Una invitació a pensar el cinema. El neorealisme segons María Zambrano
DOI:
https://doi.org/10.1344/Aurora2022.23.2Parole chiave:
Neorealisme, Bazin, Visconti, Rossellini, pensament cinematogràfic, María ZambranoAbstract
Aquest article és el resultat d’una lectura atenta del text de María Zambrano sobre el neorealisme italià del 1952. La intenció és sintonitzar la seva reflexió amb la d’altres veus que han intervingut de manera rellevant en el debat sobre el realisme cinematogràfic. Es fa esment especial a dos autors, Roberto Rossellini i André Bazin, que van formular les bases ontològiques i epistemològiques del neorealisme, vigents encara avui. Abans que una conclusió tancada, es tractaria de deixar obertes noves vies d’accés a l’estudi de la creació cinematogràfica des del pensament de María Zambrano.
##submission.downloads##
Pubblicato
Come citare
Fascicolo
Sezione
Licenza
Copyright (c) 2022 Mercè Coll
TQuesto lavoro è fornito con la licenza Creative Commons Attribuzione 4.0 Internazionale.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
