Governança socioambiental a la Selva Maya: avaluant la viabilitat d’una estratègia de conservació integrada per al 2030
DOI:
https://doi.org/10.1344/contxt.2025.14.64-92Paraules clau:
Selva Maya, gobernanza socioambiental, conservación de la biodiversidad, desarrollo sostenible, Agenda 2030Resum
Aquest article analitza la viabilitat de l’Estratègia Integral per a la Selva Maya (EISM) per al 2030, que té com a objectiu conservar el corredor biològic de la Selva Maya, un ecosistema transfronterer compartit per Mèxic, Belize i Guatemala. Reconeguda com un dels punts més significatius de biodiversitat a escala global, la Selva Maya afronta reptes crítics, com la desforestació, la fragmentació dels hàbitats, el canvi climàtic i les pressions socioeconòmiques. La governança efectiva es presenta com un factor clau per a l'èxit de l'EISM, especialment davant les disparitats institucionals entre els tres països. Belize mostra una governança multinivell avançada, recolzada per un marc institucional sòlid que prioritza la conservació. En canvi, Mèxic i Guatemala pateixen limitacions significatives en els seus mecanismes de gestió de la conservació, reflectint una manca de coordinació i capacitat. Aquestes diferències institucionals representen obstacles substancials per implementar polítiques integrades sota l’EISM per al 2030.
La metodologia combina una anàlisi multidisciplinària de les estructures de governança i les estratègies de conservació, destacant el paper de la governança col·laborativa per afrontar els desafiaments transfronterers. Els resultats clau subratllen la necessitat de millorar la coordinació, la participació comunitària i l'enfortiment dels marcs legals per alinear els esforços de conservació a la regió.
L’estudi conclou que la sostenibilitat de la Selva Maya depèn de superar l’heterogeneïtat institucional i fomentar un enfocament integral i col·laboratiu. L'èxit de l'EISM requereix la integració de perspectives ecològiques, socioeconòmiques i de governança, en línia amb els objectius de l'Agenda 2030. Les troballes contribueixen a discussions més àmplies sobre la governança ambiental transfronterera i la seva aplicació en altres punts calents de biodiversitat global.
Descàrregues
Referències
Ansell, Chris, and Alison Gash. 2008. “Collaborative Governance in Theory and Practice.” Journal of Public Administration Research and Theory 18 (4): 543-71. https://doi.org/10.1093/JOPART/MUM032
Borrini-Feyerabend, Grazia, Nigel Dudley, Tilman Jaeger, Barbara Lassen, Neema Pathak Broome, Adrian Phillips and Trevor Sandwith. 2013. Governance of protected areas: from understanding to action. Best Practice Protected Area Guidelines Series 20. IUCN. Retrieved from. https://portals.iucn.org/library/sites/library/files/documents/pag-020.pdf
Bulkeley, Harriet. 2005. “Reconfiguring environmental governance: Towards a politics of scales and networks”. Political Geography 24 (8): 875-902. https://doi.org/10.1016/j.polgeo.2005.07.002
Dachary, Alfredo. 1993. “La región fronteriza: definición y regionalización”. In Estudio integral de la frontera México-Belice, Centro de Investigaciones de Quintana Roo, vol. 1: 20-23.
