Normes pels Autors/-es

NORMES PER A LA PRESENTACIÓ DEL TEXT I LES IL·LUSTRACIONS DELS ARTICLES

EXTENSIÓ

  • 42.000 caracters (20 pàgines a 2100 caracters)

A LA PÀGINA INICIAL S'INCLOURAN LES SEGÜENTS DADES:

  • Nom i cognoms de l'autor
  • Universitat o institució
  • Correu electrònic
  • Número ORCID
  • Títol de l'article en la llengua en la qual sigui escrit i la seva traducció a l'anglès
  • Resum en ambdues llengües, original i anglès (extensió màxima de cada un dels resums: 200 paraules)
  • Paraules clau en ambdues llengües

IDIOMES

  • S’acceptaran textos originals en: català, castellà, francès, anglès, italià, portuguès i alemany

FONT,  INTERLINEAT I JUSTIFICACIÓ

  • Cos del text: Times New Roman 12, interlineat 1,5
  • Notes a peu de pàgina: Times New Roman 10, interlineat 1
  • Bibliografia: Times New Roman 12, interlineat simple dins de cada citació i doble entre citacions
  • No es justificarà ni el cos del text ni les notes

CITACIONS

 Es respectarà la llengua original. Eventualment es podrà incloure la traducció en nota al peu de pàgina.

Citacions breus (menys de 3 línies)

  • Entre cometes baixes («...»),
  • Amb rodona
  • Dins del text

Exemple:

Tal com assenyala el mateix autor «Les conquestes islàmica i franca van produir canvis en el poblament» (Bolos 2004, p. 270).

 Les cometes altes ("...") només s’utilitzaran per expressions idiomàtiques o per termes emprats amb un significat o accepció particular.

Exemple:

Es basava en l’existència d’unes ciutats, unes fortificacions o “husun” i unes alqueries.

Citacions extenses (més de tres línies)

  • Sagnat entrat
  • Sense «...»
  • Cos de lletra 11

Exemple:

Tampoc podem ignorar altres aportacions que ens poden ajudar a comprendre aquest fenomen:

No es tracta, doncs, d’afirmar que la consagració del 1022 marcava el final d’un procés constructiu sinó que més aviat podia haver suposat la represa de l’obra inacabada de l’església, que hauria estat paralitzada durant els anys de depredacions del patrimoni. (Lores 1999: 291)

NOTES

  • A peu de pàgina
  • S'anunciaran en el lloc escaient del text amb un número volat
  • Es posarà sempre després dels signes de puntuació (,3 ;4 .5)
  • Les referències bibliogràfiques sempre pel sistema Autor data, com l’exemple Andaloro 2010
  • Per  referències simples s'evitarà la nota a peu de pàgina i s'introduirà en el text entre parèntesi com l’exemple:  (Aiguadé 1974: 88, fig. 230)

CITACIONS, REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, MANUSCRITS I IL·LUSTRACIONS

 Citacions

  • Les citacions bibliogràfiques sempre amb el sistema Autor data: Andaloro 2010
  • Dins del text entre parèntesis: (Andaloro 2010)
  • Cognom de l’autor en versaleta (no en majúscules).
  • Fins a tres autors, separats per una coma: (Guardia,  Lorés, Mancho 2008)
  • Quatre o més autors se citarà en el text i en les notes el cognom del primer seguit de “et al.”: (Rivera et al. 2006). A la bibliografia final, hi constarà el nom de tots els autors.
  • Per anotar pàgines es posaran dos punts (:) i el número de página. Per les figures, cal posar coma (,) i l'abreviatura (fig.): (Reynolds Brown, Kidd, Little 2000: 145, fig. 3)
  • Els internvals de pàgines i figures s’indicaran amb guió entre els números (-). Les pàgines intercalades es separaran amb comes (,): (Guardia, Mancho 2008: 45-47, fig. 3-4). (Reynolds Brown, Kidd, Little 2000: 145,154, fig. 3, 8)
  • En el cas que en el document no hi consti el nom de l’autor, en publicacions col·lectives amb o sense editors, i en les actes de congressos, l’obra s’entrarà pel títol utilitzant les primeres paraules significatives del títol: (España medieval 2005)
  • En el cas de trobar-se en procés de publicació es substituirà la data per l’expressió en premsa: (Palazzo en premsa)
  • En el cas de més d’una obra del mateix autor i any, es posaran lletres per ordre alfabètic després de la data: (Palazzo 2010a)

Referències bibliogràfiques

Les referències bibliogràfiques completes han d’aparèixer de manera conjunta al final del text, introduïdes per la paraula “Bibliografia” escrita en negreta i cos 12, ordenades alfabèticament  i amb separació doble entre cada entrada i espai simple dins la citació.

Les referències bibliogràfiques s'hauran de fer d'acord amb l’edició vigent de The Chicago manual of style i l’adaptació catalana de les normes ISO 690 i ISO 690-2, elaborades per Assumpció Estivill i Cristóbal Urbano.

