«Por qué se escribe»: Zambrano i la vora de la fenedura

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/Aurora2024.25.4

Paraules clau:

Zambrano, scrittura, solitudine, parola, frammento

Resum

A partir de l’anàlisi de l’assaig juvenil "Por qué se escribe" (1934), aquest article investiga l’escriptura zambraniana, tot mostrant com al seu voltant graviten i s’aglutinen qüestions explicitament recorregudes i referides pel seu pensament —per exemple, la passivitat, la soledat, el buit, la paraula com a agent creador— i qüestions menys explicites i persistents, però també interessants i estimulants —per exemple, alló impersonal i la identificació com a gest actuat i patit de l’esquerda interna/externa al jo.

 

Descàrregues

Publicades

2024-02-15

Com citar

Mignucci, V. (2024). «Por qué se escribe»: Zambrano i la vora de la fenedura. Aurora. Papeles Del Seminario María Zambrano, (25), 56–66. https://doi.org/10.1344/Aurora2024.25.4