De La Torre, J. Antonio, Gamaliel Camacho, Paulina Arroyo-Gerala, Ivonne Cassaigne, Marina Rivero, and Ahimsa Campos-Arceiz. 2021. “A cost-effective approach to mitigate conflict between ranchers and large predators: a case study with jaguars in the Mayanforest”. Biological Conservation 256: 109066. https://doi.org/10.1016/j.biocon.2021.109066
Eklund, Johanna, and Mar Cabeza. 2017. “Quality of Governance and Effectiveness of Protected Areas: Crucial Concepts for Conservation Planning”. Annals of the New York Academy of Sciences 1399 (1): 27-41. https://doi.org/10.1111/nyas.13284
Ellis, Edward A., A. Navarro Martínez, M. García Ortega, I. U. Hernández Gómez, and D. Chacón Castillo. 2020. “Forest cover dynamics in the Selva Maya of Central and Southern Quintana Roo, Mexico: deforestation or degradation?”. Journal of Land Use Science 15 (1): 25-51. https://doi.org/10.1080/1747423X.2020.1732489
Ellis, Edward A., Angélica Navarro‐Martínez, i Martha García‐Ortega. 2021. “Drivers of forest cover transitions in the Selva Maya, Mexico: Integrating regional and community scales for landscape assessment”. Land Degradation & Development 32 (10): 3122-3141. https://doi.org/10.1002/ldr.3972
Espeso-Molinero, Pilar and María José Pastor-Alfonso. 2020. “Governance, community resilience, and indigenous tourism in Nahá, Mexico”. Sustainability 12 (15), 5973. https://doi.org/10.3390/su12155973
Fund for the Development of the Environmental Services Market for Climate Change Risk Reduction and Mitigation (FD-MSDRM), National Council of Protected Areas (CONAP), National Commission of Natural Protected Areas - Ministry of the Environment and Natural Resources (CONANP-SERMANAT). 2021. Estrategia Integral Selva Maya 2030: Uniendo esfuerzos para la conservación y el Desarrollo sostenible. Retrieved from https://selvamaya.info/wp-content/uploads/2022/08/Estrategia-Integral-Seva-Maya-2030_vf_f-1.pdf
Falcão, Humberto and Caio Marini. 2010. Una guía de gobernanza para resultados en la administración pública. Instituto Publix.
Graham, John, Bruce Amos and Tim Plumptre. 2003. Governance principles for protected areas in the 21st century. Ottawa: Institute on Governance. Retrieved from: https://www.files.ethz.ch/isn/122197/pa_governance2.pdf
Laako, Hanna, Esmeralda Pliego Alvarado, Dora Ramos Muñoz, and Beula Marquez. 2022. “Transboundary conservation and nature states in the Maya Forest: International Relations, challenged”. Globalizations 19 (8): 1288-1310. https://doi.org/10.1080/14747731.2022.2062844
Laako, Hanna, and Edith Kauffer. 2021. “Conservation in the frontier: negotiating ownerships of nature at the Mexican southern border”. Journal of Latin American Geography 20 (3), 40-69. http://doi.org/10.1353/lag.2021.0049
Mejía-Ortíz, Luis M., Peter Sprouse, Juan C. Tejeda-Mazariegos, Jair Valladarez, Oscar Frausto-Martínez, Alejandro L. Collantes-Chavez-Costa, Guillermo Ruíz-Cancino, and
German Yáñez. 2021. “Tropical Subterranean Ecosystems in Mexico, Guatemala and Belize: A Review of Aquatic Biodiversity and Their Ecological Aspects”. In Natural History and Ecology of Mexico and Central America, edited by Levente Hufnagel. IntechOpen. https://doi.org/10.5772/intechopen.97694.
Mitchell, Brent A., Zoe Walker and Paul Walker. 2017. “A Governance Spectrum: Protected Areas in Belize”. Parks 23 (1): 45-60. https://doi.org/10.2305/IUCN.CH.2017.PARKS-23-1BAM.en
Moore, Mark. (2011). Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. 4th reprint. Madrid: Paidós.
Ostrom, Elinor. 2015. Governing the Commons: The Evolution of Institutions for Collective Action. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781316423936
Pintor-Pirkzall, Heike Clara. 2020. “The role of German cooperation in public-private partnerships for sustainable development in Latin America”. Iberoamerican Journal of Development Studies 9 (2): 252-67. https://doi.org/10.26754/ojs_ried/ijds.400
Rosado-May, Francisco J., and Hilario Poot Cahun. 2020. “Cosmovisión Maya reflejada en palabras y conceptos relacionados con desarrollo sostenible, ecología y agroecología”. Das Questões 10 (1): 33-48. https://doi.org/10.26512/dasquestoes.v10i1.32342
Ruelas Mondragón, Laura C., Ana Cecilia Travieso Bello, and Odilón Manuel Sánchez Sánchez. 2015. Gobernanza ambiental: teoría y práctica para la conservación y uso sustentable de los recursos. El Colegio de Veracruz, Universidad Veracruzana y Plaza y Valdés.