  • Cognom de l’autor en versaleta, seguit d’una coma i el nom complet de l’autor seguit d’una coma:

Bolos, Jordi,

Guardia, Milagros, Mancho, Carles,

  • En cas d’obres col·lectives amb o sense editor, es substituirà el nom de l’autor pel títol abreviat en una o dues paraules:

Trésors,

España medieval,

  • La data anirà sempre després del nom de l’autor o autors i seguida d’un punt:

Bolos, Jordi, 2004.

  • Es podran citar obres en premsa, sempre i quan es tingui la certesa que es troben en procés d’edició. En aquest cas es substituirà l’any per la indicació “en premsa”:

Palazzo, Eric, en premsa.

  • En el cas que se citin dues obres, articles o llibres o altres contribucions, del mateix autor i any, es distingiran mitjançant l’ús de lletres en minúscula: a, b, c
  • No es repetirà el nom de l’autor i s’entrarà el text sangrat:

Cook, Walter, 1923a.

                        1923b.

  • Els títols de llibre i de revista aniran amb cursiva.
  • Els títols d'article o de capítol amb rodona i entre cometes.
  • En tots els casos aniran seguits d’una coma.

Bolos, Jordi, 2004. Els orígens medievals del paisatge català,

Guardia, Milagros, Mancho, Carles, 2008. “Pedret, Boí, o dels orígens de la pintura mural romànica catalana”, Fonts de la pintura romànica catalana,

Clark, Burton R., 1960. “The Cooling-Out function in Higher Education”, American Journal of Sociology,

  • El lloc d'edició, en l’idioma original, es posarà després del títol.
  • Després del lloc d’edició, coma (,).
  • L’editorial a continuació:

Bolos, Jordi, 2004a. Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans

                      2004b. Atles de la Catalunya medieval, Barcelona, Dalmau editors

Kessler, Herbert, 1994. Studies in pictorial narrative, London, The Pindar Press

  • En el cas de revistes es posarà el volum i/o el número i les pàgines a continuació del títol de la revista i separat d’aquest i entre ells per una coma.
  • La indicació de les pàgines va precedida de dos punt (:)

Clark, Burton R., 1960. “The Cooling-Out function in Higher Education”, American Journal of Sociology, 65, 5: 569-576,

  • El nom de la col·lecció hi constarà quan es cregui necessari per la importància de la col·lecció, anirà en rodona, entre parèntesi, després del lloc d’edició i abans de l’editorial i separat d’aquesta per una coma:

 Sancho i Planas, Marta, 1999. Homes, fargues, ferro i foc. Arqueologia i documentació per a l’estudi de la producció de ferro en època medieval, Barcelona, (Cultura, Tècnica i Societat, 17), Marcombo

  • No s’empraran mai les fórmules AAVV o VVAA
  • Hauran de constar els editors, de les obres col·lectives, després del títol, en rodona, amb la inicial del nom seguida d’un punt i el cognom, seguit sempre amb la fórmula ed. o eds. entre parèntesi i amb una coma després del parèntesi. En cas de més d’un editor es separaran amb comes:

Mahomet. 2001, De Mahomet à Charlemagne: la Méditerranée et l'art, M. Andaloro, G. M. Borrás Gualis, E. Carbonell, R. Cassanelli (eds.), Paris, Citadelles & Mazenod

  • A les obres en format electrònic s’indicarà l’adreça URL completa i la data de consulta entre claudators [  ] seguint la fórmula següent: [2011/11/07].
  • En cas d’indicar el DOI no caldrà posar la URL. El DOI anirà al final, precedit per l’abreviatura doi seguida de dos punts i sense posar la data de consulta i amb l’enllaç actiu.
  • De les obres en paper es procurarà donar, sempre que sigui possible en cas que existeixi la versió en línia, l’adreça URL dels articles i textos citats seguint el mateix model:

 Venturelli, Paola, 2011. “La situla eburnea di Gotofredo del Duomo di Milano: segnalazione di quattro copie”, OADI: Rivista dell'Osservatorio per le Arti Decorative in Italia, 3: 15-58, http://www.unipa.it/oadi/oadiriv/?page_id=767, [2011/11/07]

Clark, Burton R., 1960. “The Cooling-Out function in Higher Education”, American Journal of Sociology, 65, 5: 569-576, doi: 10.1086/222787

Exemples bibliografia completa:

Bibliografia

Bolos, Jordi, 2004. Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans

Clark, Burton R., 1960. “The Cooling-Out function in Higher Education”, American Journal of Sociology, 65, 5: 569-576, doi: 10.1086/222787

Cook, Walter, 1923a. “The earliest painted panels of Catalonia [I]”, The Art Bulletin, 5, 4: 96-101.

