Polígon industrial: potenciant la cohesió urbana amb criteris sostenibles

Resum

Polígon industrial: potenciant la cohesió urbana amb criteris sostenibles

Contemplar el territori com un entramat de relacions socials que transcendeix d’una delimitació geogràfica i / o administrativa, permet acostar-se a esquemes conceptuals que complejizan el territori, més encara quan es percep a través de l’observació participant i diverses fonts secundàries com primàries, la necessitat de connectar barris, per aconseguir un territori proper, compacte i sostenible, en el qual es vincula el polígon ja no com una frontera física i social, sinó com a pont d’articulació entre els barris del Bon Pastor i Baró de Viver.

Per tant, el polígon industrial del Barri Bon Pastor i la seva ubicació estratègica, és un pretext per poder acostar tant el barri Baró de Viver com Bon Pastor, apropar-los implica conèixer les barreres tant físiques com socials i d’aquí fer intervencions soci urbanístiques que aconsegueixin mitigar els nivells de segregació soci espacial i projectar-se cap un escenari que visibilitzi les seves pràctiques i implicacions per al sector productiu i comercial per a la ciutat, com que propendeixi per l’accessibilitat i per tant la connectivitat entre els barris Baró de Viver com Bon Pastor i aquests a alhora amb la resta de la ciutat.
Realitzar una intervenció en l’espai públic del polígon industrial implica apropar i convergir tant les dinàmiques residencials com productives que permet fer viable processos de regeneració urbana que, comptant amb la premissa de cohesió urbana, pugui incentivar l’esquema de la mobilitat invertida, on la prioritat és el vianant, seguit del carril de bicicleta, transport públic i per tant el transport motoritzat particular. Addicional a aquesta iniciativa de prioritzar la mobilitat no motoritzada, es pretén vincular a través del disseny pràctiques i accions que afavoreixi l’eficiència energètica, com la implantació d’individus arboris i altres elements vegetals locals que contribueixin amb les seves textures, olors, colors no només a reconfigurar l’espai, sinó que serveixin per filtrar l’ambient, canvi paisatgístic més amigable i de confort, sinó que addicionalment li atorgui al polígon avenços al voltant de la sostenibilitat.

Aquests canvis a nivell urbanístic tindran llavors la finalitat de mantenir l’estructura productiva i industrial com un dels objectius dels plans d’actuació municipal, però millorant el seu espai públic per facilitar la connectivitat urbana i per tant la cohesió social i urbana entre els dos barris que assumeix la transició del polígon industrial com un espai que li aposta per l’eficiència ambiental.Sin això, indistintament de la naturalesa canviant dels agents urbans, que certament presenta una indefinició teòrica i inestabilitat en la conformació de l’espai d’interfície, es pot establir , a priori, un acostament tant formal, espacial i funcional com teòric, sobre la base d’un espai comú de suport, contenció i articulació, que per a aquest cas d’estudi és l’espai públic i més específicament carrer.(carrer) en relació als usos i funcions, i d’aquests amb les xarxes i sistemes estructurants de la ciutat, i 2) des de l’ordenament i repartiment físic dels interfases en l’espai urbà, que es defineix en part pels graus de complementarietat, compatibilitat i interconnexió dels mateix.

La complexitat present, en relació a l’articulació dels diferents elements i agents urbans abans descrits, estableixen un perspectiva multi-escalar i canviant de la concepció teòrica i pràctica de la conformació de l’espai d’interfície a la ciutat.
No obstant això, indistintament de la naturalesa canviant dels agents urbans, que certament presenta una indefinició teòrica i inestabilitat en la conformació de l’espai d’interfície, es pot establir, a priori, un acostament tant formal, espacial i funcional com teòric, sobre la base d’un espai comú de suport, contenció i articulació, que per a aquest cas d’estudi és l’espai públic i més específicament carrer.