Schmook, Birgit, Sofía Mardero, Sophie Calmé, Rehema White, Claudia Radel, Lindsey Carte, Grecia Cassanova, Jorge David Castelar Cayetano, and Juan Carlos Joo Chang. 2022. “The Border-Development-Climate Change Nexus: Precarious Campesinos at the Selva Maya Mexico–Guatemala Border”. Borders in Globalization Review 3 (2): 38-52. https://doi.org/10.18357/bigr32202220358
Stolton, Sue, Peter Shadie, and Nigel Dudley. 2013. IUCN WCPA Best Practice Guidance on Recognising Protected Areas and Assigning Management Categories and Governance Types. Best Practice Protected Area Guidelines Series 21. Gland, Switzerland: IUCN. Retrieved from: https://portals.iucn.org/library/sites/library/files/documents/PAG-021.pdf#page=107
Trench, Tim; Anne M. Larson, Antoine Libert Amico and Ashwin Ravikumar. 2018. Analyzing multilevel governance in Mexico: Lessons for REDD+ from a study of land use change and benefit sharing in Chiapas and Yucatan. Working Paper 236. Bogor, Indonesia: Center for International Forestry Research (CIFOR). Retrieved from: https://www.cifor-icraf.org/publications/pdf_files/WPapers/WP236Trench.pdf
Valenzuela Viale, Fernando, Francisco Riquelme Acevedo, Claudia Cossio Traverso, and Kairusam Rodríguez González. 2023. “Aportes de la Planificación Territorial con Perspectiva de Paisaje a la Sostenibilidad y a la Gobernanza: Revisión de los Resultados Preliminares del Proyecto MMA/GEF-PNUD Comunidades Mediterráneas Sostenibles”. In Los desafíos de la planificación para el desarrollo en América Latina y el Caribe: algoritmos, metodologías y experiencias, edited by Luis Mauricio Cuervo González and María del Pilar Délano. Seminarios y Conferencias 95. Santiago: CEPAL. https://hdl.handle.net/11362/80888
Worboys, Graeme L., Rob Ament, Jon C. Day, Barbara Lausche, Harvey Locke, Meredith McClure, Charles H. Peterson, Jamie Pittock, Gary Tabor and Stephen Woodley. 2016. Areas of Connectivity Conservation: Definition, Types, Selection Criteria and Governance. Advanced Draft. Gland, Switzerland: IUCN. Retrieved from: https://conservationcorridor.org/wp-content/uploads/acc_advdraft_guidelines_28may2016-1.pdf
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 José María Ramos García, Jimmy Emmanuel Ramos Valencia
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
L’autor/a [o els autors/es] conserva els drets d’autoria, i concedeix a (Con)textos: revista d'antropologia i investigació social els drets de la primera publicació de l’article.
L'autor/a autoritza a la reproducció i difusió dels seus articles en serveis d'indexació i abstracts, bases de dades acadèmiques i repositoris en els quals participa la revista en l'actualitat o en un futur. A partir del No 13, els textos es difondran amb la llicència de Creative Commons - Reconeixement (CC-by) que permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconegui l'autor i la revista. Els articles dels números de l'1 al 12 es van publicar amb una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (CC-by-nc-nd).
Així mateix, els/les autors/es poden dipositar la versió final acceptada per a publicació en repositoris institucionals o temàtics d'accés obert.
(Con)textos: revista d'antropologia i investigació social no accepta cap responsabilitat pels punts de vista i les declaracions fetes pels autors en els seus treballs.
