Romana civitas Caesaraugusta. Un itinerari didàctic interactiu mitjançant eines TIC
DOI:
https://doi.org/10.1344/reire.42400Paraules clau:
itinerari didàctic, patrimoni arqueològic, TIC, SIGResum
INTRODUCCIÓ. La situació d’emergència derivada de la crisi de la COVID-19 va posar el focus d’atenció en la necessitat de modernitzar les metodologies d’ensenyament a través de les noves tecnologies, per permetre no només un aprenentatge significatiu per a l’alumnat, sinó també la capacitat d’adaptació del procés educatiu a la docència telemàtica.
MÈTODE. L’objectiu és presentar un itinerari didàctic com a mètode per a l’ensenyament dels continguts clau sobre la cultura romana i la seva organització en una ciutat, en el context del primer curs de secundària, en l’assignatura de Geografia i Història, i comentar-ne l’efectivitat.
RESULTATS. S’han dissenyat una sèrie d’activitats i recursos que han tingut com a pilar fonamental les TIC i els SIG, que han permès a l’alumnat conèixer nous mitjans per compilar, interpretar i transmetre informació relacionada amb la cultura romana. Això ha comportat una millora de la qualitat del procés d’ensenyament-aprenentatge.
DISCUSSIÓ. La tradició acadèmica concebia un sol emissor de la informació (professorat) i un sol receptor d’aquesta informació (alumnat), però l’ús de les TIC ha permès als discents sentir el patrimoni com a propi, en lloc de com una cosa llunyana i inconnexa amb la seva realitat.
Referències
Acosta, L.M. (2010). La enseñanza-aprendizaje de la historia en bachillerato y las TIC: la introducción de la estrategia Webquest. Proyecto Clío, 36, 1-10.
Besednjak, C. (2003). Los SIG como herramientas para la enseñanza en la educación media: Mapa de culturas precolombinas del noroeste de la República Argentina. GeoFocus, 3, 77-104.
Buzai, G. D., y Baxendale, C.A. (1997). Perspectivas para la enseñanza de los Sistemas de Información Geográfica (SIG) en la Educación Polimodal. En Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (ed.), Jornadas de Informática Educativa ’97. Centro de Estudios Avanzados de la Universidad de
Buenos Aires.
Carretero, M., y Lee, P. (2014). Learning historical consciousness. En R. K. Sawyer (ed.), The Cambridge Handbook of the Learning Sciences (pp. 587-604). Cambridge University Press. https://doi.org/j5xc
Diarte, P., Martín, A., Sebastián, M., Pueyo, Ó., Casas, A. M., y Pocovi, A. (2013). Una nueva hipótesis sobre la localización del anfiteatro de Caesaraugusta (Zaragoza, España). PYRENAE, 1(44), 117-134. https://tinyurl.com/mrfrxfv6
Estepa, J. (2001). El patrimonio en la didáctica de las ciencias sociales: obstáculos y propuestas para su tratamiento en el aula. Íber, 30, 1-7.
Fontal, O., y Gómez-Redondo, C. (2016). Heritage Education and Heritagization Processes: SHEO Methodology for Educational Programs Evaluation. Interchange, 47(1), 65-90. https://doi.org/j5xd
González, N., Henríquez, R., Pagès, J., y Santiesteban, A. (2009). El aprendizaje de la empatía histórica (eh) en educación secundaria. Análisis y proyecciones de una investigación sobre la enseñanza y el aprendizaje del conflicto y la convivencia en la Edad Media. En R.M. Ávila, B. Borghi e I. Mattozzi (coords.), L’educazione alla cittadinanza europea e la formazione degli insegnanti. Un progetto educativo per la “Strategia di Lisbona” (p. 283-290). Pàtron Editore.
Ibáñez-Etxebarria, A., Fontal, O., y Rivero, P. (2018). Educación patrimonial y TIC en España: marco normativo, variables estructurantes y programas referentes. ARBOR. Ciencia, Pensamiento y Cultura, 194(788). https://doi.org/hvvq
Lee, P. (1994). Historical Knowledge and the national curriculum. En H. Bourdillon (ed.), Teaching History (pp. 41-44). Routledge.
Lee, G. (ed.) (2004). The Montessori Method. The Origins of an Educational Innovation. Including an Abridged and Annotated Edition of Maria Montessori’s. The Montessori Method. Rowman & Littlefield Publishers, Inc.
Martí, J. A., Heydrich, M., Rojas, M., y Hernández, A. (2010). Aprendizaje basado en proyectos: una experiencia de innovación docente. Revista Universidad EAFIT, 46(158), 11-21. https://tinyurl.com/mr43cyna
Nieto, G. (2016). Análisis de la práctica educativa con SIG en la enseñanza de la geografía de la educación secundaria. Un estudio de caso en Baden-Wüttemberg, Alemania [Tesis doctoral, Universidad de Barcelona]. Tesis Doctorales en Red. http://hdl.handle.net/10803/400097
Nieto, G. (2017). Educación geográfica con SIG en la escuela secundaria. Enseñanza de las Ciencias Sociales: Revista de Investigación, 16, 41-51. https://tinyurl.com/yck29vrv
Prats, J., y Santacana, J. (2015). Nous paradigmes en l’ensenyament de la història. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, 26, 19-39. https://tinyurl.com/53r2mdcz
Reverte, J., Gallego, A.-J., Molina-Carmona, R., y Satorre, R. (2007). El aprendizaje basado en proyectos como modelo docente. Experiencia interdisciplinar y herramientas groupware. En Escuela Universitaria Politécnica de Teruel (Universidad de Zaragoza), Actas de las XIII Jornadas de Enseñanza Universitaria
de la Informática (JENUI 2007) (pp. 285-292). Thomson. http://hdl.handle.net/10045/1808
Rivero, P., Fontal, O., Martínez, M., y García, S. (2018). La educación patrimonial y el patrimonio arqueológico para la enseñanza de la Historia: el caso de Bílbilis. ENSAYOS, Revista de la Facultad de Educación de Albacete, 33(1), 23-37. https://tinyurl.com/mr3e4s5t
Rodríguez-Sandoval, E., Vargas-Solano, E. M., y Luna-Cortés, J. (2010). Evaluación de la estrategia “aprendizaje basado en proyectos”. Educación y Educadores, 13(1), 13-25. https://doi.org/j5xf
Santacana, J., y Llonch, N. (2012). Manual de didáctica del objeto en el museo. Trea.
Santacana, J. Llonch, N., y Martín, C. (2018). Aprender ciencias a través de la arqueología prehistórica: una experiencia didáctica con kits educativos en el museo. ETD- Educação Temática Digital, 20(3), 604-622. https://doi.org/f7gj
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Celia Corbatón Martínez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
L’autor conserva els drets d’autoria, i concedeix a REIRE els drets de la primera publicació de l’article.
Tots els continguts inclosos a la Revista d'Innovació i Recerca en Educació estan subjectes a la llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista.
