Intel·ligència artificial: Tensions educatives entre la veritat i la versemblança de les dades
DOI:
https://doi.org/10.1344/der.2024.45.20-28Paraules clau:
Intel·ligència artificial, educació, veritat, tecnologia educativa, datificacióResum
S’hi apunten elements d'anàlisi que resulten operatius per a una incorporació crítica de les intel·ligències artificials (IA) generatives i no generatives. Aproximar-se a un realisme pedagògic digital equilibrat on les IA puguin potenciar espais educatius individuals i col·lectius en lloc de generar sobreproducció. S’incideix en les reflexions pedagògiques pertinents, tenint en compte les necessitats de regulació de les IA. Es caracteritzen les IA, partint d’una anàlisi breu sobre l’entorn social, educatiu i econòmic en què se’n produeix la gran difusió. S’exposa el marc necessari per examinar diverses tensions que incorporen a l’ecosistema educatiu, que tenen l’origen en el valor de veritat-versemblança-ficció que aporten les dades. Es comenten quatre espais de tensió que provoca l’adveniment massiu de les IA en educació: autoria, espiral de versemblança (o valor de veritat), ficció i literarietat, datificació i agència. Com a resultat es desprèn l’adequació de considerar l’impacte de les IA en els processos d’ensenyament-aprenentatge atenent a la relació, més o menys distant, que poden tenir amb la realitat material: la seva capacitat per crear narracions ficcionals basades en dades reals.
Referències
Autor (Año)
Autor (Año)
Ali, S., Abuhmed, T., El-Sappagh, S., Muhammad, K., Alonso-Moral, J. M., Confalonieri, R., Guidotti, R., Del Ser, J., Díaz-Rodríguez, N., y Herrera, F. (2023). Explainable Artificial Intelligence (XAI): What we know and what is left to attain Trustworthy Artificial Intelligence. Information Fusion, 99(January), 101805. https://doi.org/10.1016/j.inffus.2023.101805
Area, M., y Adell, J. (2021). Tecnologías Digitales y Cambio Educativo. Una Aproximación Crítica. REICE. Revista Iberoamericana Sobre Calidad, Eficacia y Cambio En Educación, 19(4), 83–96. https://doi.org/10.15366/reice2021.19.4.005
Arendt, H. (2018). Verdad y mentira en la política. Página Indómita.
Aristòtil (1974). Poética. Gredos.
Bauman, Z. (2006). Noves fronteres i valors universals. CCCB.
Bauman, Z. (2007). Els Reptes de l’educació en la modernitat líquida. Arcàdia.
Bonini, T., y Treré, E. (2024). Algorithms of resistance. The everyday fight against platform power. The MIT Press.
Burger, M., Nitsche, A. M., y Arlinghaus, J. (2023). Hybrid intelligence in procurement: Disillusionment with AI’s superiority? Computers in Industry, 150(April). https://doi.org/10.1016/j.compind.2023.103946
Burroughs, W. S. (2013). La revolución electrónica. Caja Negra.
Castañeda, L., Salinas, J., y Adell, J. (2020). Hacia una visión contemporánea de la Tecnología Educativa. Digital Education Review, 37, 240–268. https://doi.org/10.1344/DER.2020.37.240-268
COMEST (Comisión Mundial de Ética del Conocimiento Científico y la Tecnología de la UNESCO) (2019). Preliminary Study on the Ethics of Artificial Intelligence. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000367823
Eco, U. (1984). Apocalípticos e integrados. Lumen.
Feenberg, A. (2012). Transformar la tecnología. Una nueva visita a la teoría crítica. UNQ.
Fernández Mallo, A. (2021). La mirada imposible. Wunderkammer.
Fernández Mallo, A. (2023). La forma de la multitud (capitalismo, religión, identidad). Galaxia Gutenberg.
Fisher, M. (2022). Realisme capitalista. No hi ha alternativa? Virus.
Glassman, M., y Kang, M. J. (2012). Intelligence in the internet age: The emergence and evolution of Open Source Intelligence (OSINT). Computers in Human Behavior, 28(2), 673–682. https://doi.org/10.1016/j.chb.2011.11.014
Gómez, J. A. G., y Sánchez, J. L. S. (2018). Análisis de los procesos de búsqueda, acceso y selección de información digital en futuros maestros. Digital Education Review, 34, 76–90. https://revistes.ub.edu/index.php/der/article/view/20299
Han, B.-C. (2013). La sociedad de la transparencia. Herder.
Han, B.-C. (2022). Infocràcia. La digitalització i la crisi de la democràcia. La Magrana.
Han, B.-C. (2023a). La crisi de la narració. Herder.
Han, B.-C. (2023b). Vita contemplativa. Elogi de la inactivitat. La Magrana.
