Una invitació a pensar el cinema. El neorealisme segons María Zambrano
DOI :
https://doi.org/10.1344/Aurora2022.23.2Mots-clés :
Neorealisme, Bazin, Visconti, Rossellini, pensament cinematogràfic, María ZambranoRésumé
Aquest article és el resultat d’una lectura atenta del text de María Zambrano sobre el neorealisme italià del 1952. La intenció és sintonitzar la seva reflexió amb la d’altres veus que han intervingut de manera rellevant en el debat sobre el realisme cinematogràfic. Es fa esment especial a dos autors, Roberto Rossellini i André Bazin, que van formular les bases ontològiques i epistemològiques del neorealisme, vigents encara avui. Abans que una conclusió tancada, es tractaria de deixar obertes noves vies d’accés a l’estudi de la creació cinematogràfica des del pensament de María Zambrano.
Téléchargements
Publié-e
Comment citer
Numéro
Rubrique
Licence
(c) Tous droits réservés Mercè Coll 2022
Cette œuvre est sous licence Creative Commons Attribution 4.0 International.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
