política.
RESULTATS i DISCUSSIÓ. Les idees i els prejudicis de l’equip de recerca intercedeixen en el procés fenomenològic. Fer-ho visible és necessari per endinsar-nos en l’essencial sense categoritzar l’experiència viscuda des de la teoria. Així mateix, implica una conscienciació dels prejudicis i estereotips de l’equip respecte al fenomen d’estudi.
Referències
Ahmed, S. (2007). A phenomenology of whiteness. Feminist Theory, 8(2), 149–168. https://doi.org/10.1177/1464700107078139
Ashworth, P. D. (1997). The meaning of participation. Journal of phenomenological psychology, 28(1), 82–103. https://doi.org/10.1163/156916297X00040
Ayala-Carabajo, R. (2008). La metodología fenomenológico-hermenéutica de M. Van Manen en el campo de la investigación educativa. Posibilidades y primeras experiencias. Revista de investigación educativa, 26(2), 409–430. https://revistas.um.es/rie/article/view/94001
Ayala-Carabajo, R. (2016). Formación de investigadores de las ciencias sociales y humanas en el enfoque fenomenológico hermenéutico (de van Manen) en el contexto hispanoamericano. Educación XX1, 19(2), 359–381. https://doi.org/10.5944/educXX1.16471
Ayala-Carabajo, R. (2017). Retorno a lo esencial: fenomenología hermenéutica aplicada desde el enfoque de Max van Manen. Caligrama.
Domingo-Moratalla, T. (2001). La fenomenología hermenéutica de Paul Ricoeur: mundo de la vida e imaginación. Investigaciones fenomenológicas: Anuario de la Sociedad Española de Fenomenología, 3, 291–302. https://doi.org/10.5944/rif.3.2001.5432
Estada-Mora, O. (2007). Fenomenología de la participación según E. Husserl. Estudios, 20, 296–304.
Fuster Guillen, D. E. (2019). Investigación cualitativa: Método fenomenológico hermenéutico. Propósitos y representaciones, 7(1), 201–229. http://dx.doi.org/10.20511/pyr2019.v7n1.267
Kumar, K. (2012). Interdisciplinary Health Research (IDHR): An analysis of the lived experience from the theoretical perspective of identity [Tesis doctoral, University of Sidney]. http://hdl.handle.net/2123/8858
Lozano Díaz, V. (2006). Hermenéutica y fenomenología: Husserl, Heidegger y Gadamer. Edicep.
Macías, G. (2018). Metodología para la Investigación Cualitativa Fenomenológica y/o Hermenéutica. Revista Latinoamericana de Psicoterapia Existencial, 17, 17–23.
Merleau-Ponty, M. (1962). Phenomenology of perception. Humanities Press.
Pérez-Serrano, G. (1984). El análisis de contenido en la prensa. La imagen de la Universidad a Distancia. Editorial UNED.
Van Manen, M. (2003). Investigación educativa y experiencia vivida. Idea Books.
Van Manen, M. (2016). Fenomenología de la práctica. Métodos de donación de sentido en la investigación y la escritura fenomenológica. Editorial Universidad del Cauca.
Weiss, G., Murphy, A., y Salamon, G. (2020). 50 Concepts for a Critical Phenomenology. Northwestern University Press.
Wilson, T. (2012). What can phenomenology offer the consumer? Marketing research as philosophical, method conceptual. Qualitative Market. Research: An International Journal, 15(3), 230–241. https://doi.org/10.1108/13522751211231969
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2021 Pilar Folgueiras-Bartomeu, Valeria De-Ormaechea-Otalora, Ariadna Salvà-Aige, Míriam Comet-Donoso
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.
