Gestió de la desinformació per part del futur professorat d’Educació Secundària

Núria Castells-Gómez; Merce Garcia-Mila; Marta Minguela; Esther  Pérez-Sedano; Jose Luna

doi:10.1344/reire.45491

Autors/ores

Núria Castells-Gómez Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-4784-9672
Merce Garcia-Mila Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0001-7628-7552
Marta Minguela Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0001-6216-253X
Esther Pérez-Sedano Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-2577-717X
Jose Luna Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-4539-6163

DOI:

https://doi.org/10.1344/reire.45491

Paraules clau:

Desinformació, Pensament crític, Estudis de postgrau, Educació secundària, Ensenyament

Resum

INTRODUCCIÓ. Els futurs docents de Secundària haurien de ser capaços d’identificar desinformació i disposar d’eines i estratègies per ajudar el seu alumnat a detectar-la. Aquesta investigació es proposa identificar si els estudiants del màster en Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (MFPS) comprenen i atorguen credibilitat a fonts amb desinformació i sense, si expliciten activitats i preguntes que afavoreixin la detecció de desinformació per part del seu futur alumnat, i si emergeixen relacions significatives entre les variables estudiades.

MÈTODE. 51 estudiants (35 de gènere femení) van participar resolent diferents tasques (valorar l’acord, credibilitat i comprensió de dos textos, un contenia desinformació; explicar activitats, i proposar preguntes per al seu alumnat) en format digital. Es van dur a terme anàlisis de contingut i anàlisis estadístiques no paramètriques.

RESULTATS. L’alumnat de l’MFPS comprèn adientment les notícies i considera més creïble la que conté arguments més vàlids. En referència a les activitats que proposarien, si bé aconsegueixen explicitar-ne algunes d’adients, plantegen poques preguntes que permetin fer una anàlisi crítica de la informació.

DISCUSSIÓ. Cal que la formació a l’MFPS afavoreixi un treball més específic de les activitats i elabori propostes per detectar la desinformació.

Biografia de l'autor/a

Núria Castells-Gómez, Universitat de Barcelona

Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l'Educació

Referències

Barzilai, S., & Chinn, C. A. (2020). A review of educational responses to the ‘post-truth’ condition: Four lenses on ‘post-truth’ problems. Educational Psychologist, 55(3), 107-119. https://doi.org/gh4gz2

Buckingham, D. (2019). Teaching media in a ‘post-truth’ age: fake news, media bias and the challenge for media/digital literacy education. Culture & Education, 31(2), 213-231. https://doi.org/gh4fb3

Castells, N., Garcia-Mila, M., Miralda-Banda, A., Luna, J., Pérez, E. (2022). Adolescents' reasoning to manage fake news. Educación XX1, 25(2), 291-313. https://doi.org/m49x

Castells, N., Minguela, M., Solé, I., Miras, M., Nadal, E., & Rijlaarsdam, G. (2021). Improving Questioning-Answering Strategies in Learning from Multiple Complementary Texts: an Intervention Study. Reading Research Quarterly, 57(3), 879-912. https://doi.org/gsnvvg

Cebrian-Robles, D. (2019). Identificación de noticias falsas sobre ciencia y tecnología por estudiantes del grado de Primaria. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 55, 23-36. https://doi.org/gjr6xt

Cheng, C. H., Bråten, I., Yang, F. Y., & Brandmo, C. (2021). Investigating structural relationships among uppersecondary school students' beliefs about knowledge, justification for knowing, and Internet-specific justification in the domain of science. Journal of Research in Science Teaching, 58(7), 980-1009. https://doi.org/gmg6r2

Coll, C., Palacios, J., & Marchesi, Á. (2001). Psicología de la educación escolar. Alianza Editorial.

Damico, J. S., & Panos, A. (2016). Reading for reliability: Preservice teachers evaluate web sources about climate change. Journal of Adolescent & Adult Literacy, 60(3), 275-285. https://doi.org/gcx59z

European Comission. (2018). Action Plan against Disinformation. https://tinyurl.com/3pk58pcc

Garcia-Mila, M., Felton, M., Miralda-Banda, A., & Castells, N. (2022). Pre-service teachers’ knowledge, beliefs and predispositions to teach argumentation in their disciplines. Journal of Education for Teaching. 49(2),1-19. https://doi.org/m49z

Kiili, C., Leu, D.J., Marttunen, M., Hautala, J., & Leppänen, P. H. T. (2017). Exploring early adolescents’ evaluation of academic and commercial online resources related to health. Reading and Writing, 31(2), 533-557 (2018). https://doi.org/gc2zsx

Kulju, P., Hämäläinen, E., Mäkinen, M., Räikkönen, E., & Kiili, C. (2022). Pre-service Teachers Evaluating Online Texts About Learning Styles: There Is Room for Improvement in Justifying the Credibility. OSFPrePrints. https://doi.org/m492

Mckeown, M., & Beck, I. (2015). Effective Classroom Talk Is Reading Comprehension. Dins de L. B. Resnick, C. S. C. Asterhan & S. N. Clarke (Eds.), Socializing Intelligence Through Academic Talk and Dialogue (pp.51-62). American Educational Research Association. https://doi.org/m493

Mayweg-Paus, E., Thiebach, M., & Jucks, R. (2016). Let me critically question this!–Insights from a training study on the role of questioning on argumentative discourse. International Journal of Educational Research, 79, 195-210. https://doi.org/m494

Moran, P. (2020). Social media: A pandemic of misinformation. The American Journal of Medicine, 133(11), 1247-1248. https://doi.org/gg896w

Reznitskaya, A., & Wilkinson, I. A. (2017). Truth matters: Teaching young students to search for the most reasonable answer. Phi Delta Kappan, 99(4), 33-38. https://doi.org/gcm3bz

Sperber, D., Clément, F., Heintz, C., Mascaro, O., Mercier, H., Origgi, G., & Wilson, D. (2010). Epistemic vigilance. Mind & language, 25(4), 359-393. https://doi.org/dmkgvf

Tseng, S., & Fogg, B. J. (1999). Credibility and computing technology. Communications of the ACM, 42(5), 39-44. https://doi.org/b52hrd

Walton, D. (2006). Fundamentals of critical argumentation. Cambridge University Press.

Walton, D. (1996). New methods for evaluating arguments. Inquiry: Critical Thinking Across the Disciplines, 15(4), 44-65. https://tinyurl.com/yc5j2j75

Yacoubian, H. A., & Khishfe, R. (2018). Argumentation, critical thinking, nature of science and socioscientific issues: a dialogue between two researchers. International Journal of Science Education, 40(7), 796-807. https://doi.org/gc5s77

Yuan, R., & Stapleton, P. (2020). Student teachers’ perceptions of critical thinking and its teaching. ELT Journal, 74(1), 40–48. https://doi.org/ggd6gw