Donar vida als terrats: llums i ombres des de la mirada de les comunitats de veïns. El cas del districte de Ciutat Vella (Barcelona)

Resum

Les ciutats contemporànies afronten diversos reptes, entre els quals destaquen la necessitat de crear entorns promotors d’envelliment actiu i saludable per a una població cada vegada més longeva, així com la humanització i renaturalització de la vida urbana. En aquest afrontament, els terrats comunitaris de les propietats verticals es revelen com un espai idoni per a la construcció de sostenibilitat urbana i la generació d’entorns socialment inclusius i promotors d’envelliment actiu aportant importants beneficis per a la salut física, mental i el benestar personal i col·lectiu.
A partir d’un diagnòstic participatiu, desenvolupat mitjançant tècniques de recerca qualitativa, est articulo té com a objectiu evidenciar i explicar els resultats, derivats de la primera fase d’un projecte de recerca, la qual pretén indagar en com els protagonistes veïns i veïnes dels barris de La Barceloneta i El Raval (Barcelona, Espanya) entenen i perceben l’ús dels terrats comunitaris identificant essencialment potencialitats, limitacions i condicions.
Els principals resultats aconseguits són els següents: en primer lloc, en tots dos contextos d’estudi, els quals concentren indicadors de vulnerabilitat social, en particular, entre la població de la tercera edat, coincideixen a assenyalar com a principal potencialitat del terrat, l’ésser un espai “meso”, intermedi entre el domicili i l’espai públic, privilegiat per a la sociabilitat i la construcció de comunitat, així com el reverdiment i desenvolupament de la sostenibilitat mediambiental. En segon lloc, es posa de manifest que les comunitats de veïns veuen necessari una sèrie de condicions i requisits per a l’ús veïnal del terrat comunitari; entre ells, destaquen: d’una banda, les millores tècniques de l’espai (accessibilitat, confort, seguretat i durabilitat), i, d’altra banda, les millores en els usos col·lectius, a través de la redacció i compliment d’un mapa d’usos i normes de convivència. En relació amb aquest últim grup de condicions, les dades posen de manifest que, en el cas del Raval, els protagonistes del mapa d’usos són propietaris i inquilins de lloguer, mentre que a la Barceloneta són veïns, propietaris d’habitatges d’ús turístic (HUTs) i turistes. I, en tercer lloc, a pesar compartir una visió similar sobre les potencialitats de l’ús veïnal del terrat comunitari i les seves condicions de gaudi, les visions dels veïns i les veïnes en relació amb les tensions i dificultats derivades d’aquest ús són significativament diverses en els dos barris estudiats. En el Raval s’identifiquen com a principals dificultats el manteniment de l’espai, així com la seva gestió i normes d’ús, per a evitar conflictes veïnals de convivència, especialment entre propietaris i inquilins. Mentre que en el cas de la Barceloneta expressen de manera unànime com la pressió del turisme massiu, manifestada a través d’una constant emergència de pisos turístics il·legals en el barri, fa inviable el poder fomentar l’ús veïnal del terrat comunitari. De manera que, la pressió turística que sofreix el barri s’evidencia com un factor limitant determinant per a l’ús col·lectiu dels terrats, i les tensions es focalitzen entre veïns, propietaris de la HUTs i turistes.