Houde, S., Liao, V., Martino, J., Muller, M., Piorkowski, D., Richards, J., Weisz, J., y Zhang, Y. (2020). Business (mis)use cases of generative AI. CEUR Workshop Proceedings, 2848. https://doi.org/10.48550/arXiv.2003.07679
Kouassi, J.-C. (2022). A Comprehensive Overview of Artificial Intelligence. Proceedings of the CS & IT Conference - CSCP, 12(23), 173–194. https://doi.org/10.5121/csit.2022.122314
Lakoff, G. (2017). No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político. Ediciones Península.
Lakoff, G., & Johnson, M. (1980). Metaforas de la vida cotidiana. Cátedra.
Lipovetsky, G., y Charles, S. (2006). Los tiempos hipermodernos. Editorial Anagrama.
López, M., Egaña, T., y Garro Larrañaga, E. (2019). Búsqueda, evaluación y selección de información digital en un aula de secundaria: Tensiones entre la práctica y el discurso del profesorado y el alumnado. Digital Education Review, 36, 36–50. https://doi.org/10.1344/der.2019.36.36-50
McLuhan, M. (1973). La Galàxia Gutenberg: la formació de l’home tipogràfic. Edicions 62.
McLuhan, M., y Fiore, Q. (1969). El medio es el masaje. Paidós.
Meirieu, P. (2022). El futuro de la pedagogía. Teoría de La Educación. Revista Interuniversitaria, 34(1), 69–81. https://doi.org/10.14201/TERI.27128
Modonesi, M. (2023). Gramsci y el sujeto político. Subalternidad, autonomía, hegemonía. Akal.
Pérez, M. (2021). Posverdad y destrucción del espacio público. Una lectura desde el pensamiento de Hannah Arendt. AdComunica, 45–64. https://doi.org/10.6035/2174-0992.2021.22.4
Puentedura, R. (2014). Building transformation: An introduction to the SAMR model [Presentation]. http://www.hippasus.com/rrpweblog/archives/2014/08/22/BuildingTransformation_AnIntroductionToSAMR.pdf
Redecker, C., y Punie, Y. (2017). European framework for the digital competence of educators. DigCompEdu. https://doi.org/10.2760/159770
Rodrigues, R. (2014). Búsqueda, selección y gestión de información académica de los nativos digitales: pocas sorpresas y grandes retos educativos. Digital Education Review, 26, 39–60. https://doi.org/10.1344/der.2014.0.39-60
Rodríguez, C. L., García-Jiménez, M., Massó-Guijarro, B., y Cruz-González, C. (2021). Digital Storytelling in Education: A Systematic Review of the Literature. Review of European Studies, 13(2), 13. https://doi.org/10.5539/res.v13n2p13
Kar, S., Roy, C., Das, M., Mullick, S., y Saha, R. (2023). AI Horizons: Unveiling the Future of Generative Intelligence. International Journal of Advanced Research in Science, Communication and Technology, 387–391. https://doi.org/10.48175/ijarsct-12969
Saura, G., Cancela, E., y Parcerisa, L. (2023). Privatizatión educativa digital. Profesorado, Revista De Currículum Y Formación Del Profesorado, 27(1), 12–37. https://doi.org/10.30827/profesorado.v27i1.27019
Selwyn, N. (2024). On the Limits of Artificial Intelligence (AI) in Education. Artificial Intelligence in Education, 10(1), 3–14. http://doi.org/10.23865/ntpk.v10.6062
Stetsenko, A. (2019). Radical-Transformative Agency: Continuities and Contrasts With Relational Agency and Implications for Education. Frontiers in Education, 4(December), 1–13. https://doi.org/10.3389/feduc.2019.00148
Todorov, T. (1979). La noció de literatura. Els Marges, 15, 27–36. https://raco.cat/index.php/Marges/article/view/103856
Vuorikari, R., Kluzer, S., y Punie, Y. (2022). DigComp 2.2. The Digital Competence Framework for Citizens. With new examples of knowledge, skills and attitudes. https://doi.org/10.2760/115376
Wu, J., y Chen, D. T. V. (2020). A systematic review of educational digital storytelling. Computers and Education, 147(December 2019), 103786. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2019.103786
Zawacki-Richter, O., Marín, V. I., Bond, M., y Gouverneur, F. (2019). Systematic review of research on artificial intelligence applications in higher education – where are the educators? International Journal of Educational Technology in Higher Education, 16(1). https://doi.org/10.1186/s41239-019-0171-0
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Carles Lindín
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
The authors who publish in this journal agree to the following terms:
- Authors retain copyright and grant the journal the right of first publication.
- The texts published in Digital Education Review, DER, are under a license Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 4,0 Spain, of Creative Commons. All the conditions of use in: Creative Commons,
- In order to mention the works, you must give credit to the authors and to this Journal.
- Digital Education Review, DER, does not accept any responsibility for the points of view and statements made by the authors in their work.