                         1923b. “The earliest painted panels of Catalonia [II]”, The Art Bulletin, 6, 2: 31-50

España medieval,  2005. España Medieval y el legado de occidente, Madrid, Lunwerg

Guardia, Milagros, Mancho, Carles, 2008. “Pedret, Boí, o dels orígens de la pintura mural romànica catalana”, Fonts de la pintura romànica catalana, Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona: 117-160

Kessler, Herbert, 1994. Studies in pictorial narrative, London, The Pindar Press

Lladonosa, Josep, 1950. Manuel de Montsuar (1410-1491): la historia de un gran carácter al servicio de las instituciones leridanas, Lleida, Instituto de Estudios Ilerdenses

                                1962. Manuel de Montsuar, President de Catalunya (1410-1491), Barcelona, Rafael Dalmau

Mahomet. 2001, De Mahomet à Charlemagne: la Méditerranée et l'art, M. Andaloro, G. M. Borrás Gualis, E. Carbonell, R. Cassanelli (eds.), Paris, Citadelles & Mazenod

Manote Clivilles, Maria Rosa, 1990. “La lauda sepulcral de l’Arquebisbe de Tarragona Pere de Sagarriga”, Quaderns d'Història Tarraconense, 10: 31-38

Palazzo, Eric, en premsa. “Art and liturgy”, The Grove encyclopedia of medieval art. Oxford, Oxford University Press

Reynolds, Katharine, Kidd, Dafydd, Little, Charles T.,  2000. From Attila to Charlemagne: arts of the early medieval period in the Metropolitan Museum of Art, New York, Metropolitan Museum of Art

Rivera, Milagros, Jornet, Núria, Vinyoles, Teresa, Garí, Blanca, García, Maria Carmen, Varela, Elisa, 2006. Las relaciones en la Historia de la Europa Medieval, Valencia, Tirant lo Blanch

Sancho i Planas, Marta, 1999. Homes, fargues, ferro i foc. Arqueologia i documentació per a l’estudi de la producció de ferro en època medieval, Barcelona, (Cultura, Tècnica i Societat, 17), Marcombo

Smeyers, Maurits, 1995. “An Eyckian vera icon in a Bruges book of hours, ca. 1450”, Serta devota: in memoriam Guillelmi Lourdeaux, W. Verbeke, M. Haverals , R. De Keyser,  J. Goossens (eds.), Leuven, Leuven University Press: 195-224

Trésors, 2007. Trésors carolingiens: livres manuscrits de Charlemagne à Charles le Chauve. M.P. Laffitte, Ch. Danoël, M. Besseyre (eds.), Paris, Bibliothèque Nationale de France

Venturelli, Paola, 2011. “La situla eburnea di Gotofredo del Duomo di Milano: segnalazione di quattro copie”, OADI: Rivista dell'Osservatorio per le Arti Decorative in Italia, 3: 15-58, http://www.unipa.it/oadi/oadiriv/?page_id=767, [2011/11/07]

Fonts manuscrites

Les referències, en aquest cas, es donaran completes en nota a peu de pàgina i seguint les indicacions o models següents:

  • Les diferents parts de la cita se separaran per comes i al final es posarà un punt.
  • Els títols dels volums es posaran en cursiva.
  • Només s’abreujarà el nom de l’arxiu a partir de la segona vegada que sigui citat i s’indicaran les sigles emprades entre parèntesi.

Exemples:

Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona (AHCB), 1B. Consell de Cent i 1C. Consellers-XVII, 1. Memorial 1370-1371. f. 7v-8r.

AHCB, Consellers, Testaments dels consellers, 1C-XVII, 1, Memorial 1370-1371, f. 9v-10r.

Arxiu Capitular de Tortosa (ACT), Comú, calaix II, pergamí 31.

Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB). Clavaria o rebudes, 1452. Ms. 39. f. 39r.

Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre (AHCTE), Fons de l’Ajuntament de Tortosa. Llibre de Provisions, 33. f. 22v-23r.

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB). Bartomeu Requesens, Quartus liber testamentorum et aliarum ultimarum voluntatum, 1482 març 27-1504, des. 21. f. 13r-14v.

Il·lustracions i peus d'il·lustració

  • Els autors proporcionaran les il·lustracions digitalitzades
  • Només s’acceptarà una  il·lustració per pàgina de l’article
  • Resolució mínima 300 dpi
  • En format TIF o JPG.
  • No s’accepten il·lustracions integrades en un document word.
  • Les imtages s’enviaran amb un CD/DVD. Cada arxiu d’imatge s’identificarà amb el número de figura que li correspon en el text (fig. 1).
  • Juntament amb les imatges, s’enviarà un arxiu de text amb els peus de fotografia indicant sempre a quina figura corresponen .

Als peus de la fotografia hi constarà:

  • Número de la figura
  • títol o descriptor corresponent.
  • Localització de l'obra i l'autor o, en tot cas, l'arxiu o institució que en tingui els drets de reproducció.

Per qüestions legals,  els autors dels articles són els responsables d'obtenir els drets o posar la fórmula “arxiu de l'autor”.  

La crida a la il·lustració es farà entre parèntesi (fig. 1) dins del text, al lloc que correspongui.